DAVID PEREZ ARRIBA AL CVS PER ENTRENAR EL SENIOR FEMENI

El Sénior femení del CVS ja fa setmanes que va començar a fer feina per preparar la temporada 2013-2014 amb l'objectiu de millorar la gran temporada 2012-2013 en que, va acabar com a un dels millors de la categoria en l'any del seu debut a la Primera Balear.

I en la recerca d'aquesta millora s'ha incorporat a David Pérez, entrenador mes que conegut a les nostres illes, amb una gran experiència en totes les categories nacionals i entrenador en les dues darreres temporades de l'OXIDOC Palma a la Superlliga espanyola. El seu currículum parla per ell totsol.

 Hem volgut parlar amb ell per saber mes coses i per presentar-lo a qui encara no el coneixi. Tot un privilegi poder contar amb ell.

CVS : Hola David, con tu currículum, seguro que no te han faltado ofertas para entrenar. Porque el Club Volei Sóller? Como surge la oportunidad?

ALFONS RAMON : TOTS ELS EXITS DEL CLUB SON IMPORTANTS I TENEN EL SEU MERIT

Aquí teniu una amplia entrevista al president del Club Volei Sóller, feta per Sa Veu de Sóller que molt amablement ens han permes publicar a la nostra web. Esperam que vos resulti interessant.

 P: Alfons, el primer de tot, enhorabona per aquesta gran temporada del C.V. Sóller, que, per cert, encara no ha finalitzat i manca gaudir d’un parell d’esdeveniments importants, però així i tot, ens faries una valoració general de la temporada?

Gràcies. Es vera que estam vivint una temporada especial. El final de temporada esta sent una festa continua amb molts èxits esportius però seria injust i poc real valorar tota sa feina feta nomes per els resultats. Sa temporada es molt bona perque es Club segueix creixent damunt una base sòlida. Els entrenadors segueixen millorant, els jugadors créixen esportivament i el nombre de nins augmenta. Des de l'escoleta fins als Senior poc a poc es va millorant en molts aspectes i veure que la part social del club recolza el que feim i ajuda en tot el que pot, es molt motivador. Les victòries son el premi i l'indicador de que el camí que seguim no es molt desencertat.

P: Quatre campionats de Balears, un subcampionat, cinc participacions en campionats d’Espanya (els de categoria cadet encara per celebrar-se), un subcampionat d’Espanya... Creus que tornarem viure una temporada igual, o millor, en quant a resultats?

Això nomes ho sabrem amb el pas del temps però ara mateix sembla impossible de repetir. A mes dels equips que han accedit a Campionats d'Espanya, l'infantil femení B, tot i no lluitar pel títol Balear, també ha sigut el millor equip del grup B assolint l'ascens al grup A de cara a l'any que ve. Es fa difícil explicar i valorar les victòries, sobretot quant t'ho jugues a un partit. El que si es mes bo de valorar es que en totes aquestes categories els equips han estat lluitant tota la temporada amb els millors. Això si que es una senyal. La victòria depen de tantes coses que mai saps quin factor t'hagues pogut fer millorar o empitjorar aquell set, o aquell partit. En totes les categories s'han guanyat partits en que no es partia com a favorit i se n'han perdut d'altres en que, a priori, haviem de ser els guanyadors. Això vol dir que el resultat d'un partit no es significatiu. Lo important i significatiu es arribar a aquests partits importants.

INFANTIL MASCULI. JOAN LLADO : EL QUE MES M'AGRADA DEL VOLEI ES REMATAR I TREURE

En Joan Lladó es un jove solleric de tretze anys que des de fa cinc anys forma parta de la familia del CVS. Iniciat a l'escoleta municipal, tot i ser infantil de primer anys, ara ja es mescla amb els cadets del club sense desentonar gens. Juga de receptor atacant per z4 i es una de les grans sorpreses de la temporada.

MARIA ARBONA : JUGAR DE LIBERO DEMANA UN PLUS TEORIC I PSICOLOGIC RESPECTE A ALTRES POSICIONS

Hola Maria degut a la teva gran temporada com a libero ens agradaria conéixer de primera ma les teves impressions...

Per començar, per què libero?

