QUE SI M'AGRADA ES NADAL.........??

Estic dins s'habitació den Pepet contemplant es llums de nadal que hem instal·lat avui a sa terrassa i es jardí de ca nostra,i au....ja me pega sa nostàlgia i se me passen pes cap records e imatges mes o manco recents,i mira per on,tot me sembla mes agradable que anys enrere,tot pareix que es millor i que tira a tira segueix millorant.

UN ESPECTACLE DE PRIMERA

Ahir a les 12:00 h es primer equip masculí des CVS va guanyar es seu segón partit de sa temporada al campió de la temporada passada el CV Ciutadella per un taquicàrdic 3-2 que va tenir a la cinqüentena d'espectadors presents, fregant el col-lapse.

PRESENCIA CVS A SA MITJA MARATO TUI DE PALMA

Despres d'una setmana molt intensa, despres de un cap de setmana amb partits com entrenador i com a jugador, jo, en Pepet Tugores he completat una fita impensable per a mi, he pres part a sa meva primera mitja marató, completada amb un temps de 1 hora i 51 min, una marca no molt bona, però be, lo important era fer-la, i au, enfundat dins una camiseta del CVS, pit inflat i cara alta, a córrer.

FA 23 ANYS.....

Mirau que he trobat.... vos sona sa cara de qualqú ??

CANVI DE XIP

Fa quinze dies erem a Barcelona amb ses infantils des CVS. Vaig tenir sa sort de poder formar part des grup de n'Alfons. Amb en Pep, na Laureta, na Marta, Maria, Aina, Antonia, Irene, Patri, Neus, Cristina i Miquela.

Crec que tots varem aprendre de s'experiència. Set partits de màxima exigència en quatre dies no son gens fàcils de païr. Ni per ses jugadores ni pels entrenadors. Al menys a jo me va costar bastant poder allunyar-me de sa corrent emocional que te du durant es Campionat per analitzar fredament el que esta passant a cada moment. A mes, no hi ha pràcticament temps. Jugues, dines, bus a s'hotel, una horeta, bus a nes pavelló, jugues, bus a s'hotel, dutxa, sopar, a dormir..... i torna a començar.

Segurament es resultats varen esser pitjors del que tots desitjàvem però vos puc assegurar que s'equip que va acabar es Campionat no era es mateix que es que el va començar. Perque enmig de sa pista hi va haver molts de moments durs, llàgrimes, impotència, confusió... i de tots ells segur que s'en va aprendre. Elles mateixes ho deien, "segur que si tornés a començar es Campionat ara ho fariem millor". Totes han après el que es un Campionat on juguen els millors, totes saben que ses diferències estan en els detalls i que els detalls cauen d'una banda o d'una altra segons es mèrits d'uns o dels altres.

Es vera que quant un nin de deu anys comença a "jugar" a volei no pot estar pensant constantment en que o espabila o si qualque dia arriba a una competició important ho passarà malament. No es sa millor manera de practicar esport.

Pero no es menys cert que totes ses jugadores de s'infantil acabaren es Campionat enrecordant-se de tots els moments en aquests darrers anys en que, potser, no han entrenat al 100%. Pensant que, aquella pilota que vaig deixar caure a s'entreno per no tirar-me, es sa mateixa que m'ha caigut durant es partit. Que es free que he passat a n'es camp contrari amb 23-23, no m'hagués fuit si hagués estat 100% concentrada amb es frees durant tot s'any. En que quant es meus entrenadors m'han demanat concentració e intenssitat, igual els hi hagués pogut fer mes cas.

Jo me qued amb es canvi de xip. Crec que experiències així serveixen per a prendre consciència de s'importància de sa feina diaria. Tot el que no has entrenat com toca, en moments de màxima exigència, es pràcticament impossible que te surti.

I crec que ses infantils han canviat es xip i n'han pres consciència.

L'any que ve son cadet de primer any amb n'Alfons, de nou, com a entrenador. Alerta amb elles...

Mos veim a n'es sopar. Salut.

Albert Ros.

M'agradaria ensenyarvos unes fotos que varem fer cuant s'equip Cadet A varem anar d'excursió a s'olivar des predins de na Nena.Es nostru míster (en Felip) i na Nena varen apostar... i sa cosa no va acabar massa bé per en Felip.Vus cunvit a voure ses fotos d'en Felip fent abdominals!

