SENIOR M: A PRIMERAAAAA, A PRIMERAAAAA!!! OBJECTIU ASSOLIT

CV MANACOR: 0 - CV SÓLLER: 3

Sets: 30-32/22-25/23-25

Tot just l'àrbitre xiulà en el tercer set el punt 25 favorable als sollerics, tot l'equip juntament amb els seguidors desplaçats a Manacor, esclataren en un exultant crit i en una mateixa cançó que ballaren tots abraçats en el centre del camp: A PRIMERAAAA, A PRIMERAAA, OEOEOEEEEE!!!! La paraula alegria queda curta per a definir el que es va viure al pavelló de Na Capellera. Era es superlatiu d'alegria, era la paraula ALEGRIA personificada en una pinya de jugadors que han treballats tots junts per aconseguir l'objectiu de la permanència, des del primer titular al darrer suplent.

Ha costat deu anys d'un dur treball per aconseguir el manteniment a la màxima categoria del voleibol balear, el que ve a ésser la Tercera al futbol. Un treball ple de constància, caparrudesa, repeticions, correccions, petites i grans millores, alegres benvingudes i amargs acomiadaments, sopars, dinars, festes, discussions, reunions, decepcions, emprenyaments, satisfaccions, alegries i un llarg etcètera. Però poques alegries ha viscut aquest equip com la que es va viure dissabte passat. A la fi aquesta gent es podrà treure l'espina clavada de la permanència a primera per la qual s'ha lluitat tants d'anys i en la que ha participat molta gent des d'anteriors temporades (Miquel Coll Corona, Albert Ros, Sergio Moyano, Damià Coll, Rafel Ferragut Tabalet, Jesús Fuster, Guillem, Juanjo....etc) fins arribar als que han format l'equip enguany encapçalats pel seu entrenador-jugador de sempre Toni Pericàs i seguit dels Rafel Oliver, Felip Reynés, Pep Tugores, Toni Colom, Alfons Ramon, Pep Campillo, Queltxa Pinya, Joan Damià Bauçà, Pep Lluis Calvo i Biel Vidal.

A tot aquest èxit se li ha de sumar el mèrit d'haver-ho aconseguit amb jugadors sollerics, amb la mitjana d'edat més elevada de tota la lliga, amb un pressupost reduït, on els jugadors no tan sols no cobren sinó que s'han de pagar les seves fitxes, despeses de viatges i moltes vegades les seves equipacions si volen jugar.

Però així és com aquest grup entén la paraula esport. A ells els hi agrada fer esport i competir i si han de carregar amb tot això per tal d'aconseguir-ho, no hi posen cap inconvenient. I tot i haver competit contra equips amb major pressupost que els hi permet fer fitxatges, han aconseguit salvar la categoria.

I no l'han salvada al darrer moment, ni amb cap moviment obscur als despatxos de la federació com ha intentat un altre equip. Ho han aconseguit mancant dues jornades per a la finalització de la lliga i jugant un autèntic partidàs que els permeté imposar-se al Manacor per un 0-3 inapel·lable. Cal recordar que el Manacor es trobava a la taula classificatòria un lloc per sobre amb una victòria més que els sollerics i que s'havien imposat a la visita a Son Angelats per un contundent 0-3, el que feia presagiar un dur enfrontament amb escasses possibilitats de sortir victoriosos. Però sempre s'han d'intentar explotar al màxim les possibilitats de victòria que cada un té, per molt que siguin escasses, i els de la Vall es presentaren convençuts que tenien probabilitats de sortir victoriosos.

Ja des de bon començament els sollerics sortiren amb molta intensitat disposats a intentar imposar el seu ritme i no perdre la cara al partit a les primeres de canvi. L'intercanvi de punts fou una constant al llarg del primer set i els nostres confiaven en que la igualtat en el marcador seria un factor favorable als seus interessos per a decantar el marcador final degut a la seva major veterania. En cap moment desconfiaren d'ells mateixos i atacaren amb contundència, sense por a l'error. I s'arribà al 25-25, i al 27-27 i al 30-30! Fins que la pressió a la que posaren els sollerics als manacorins pogué amb ells i fallaren. 30-32 i primer cop damunt la taula per part dels sollerics que demostraven que no donarien fàcilment el braç a torçar.

El segon i tercer set foren un calc. Els sollerics, animats en tot moment pels seus companys de la banqueta, lluitant cada punt com a feres i els manacorins contraatacant amb duresa i defensant-se amb totes les seves armes. Altre cop s'arribà als punts decisius amb el marcador ajustat i els sollerics els saberen jugar millor, amb més confiança que els seus adversaris, molt més centrats, coneixedors que es jugaven tota la feina feta a la temporada i també, el millor resultat del volei masculí solleric al llarg de la seva dècada d'història.

La resta de la història ja la sabeu. Bé, tota no, només la que es pot contar públicament.

ENHORABONA CRACKS!!!!

SOU UN BON EXEMPLE PER A LA RESTA D'EQUIPS DEL CLUB QUE TENEN AMB EL VOSTRE ESPERIT DE LLUITA, EL MIRALL ON MIRAR-SE.