En realitat, mai he triat pròpiament una posició, vaig jugar de col·locadora els primers anys i he jugat quasi per tot. Ara sóc lliure, pot ser que per diferents motius, com per exemple que la defensa i la recepció són els meus punts forts i suposo que la meva baixa estatura també hi influeix. És una posició que m'agrada, encara que el que realment em satisfà és aprendre tot el possible (de totes les posicions), cosa que en els entrenaments no falta.

Com valores que l´entrenador t´hagi escollit a tu per una posicio tan important? perque recepcio i defensa son dos aspectes claus en el volei.

És cert que si no hi ha defensa o recepció s'acaba l'opció de seguir el punt, però totes les posicions són importants e imprescindibles. Esser lliure implica tenir una gran responsabilitat dins la pista tenint sempre el cap en alerta i llegint al màxim els moviments de les contràries, i estic contenta de tenir aquesta responsabilitat i de lluitar cada dia per millorar-la.

AINA FREIXAS : QUANT VOLEM JUGAM MES BE DE LO QUE MOS PENSAM

Aina Freixas comença la seva quarta temporada al CVS com a Cadet de primer any. Com a col-locadora d'un dels grups amb mes projecció del Club, hem volgut parlar amb ella per saber que n'espera d'aquest nou curs.

MAR BAUZA : SES ESCOLETES SON SA BASE PERQUE ES VOLEI SEGUEIXI CREIXENT

Tots conéixem a na Mar. De fet es un des membres mes veterans des CVS tot i contar amb només 25 anys. Quant s'està a punt de començar una nova temporada, hem volgut parlar amb ella perque mos contés com viu es volei, sa vida des club i sa seva nova etapa com a entrenadora...

ALBERT ROS : M´AGRADA ES VOLEI PERO EL QUE LI DONA LA SALSA ES COMPETIR E INTENTAR GUANYAR SEMPRE

Després de s´experiència de l´any passat, es Sénior femení des CVS comença una nova temporada amb ganes de donar alegries. Amb es mateix bloc de sa temporada passada, n´Albert promet feina i compromís...

Segona temporada com a entrenador des primer equip femení, molts de canvis?

R: No gaires. Potser lo que més ha canviat es sa mentalitat de tot es grup i de mi mateix. L´any passat començarem de zero i enguany sa primera passa ja esta feta i miram sa temporada amb moltes ganes i curiosistat per saber realmente fins on podrem arribar.

Com t´has trobat es grup despres des descans vacacional?

R: Sa veritat es que molt be. Es final de temporada passada va esser il-lusionant i tots varem acabar amb ganes de que arribés s´hora de tornar a començar. Totes ses jugadores han tornat amb ganes de fer feina i això se nota als entrenaments.

S´han incorporat noves jugadores?

R: De moment s´han afegit a n´es grup na Mª Bel Acosta i na Diana Salinero tot i que fins que no es faci l´inscripció de l´equip poden arribar jugadores. Tothom que tengui ganes de jugar i fer feina sera benvingut.

Quins objectius es persegueixen?

R: S´objectiu sempre es fer feina per a millorar i anar creixent com a jugador de volei. Enguany mirarem d´assimilar variants tàctiques i d´incorporar es joc per centre i es bloqueig que l´any passat varem tenir prácticamente oblidats.

I perquè aquests canvis tàctics?

R: M´agrada que me facis aquesta pregunta perque vull que quedi clar que tots es canvis que intentarem introduir sortiran de ses ganes d´aprendre coses noves i de millorar. No pens que sigui millor una manera de jugar que una altra. Tot depen de lo be que ho facem. Es jugadors al final son els que fan bons els sistemes. Sa quantitat de coses que poguem incorporar dependrà molt de sa velocitat en sa que assimilem ses novetats.

I a nivell de resultats?

R: No m´agrada parlar-ne gaire tot i que diria mentides si te dic que no hi pens. A jo m´agrada molt es volei, pero el que li dona la salsa es competir i això no vol dir res mes que intentar guanyar sempre. Tots els equips tenen virtuts i defectes. Hem d´aprendre a llegir es rival per tapar ses seves virtuts i atacar es seus defectes.

Tot just acaben de sortir els calendaris i han canviat molts equips. Tot i que l´any passat pot esser una referència segur que hi haurà equips sorpresa. De totes formes no podem perdre massa temps pensant en els demés perque segur que tots els equips entrenen i milloren. Se tracta de fer mes feina i millorar damunt les postres possibilitats i com he dit abans aprendre a competir.