Enhorabona , m'agrada es canvis que has fet a la pagina , com diu qualqu ets un crak

ES PODER D´UNA CAMISETA

Aquest darrer estiu, després de que sa crisi econòmica i de sa suposada mala gestió de sa darrera directiva, a n´el Barça només se sent parlar de cantera. Ara resulta que es cadells blaugranes son d´una altra raça.

Com que no tenen "pasta", no poden fitxar lo que volen i sa plantilla es curta. Pero no paaaaassa res!, de fet, pareix que estan contents de no tenir un duro per fitxar perque aixi pujaran joves des filial, que resoldran sa papereta es dia que s´Inter de torn posi s´autobús davant sa porteria.

I jo me deman, que fan a la resta de canteres del món perque justament es joves del Barça siguin uns cracks?.

Sa meva opinió es que a més de fer feina amb bons preparadors, es fet d´estar a n´el Barça i dur tres anys escoltant que sa cantera es fantàstica, que és una fàbrica de cracks, que se saben es sistema de memòria i que son aptes pes primer equip ...... ha fet que s´ho creguin. I a més estan enrevoltats des millors jugadors del món.

Pens que si a sa majoria, els poses dins un altra equip, ni farien es bot, ni el farien tant ben fet. Perque tots els anys que hi va haver en Rijkaard apenes sortiren jugadors de cantera, o almenys no en sortien com aquest darrers tres anys.

Perque a Holanda també surten joves sovint?. Idò perque es clubs aposten per ells i es joves ho noten, s´ho creuen, veuen sa primera divisió, sa Copa i sa Champions com a un objectiu que es pot aconseguir amb feina i il-lusió.

I es canterans del Madrid, no son bons?, segur que si, pero fa tants d´anys que no s´aposta per sa cantera que senzillament, els joves no s´ho creuen, no se senten importants ni valorats i ses oportunitats a n´es primer equip se converteixen amb examens a cara o creu que solen sortir malament.

I enguany al Mallorca?. Fa cinq anys que no juguen joves de sa cantera i ara resulta que com que no queda mes remei que juguin ells, son vàlids i han fet una pretemporada de "chapaeu".

Moraleja : sa camiseta condiciona es rendiment des jugadors.

Ara exportau s´exemple a nes CVS.

Resulta que si te poses sa camiseta de sa selecció, ets un crack!. Si te fitxa aquest equip o s´altra, quant te poses sa camiseta es primer dia, abans d´haver entrenat, resulta que ja te sents millor de lo que eres abans ..... pues resulta que a Sóller tenim un club que aposta per sa cantera, que creu que té es millors jugadors del món i que fa feina pensant en aconseguir es màxims resultats sense cap complexe respecte a altres equips.

Es valor de sa camiseta es directament proporcional a n´es valor que li vulguin donar es membres des club, des de es primer fins es darrer i jo crec que que sa nostra camiseta val molt.

Només falta que tots ho tenguem clar, perque els demés també l´hi tenguin.

De fet, quant me pos sa camiseta des CVS me sent un crack!, i voltros?.... 

Albert Ros.

PROFESSIONALITZACIO

Un mai sap que farà demà o passat demà. Conéixes qualqú, vas a una festa, comences a s´universitat, t´apuntes a un curset o comences a jugar a volei..... i després t´hi enganxes.

Pero quant t´enganxes a qualsevol cosa i decideixes, (o senzillament passa), convertir-ho en una de les coses més importants de sa teva vida assumint un compromís cap a tota sa gent amb sa que comparteixes es teu temps, esperes, com a mínim, es mateix nivell de compromís de sa seva part.

Es lo que jo anomen sa PROFESSIONALITZACIÓ. Que no es res més que fer allò que has de fer, lo millor que ho sàpigues fer.

Res a veure amb obligacions, amb doblers o amb contractes. Només compromís personal.

Sincerament crec que es Club Volei Sóller està davant uns anys claus que decidiran el que ha d´esser es CVS des futur. S´està formant un grup directiu i tècnic amb un grau de compromís màxim, que per damunt de ses seves pròpies limitacions personals i formatives, se preocupa de millorar, de canviar coses, d´insistir en el que creu positiu i de canviar ràpidament el que pensa que s´esta fent de forma equivocada.