Quina feina es farà per assolir els objectius?

R: Per millorar tàcticament i poder jugar es partit al 100% s´ha de millorar molt tècnicament. Si no hi ha tècnica individual sa millora es molt limitada. Hem de fer feina en aquest sentit tot i que es difícil convencer a jugadores amb prop de deu anys dins el volei de que s´ha de millorar es toc de dits, d´avantbraç....

Si no hi ha convenciment en sa feina que es fa, es profit es molt poc, perque sa concentració te fa experimentar tot el que fas amb mes intenssitat i tota s´informació que treus d´un exercici mal fet o ben fet, te dóna recursos per a millorar o repetir quant el tornes a fer. Si no hi ha concentració no hi ha millora.

I ses jugadores responen be a aquest tipus de feina?

R: Si te dic sa veritat tenc sa sensació de que els hi costa una mica. En edat sénior sa feina s´orienta molt més al partit del dissabte que no en altres categories i elles son ses primeres que el que volen, es entrenar allò que es dia des partit saben que hauran de fer.
Es fet de fer feina tècnica als entrenaments es com si a un conductor li fessis repassar cada dia es còdic de circulació. Arriba un moment que creus que allò no t`aporta res perque ja fa molts anys que condueixes. Llavors, un dia t´aprens una senyal nova que te salva d´un accident. Segur que no deixes de llegir es còdic mai mes.
Amb es jugadors pens que serà parescut. Suposo que quant ho toquin amb ses mans i comprovin sa millora i que allò que l´any passat mos pareixia tant difícil ara mos comença a sortir, els hi costarà menys fer sa feina tècnica individual que proposam des-de es club.

Que creus que falta per donar es bot de qualitat que comentes?

R: Mira, no vull que soni ingenu, pero a n´es dia a dia des grup, he vist jugar aquestes jugadores a molt bon nivell i fer coses que ni elles creien que podien fer. Per seguir millorant s´ha de tenir, sobretot, sa mentalitat adequada. Pensa que pràcticament cada dia, entrenes coses noves que te dona sa sensació que no saps fer i que te costa molt que surtin.

Es com si a un alpinista, quant creu que ha fet cim, li diguessin que encara li queden 100 m per arribar i així successivament. Has d´estar mentalitzat per afrontar aquestes sensacions des d´un punt de vista ambiciós i optimista perque si no, no ho treus.

I si no surt?.

R: Si feim feina, sortirà. No entenc cap dubte.

Canviant de tema....

Has començat sa pretemporada amb ses juvenils i ses sénior. Per que s´ha decidit fer feina tots junts?

R: Durant s´estiu hi ha hagut diferents jugadores que per motius de feina no podien entrenar i teniem dos grups petits amb necessitats molt semblants. En parlarem amb n´Alfons que es s´entrenador des juvenil i mos va paréixer lo mes coherent. A Son Angelats ja hem separat es grups tot i que sa relació entre els dos equips ha d´esser el mes estreta possible.

I es grup de juvenils, quines sensacions t´han donat?

R: L´any passat algunes participaren amb noltros a bastants partits pero no les coneixia en el dia a dia dels entrenaments.

Sa veritat es que es un grup difícil perque sa majoria tenen condicions per donar molt mes pero en molts moments pareix que falta es plus de motivació necessari per fer sa feina al 100%. De totes formes aquesta actitut no es general, pero al final s´acaba encomanant a tot el grup perque son poques jugadores. El que si que puc dir es que per part meva he fet tot lo possible perque totes venguin a entrenar il-lusionades i disfrutin de participar des grup. De moment sa majoria demostra ganes d´entrenar i ho fan a bon nivell. El futur depen molt d´elles mateixes.

L´any passat utilitzares jugadores juvenils a molts de partits. Creus que enguany, amb un plantilla mes llarga, se repetirà sa situació?.

R: Sa temporada passada ses juvenils varen estar a molt bon nivell amb noltros i les varem utilitzar quant varen fer falta. Pens que es juvenil, per un primer equip ha d´esser un recurs per quant sigui necessari. El que crec que no es pot fer, es que sa base des Sénior sigui de jugadores juvenils perque no seria positiu ni per uns ni pels altres. Enguany seguirem utilitzant juvenils quant faci falta. Sa temporada es molt llarga i segur que tendran es seu moment.

Vols afegir res més?

Agraïr sa confiança que me demostra es club un any mes i dir-lis a ses meves jugadores que tenguin paciencia perque sa temporada sera llarga i fent feina tot arribarà. Poc a poc i bona lletra.

ALFONS : EN EL VOLEI ES QUASI MES IMPORTANT S´ASPECTE MENTAL QUE NO ES TECNIC.

Des de que n´Alfons aterritzà al CVS han canviat moltes coses i totes cap a millor. Com a un dels principals promotors de s´escoleta de volei, també es un dels principals formadors dels nins en els seus primers anys dins el món del volei. El seu caràcter i mentalitat el diferencien de la resta i les seves jugadores el defineixen com a un entrenador dur, pero l´adoren. Els resultats l´avalen...

Un any mes, repeteixes entrenant dos equips des CVS. Com es compagina sa feina amb dos equips tant diferents com un infantil i un juvenil?

R: Amb molta il-lusió. Entrenar m´agrada molt així que el que faig es marcar unes fites per a cada equip  i després lluitaré per aconseguir-les. Això juntament amb s'il·lusió que tenc perquè el club vagi creixent socialment fa que no me costi pena compaginar els dos equips.

Es fet de que tant tu com en Pep Tugores entreneu dos equips, es símptoma de que falten entrenadors o es que el nombre d’equips ha superat ses previsions?

R: Crec que es un poc de cada cosa. Es veritat que nou equips son molts per un club tan novell com es nostre pero no podem negar que costa molt trobar entrenadors dins Sóller perque sa majoria de gent des volei juga i no es fàcil compaginar ses tasques d´entrenador amb ses de jugador.

Aquest estiu han cursat es títol d’entrenador molts de membres des club, com ho valores?

R: És un fet molt positiu pel Club i pel volei que tenguem sis nous entrenadors a Sóller. Ara toca preparar-se be i anar agafant experiència. Això es com es carnet de conduir, que comences a esta preparat per conduir quant fa un temps que condueixes. Estaria be que els que han cursat el títol fessin de segons entrenadors a qualque equip per adonar-se del que implica realment entrenar un equip.

Comencem per s´infantil.....

La temporada passada vares tancar un cicle de tres anys amb el mateix grup de nines. Com ho valores?

R: Son un grup de nines que es formà de sa primera escoleta d'estiu. Varen començar a jugar en edat Aleví i de mica en mica varen anar aprenent, tant elles com jo, fins arribar a fer terceres del Campionat de Mallorca. Quant en Pericas em va comentar sa possibilitat de canviar d’equip, me va saber greu, ja que elles varen esser el meu primer equip i els hi tenc un efecte especial, però desprès vaig veure que era el millor per elles i per jo.

Que es el que mes destacaries del grup de jugadores que han passat a categoria Cadet?.

R: Ara mateix me costa fer valoracions perque només els trobaria coses positives. Puc dir que son jugadores serioses, que saben lluitar amb ses seves armes, com el control de pilota i les ganes de guanyar. Esper que segueixin progressant tant ses que juguin amb el Cadet A, com ses que juguin amb el Cadet B.

Enguany repeteixes amb s’infanti’l A agafant es grup que l’any passat va entrenar en Pep Tugores… que destacaries dels mesos que duis fent feina al Port?

R: He trobat un grup de nines que es prenien això de jugar a volei com una activitat més i no com un esport competitiu. Estan descobrint que això implica esforç, concentració i competitivitat. I crec que amb aquest aspecte hem millorat bastant, ja que per jo, es quasi mes important sa mentalitat de ses jugadores que ses condicions tècniques.

Aquest grup ja aconseguí classificar-se pel Campionat de Mallorca l’any passat, creus que se pot repetir experiència?

R: Depen de quants d’equips es classifiquin pel Campionat de Mallorca. Si es classifiquen 4 equips com abans o 8 com l’any passat. Això farà que tenguem mes fàcil o mes difícil classificar-te. Però pel meu cap només passa l’idea que ens classificarem.

Amb quins objectius es comença sa temporada?