Jo deman compromís a n'es meus jugadors. Almenys, es mateix que assumeixo jo cap a ells. Crec que és es camí. Si no hi ha compromís recíproc estam perdent es temps, i es meu temps, com es de tothom val es seu pes en or. Preparo entrenaments, cerc informació, mir partits, deman consell, me preocup per com estan, com van els examens, si tenen un mal dia, si disfruten jugant, si s´estimen més fer d'allò o d´allò altra.... crec que és el que he de fer i ho intent fer lo millor que se.

A canvi, res mes que actitut, interés, solidaritat i respecte cap a n´es grup..... crec que es lo mínim. Si no existeix tot això, no val la pena dedicar-hi temps.

Per això crec que hem de dur es Club cap sa professionalització. A tohom que no estigui compromès se l´ha de convidar a estar-hi o a dedicar el seu temps a altres coses. Per no fer-lo perdre als companys i demés membres des Club.

Ah! i si a més, aconseguim resultats esportius, molt millor.

Mos veim divendres que ve a n´es Camposol.

Salut i bon estiu a tots..

Albert Ros Vicens.

VOLER SER MILLOR JUGADORES I MILLOR CLUB

Jo vull enviar un missatge d'ànim per aquestes nines. Si no és fàcil per a ningú competir per a guanyar un partit igualat, encara és més difícil per a nines que són més joves que les seves rivals. En aquestes edats, la maduresa mental és un factor molt influent que t'ajuda a treure endavant un partit quan es posa costa amunt. Elles estan experimentant aquestes sensacions i n'estan aprenent molt, i aquesta és la finalitat d'aquest grup de cara a un futur.


Però el que no puc assumir és el sentiment d'inferioritat. A mi l'experiència m'ha demostrat que ningú és inferior a ningú mentres no quedi demostrat. Aquest sentiment es pot sentir a posteriori, però no es pot sentir a priori. Això és un pensament negatiu per a un esportista i el fa ésser un mal competidor i al final, un perdedor. El bon esportista creu en les seves possibilitats i els bons companys d'equip estan convençuts sempre que el seu equip és el millor equip del món. Els derrotistes no arriben mai a cap lloc, es queden jugant al pati de l'escola perquè no serveixen per a la competició. En canvi, el jugador competitiu és positiu i sap mantenir la concentració i el cap fred que li permeti sempre donar el seu màxim nivell i treure el mateix dels seus companys. Mai es relaxa ni baixa els braços perquè la competició és el que més li agrada d'aquesta vida i la vida no és altre cosa que una dura competició per a poder subsistir i si ets ambiciós, voler cada dia ésser millor (persona, treballador, amic...) L'ambició és un altre motor important per a millorar com esportista. Si ets conformista, mai milloraràs en res. S'ha d'ésser exigent però sense caure en l'excés de la perfecció, perquè aquesta no existeix.

Tot aquest rollo és perquè vull que mai les nines i nins del CVS es sentin inferiors davant cap equip rival abans de començar un partit. Els partits s'afronten mirant als ulls del contrari i demostrant alegria i creient en les nostres possibilitats que no són altres de que som els millors i jugam molt bé a volei. Així es pot començar un partit i disputar-lo. D'una altra forma, NO!

Toni Colom

REFLEXIONS DE UN ENTRENADOR......

Sempre he pensat que sa base de una gran persona comença amb una bona educacio,tambe he de dir que sa meva intencio sempre ha estat ajudar a formar persones,al menys mentres aquestes estan baix sa meva responsabilitat,i que aquesta responsabilitat me la agaf molt en serio.Pues be,ni mes aprop ni mes enfora resulta que aquestes darreres setmanes aquesta "educacio"que intentava inculcar no ha donat molt bon resultat,ja que dies passats sa relacio entrenador-jugadores arriba a un punt insostenible,nines contestones i rebels.......,entrenador malsofrit e irritable,trist e incapaç de conciliar segons quins vespres sa son.......
Be,segons pareix aquesta petita etapa dona pas a una nova que esper sigui molt mes llarga,ja que sa meva salut(i es meu matrimoni) de veres que no aguanten una altra etapa d'aquestas(no me veis,pero ara estic amb un sonriure que no tenia ara fa una setmana).

MORALEJA:
No sempre el que pensam es lo mes correcte.
Igualment no sempre el que feim es lo millor.
Que ses esperiencies m'hos serveixin per a millorar.
Que equivocarse es huma,i rectificar es de savis.
Que si no tota sa aigua se pert per una mateixa banda,tapem tots es forart posibles perque no s'en escapi menys.

I per sa part de culpa que hem pertoca deman perdo..................Pep Tugores

CINQ DE CINQ, ESPECTACULAR!!!!!!!!!!!

Hola amics i amigues volia dona s'enhorabona a tots els equips que ahir ens deleitaren amb cinq victòries com a cinq sols, cada una d'elles va tenir el seu punt, unes més difícil i d'altres més fácils, però al final tots sumaren la victòria, 15 set a favor i tans sols un en contra, espectacular, la 1era victòria del infantil masculí , la 1era del senior femení a casa(record que guanyaren un partit a fora)en fin un dissabte ple de volei i ple de victòries. enhorabona a jugador/es i entrenadors
sisa-sisa oe; sisa- sisa oe; si-sa-sara oe; volei soller oe
oeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeo

SENTIR O NO SENTIR?

Perdonau que abusi des bloc per fer-ne un ús un tant personal, tot i que aquest és l´esperit del mateix. Si no es desitgés la participació individual i personal a la web, s´hauria creat una pagina convencional. Vos convit a abusar-ne com ho faig jo.

"Al grano"..... Fa molt de temps que estic enganxat a n´es nostre club. Es volei m´agrada molt, si. Pero jo estic enganxat a sa gent des Club Volei Sóller. Com se sol dir "el primer paso es reconocerlo". És el que el fa diferent.
A volei fa uns vuit anys que hi jugo de forma més o menys seria. A Cadis, on vaig estudiar, vaig conéixer es volei de deveres. Posicions, jugades, tàctiques, un col.locador, dos col-locadors....com a esport me va encantar. Tècnic, tàctic, fìsic i sobretot psíquic. Dic sobretot (i m´estic desviant des tema), perque per jo, moltes mancances tècniques, tàctiques i físiques, es poden suplir amb una bona actitut mental que te fa aprofitar més es temps, anticipar-te al moviment del rival i de la pilota i esser on has d´esser abans que els demés.
Pero clar, una cosa és estar a Cadis estudiant i jugant per jugar, i una altra molt diferent és esser a Sóller amb es Senior des CVS jugant per primera vegada de forma federada amb gent a davora que fa molts anys que juga. Un sempre te es referents que coneix d´altres esports que ha practicat, de sa tele, des diaris. "A n´es joves s´els ha de protegir", "han d´entrar dins s´equip a poc a poc", no se´ls ha de carregar de responsabilitat".
A n´es primer partit amistós que vaig jugar, després d´enviar sa primera recepció directament a sa grada, un des Senior me va empenyer amb un "fuig", que no me va sonar a protecció, i me va borrar de sa pista.
Això que a jo me va paréixer exagerat i que me va carregar de presió, va esser sa primera mostra de sa manera de sentir es volei des nostres Seniors.
D´això fa ja cinq anys i des de llavors han canviat coses. El que més ha canviat és la capacitat física dels jugadors. La resta, es manté intacta. Competitivitat 100%, compromís 100%, unitat 100%, orgull 100%...
Totes aquestes característiques llegides de carrerilla es podrien aplicar a una película d´aquestes americanes, lo que deim habitualment una "americanada". Per jo, son sa clau de sa porta de s´èxit.
I no parlo d´èxit esportiu. Parlo d´èxit vital.
Perque totes aquestes coses te fan viure. Te fan sentir coses. Bones i dolentes a parts iguals però que te fan viure tot el que fas amb una intensitat que t´enganxa i t´en fa voler més i més.
Clar que quant passes un mal moment comences a pensar, "no val la pena", "només és esport", "tenc altres coses a fer que anar a agafar ennyirviades"... pero llavors passa qualque cosa, esportiva o no, que t´emociona i penses "m´encanta", "aquesta gent es collonuda", "això es massa".....
Aquesta muntanya russa d´emocions només s´aconsegueix visquent ses coses a n´es 100%. Si no, senzillament, entrenes, jugues, te passen els anys per damunt i deixes de jugar perque t´estimes més estar calentet a n´es sofa o per no haver de discutir amb s´al-lot o s´al-lota perque t´en vas a entrenar.
Es membres de tots es grans equips de s´història de qualsevol modalitat esportiva, a més de sa qualitat esportiva, sempre han destacat s´unitat d´es grup, ses relacions personal que s´han creat i es bon ambient de treball existent. És aquella cosa més, que tenen els equips que no saps que és i que els diferencia de la resta.
S´altra dia li deia a n´en Joan Antoni Castanyer. Es Sénior, segueix jugant i essent competitiu amb una mitjana d´edat de més de 35 anys perque té això de més que no tenen la resta d´equips amb edats de 25 anys amb més capacitats, tècniques, tàctiques i físiques.
Totes aquestes virtuts i defectes m´encantaria que els adquirissin tots els jugadors des club. Voldria que tots tenguessin es maxim grau de compromís cap a n´es company, cap als entrenadors. Que tots estessin orgullosos de passajar Sóller per tota Mallorca, d´una forma diferent. Que sa gent, que ja mos comença a conéixer per esser jugadors actius i dificils de batre, mos acabas coneguent per esser jugadors competitius e impossibles de batre, que ningú jugas contra noltros com a un tramit, que pensin "uff! ve el Sóller, quina panxada!".
No per jugar millor a volei o per guanyar moltes coses sino perque tot aixó te fa viure més intensament i te fa sentir coses, te fa disfrutar de ses coses.
A ses meves nines els intent transmetre totes aquestes coses tot i que no es fàcil perque traslladar sentiments a volei i a més, aconseguir que t´entenguin, s´ho creguin i ho vulguin fer, no és gens facil. Però cada dia ho intent, els i dic, que no basta venir a entrenar, que han d´entrenar amb tot, que vull que me donguin una hora i mitja al 100%. Perque no ho entenc d´una altra manera i crec que és sa millor manera disfrutar el que estam fent.
A elles i a tots els demés jugadors del Club els convit a viure es volei d´aquesta manera. Perque per jo és sa diferència entre sentir coses o no sentir-les.

Una abraçada a tots i perdonau es totxo. Ah! i molts d´anys a n´esTonis.....no abuseu des botifarrons.

CANÇÓ DE SANT ANTONI

Sant Antoni és un sant vell

el més vell que hi ha a s'Ermita.

Ell mos dóna pasta frita

I coques com un garbell.

 

Sant Antoni ja és vengut,

amb un ase amb quatre cames,

amb un covo d'ensaïmades

i una botella de suc.

 

Sant Antoni és el patró

de Maó i Ciutadella.

Li pegam amb sa botella,

perquè no tenim tassó.

Sant Antoni és un bon sant

i qui té un dobler l'hi dóna,

perquè mos guard s'animal

tan si és de pèl com de ploma.

 

Sant Antoni i el dimoni

jugaven a trenta-u;

el dimoni va fer trenta,

Sant Antoni trenta-u.

 

Sant Antoni de Viana,

dia desset de gener

qui beu, primer a darrer,

sempre beu de bona gana.

 

Sant Antoni para lloves

per dins mates i clapers

per guanyar quatre doblers

per fer-se unes varques noves.

 

Sant Antoni ja s'acosta,

ja començam a cornar.

Ses dones de dins Artà

saben fer pans, sense crosta.

 

Sant Antoni feia sopes,

a sa vorera de la mar.

El dimoni hi va anar

i les hi va prendre totes.

 

Digem: “Visca, Sant Antoni!”,

amb so mocador en es coll.

Amb so sò d'es picarol,

farem fugir el dimoni.

 

Assistiu a lo elogi

del Sant que hem de venerar

i, ara, per acabar,

diguem: Visca Sant Antoni!

TOTS SOM IMPORTANTS

En un club esportiu com es nostre, tenim sa tendència de només pensar en jugadors i entrenadors, com si sa falta de uns o dels altres fos vital per a la seva continuitat. Sense cap dubte, tots dos son importants. Pero tenc sa necessitat de parlar de totes les demés persones, que, continuada o esporàdicament ajuden, animen o senzillament te valoren pel que fas.

Jo com a entrenador no deixo de notar que hi ha molta gent que, dins sa sombra, mos segueixen i ajuden. Sense anar més enfora, els pares des jugadors.

Dissabte passat amb un fred de neu (literal), vengueren a Son Angelats un bon grapats d´amics i familiars de ses meves jugadores. Quasi sempre son es mateixos (animo a tots els demés que no venen a que o facin i s´apuntin a tot això que enrevolta es nostre club).

Gent que viu es club com a seu i que semana rera semana segueix l´evolució de tots els equips des club. Ara me ve a n´es cap en Rafel Tabalet. Es un gusté veurer-te a sa grada amb ses nines.

No puc deixar d´anomenar la resta des cos tecnic des club que sempre que poden venen a fer renou i a animar a ses nines i a jo mateix.

En Joan Antoni Castanyer, que mos segueix de ben aprop i que dissabte mos va companyar. Ell i en Miquel Angel no mos deixen durant tot l´any...

I tampoc me puc oblidar d´en Miquel Guardiola. Sempre donant un cop de ma. Sempre donant facilitats. Si no fos per ell es pavelló ja estaria com Es Puig. I dissabte, per rematar, veient que no hi havia ningú que pogués dur es marcador electrònic de Son Angelats, s´hi va posar ell i se va pegar es dos partits de s´horabaixa comandant es lluminós.

Moltes gracies a tots. Tots sou importants... molt importants...

Albert Ros Vicens

FOTOS. DESPRES DE PARTIT DE BUNYOLA-SÓLLER

En aquesta foto:

Maria Martorell

Patry Ferragut

Irene Gomila

Aina Bisbal

Cristina Colom

Miquela Socies
Marta Lladó

Laura Gomez

Adela Oliver

Neus Castell

Cata

Clara

Aina Freixes

PEP TUGORES

(foto equip amb camisetes negres de Rafel Ferragut/Bonsai-Inversion

També a l'altre imatge hi ha el punt de venda a Barcelona de Rafel Ferragut/www.bonsai-inversion.com

L'altre fotografia es al sopar de NADAL de les infantils B i Pep Tugores

holaaaaaaaaaa, Albert es un crac , crec que en Felip i na Marga Ines ja no sa podran queixar de no veure sa lletra ajajajajajajaja

MOMENTS PER RECORDAR

Moments per recordar

NADAL 2009

Per més que li he donat voltes

no he aconseguit recordar
quantes festes i sopars
hem celebrat tots plegats.

no sé, si per manca de memòria
o per no haver fet història

però si puc afirmar
que necessari trobar
temps d'on hauria
per no deixar de gaudir
de la vostra companyia.

si que és cert que ens hem vist
si que és cert que hem sopat junts

però, quina gran necessitat
quan un ja s'ha acostumat
a passar temps amb vosaltres
i el cap de setmana passa
sense dir-nos això és massa


és probable que em falti
el viatge a Formentera
que de ben segur us dic
que tenia tantes ganes
com quan un es desespera.


ara bromes a un costat,
ha estat un any valuós
ja tenim entre nosaltres
nous fruits en les nostres branques

però no us preocupeu per res
que tal i com ve la calma
la tempesta tornarà i més forta sonarà
ara que ha crescut l'arbre.

Dons, que la salut i la força
sigui la vostra aliada
i que cantem i ballem
fins que arribi la matinada.

Vos Estim.  P.C.

Molts D’anys.

ES PERQUE VULL FELICITAR-VOS

Be,per començar i per a thotom m'agradaria donar-vos sa meva definicio de la paraula FELICITAT,per mi felicitat no es tenir una vida perfecta,crec que no existeix,per mi es agafar un dia qualsevol,evaluarlo,pensar amb lo bo i lo dolent que ha tengut,despres agafarne un altre,lo mateix,i aixi molts de dies,i si sa majoria de dies una vegada evaluats me treuen un sonriure.........per mi aixo es FELICITAT,pentura soc basic,no ho se,pero aixi soc.

Per es qui si me coneixeu que sapigueu que sou casi tot per a mi,tots i cada un de voltros,seu part important de jo,de sa meva vida i lo que entre tots m'heu ajudat a creixa com a persona,i lo que encara me falta.......,per aixo vos donc ses gracis per coneixer-vos.

Per es qui encara no me coneguin que sapigueu que si anau de bon cor,esper coneixer-vos aviat.

Per sa meva familia,germans,germana(que es com jo pero amb guapa),cunyat,cunyadas,cosins,etc,quina sort que he tengut perque ja se sap que sa familia no se tria..........

Per na Xisca,quina pacienciaaaaa,pobra nina,t,estim.

Per es meu 99% de mi mateix,en Pepet,Pep,creu-me,no se pot estimar mes a ningu.

Per tots i totes,pues si,som feliç,que se podria millorar,pentura si,pero no ho canviaria mai,per aixo i no per res mes es per lo que vos vui felicitar,BON NADAL,gracis per ser-hi,vos estim,Pep Tugores.

1ª victoria de s´infantil B

Hola, sonc na Patri i vull que sapigueu que hem guanyat es primer partit de sa lliga i ade+
3 - 0
Buenoooo deUUU XD