R: S’objectiu principal es formar jugadores amb mentalitat d´esportistes i persones amb seny i criteri, ja que crec sa formació personal va aferrada a sa formació esportiva. Jo mateix vaig créixer com a persona dins el món de l´esport i sé s´influència que poden tenir una cap a l´altra. Després en lo que me vull centrar es en la millora de sa tècnica de cada jugadora, que en aquesta edat és molt important.

Com t’has trobat es grup? En quins aspectes creus que hi ha mes marge de millora?.

R: Es un equip que, si va canviant mentalment i té ganes de millorar i de fer ses coses be, te molt de marge de millora. També vull dir que serà important durant sa temporada s´implicació dels pares. De moment he notat poc interés per veure ses seves filles jugar.

I referent a anés juvenil......

Es grup de juvenils es pràcticament idèntic al de l’any passat tot i que s´arribada de na Laura Castanyer s’ha de notar, no?

R: Efectivament s’equip serà pràcticament el mateix que l’any passat amb s´incorporació de na Mireia Xumet que puja de cadet i sa tornada al club de na Laura Castanyer.
S´arribada d´una jugadora amb s´experiència de na Laura Castanyer, a priori, és important. Però el que marcarà la seva aportació, com la de les altres jugadores, serà la mentalitat i l´actitut davant aquesta temporada. Si ses jugadores participen des grup, i duen una dinàmica positiva, d´il-lusió, de feina i concentració, totes aportaran el millor que duen a dins i podem disfrutar d´una temporada important.

El que si puc dir es que tant a ella com a la resta les estic vegent entrenar amb ganes i confio molt en es grup.

A diferència de l’any passat en que es cadet comptava amb poques jugadores enguany hi haurà dos cadets femenins, pot esser bo incorporar jugadores al juvenil?.

R: Jo no sonc partidari de fer jugar ses jugadores cadets amb ses juvenils, però si el rendiment de ses juvenils no es l´idoni o el que noltros pensam, no dubtaré amb fer jugar a jugadores cadets, sempre i quant millorin el rendiment de ses juvenils. Però això es una cosa normal de un club de cantera.

Ses juvenils estan en una edat en que ja se comença a viure es volei d’una altra manera. Com veus ses jugadores davant una nova temporada?. Quins objectius es persegueixen?

Jo veig ses nines be però dependrà de sa mentalitat, se ganes amb que es faci feina durant sa setmana i sa il·lusió que hi posin durant sa temporada per saber fins on podrem arribar.

De totes formes crec que llevat del Cide, Artà i Pòrtol, sa lliga serà bastant igualada per les altres plaçes i es aquí on hem d´intentar ficar-mos.

Vols afegir res més?

Només dir a ses nines i nins des Club que valorin se feina que se fa des d´es club i la dels seus entrenadors, perquè ells puguin disfrutar de jugar a volei i que vagin creixent com a persones i jugadors. Cap membre des CVS se guarda res i tots posen es màxim d´interés i il-lusió per a millorar i ajudar-los.

PEP TUGORES : AL CURS D´ENTRENADORS MOS POSAREN D´EXEMPLE COM A CLUB AMB IDENTITAT PROPIA.

Pep Tugores comença una nova temporada com a tècnic des CVS amb es repte de dur endavant dos equips. Sense cap dubte, una tasca exigent, que com ell diu, afronta amb tota s´il-lusió del món i amb es convenciment de sortir-ne victoriós.

Una nova temporada al CVS, com valores es teu primer any com a entrenador?...

Sa veritat es que ara mateix me pec tocs pes cap si pens el que hauriem pogut fer i ho comparo amb el que ferem. Va esser un any complicat per a mi ja que vaig pecar d'inexperiència. Vull agraïr es recoltzament incondicional d´en Toni Pericas, per ajudar-me a passar es moments mes delicats. A n´es pobre Toni el vaig arribar a agobiar. També vull dir que no canviaria res del que vaig fer perque tot m´ha duit a millorar i a aprendre dels errors.

Te puc assegurar que positivaré s'experiencia de sa temporada passada a sa d'enguany. L'unic que de veres hem fa rabia es que degut a sa meva falta de rodatge no he pogut transmetre tot el que voldria a ses nines.

I es resultats de sa feina feta?...

A voure,es resultats foren molt millors del que hem podia imaginar. Arribar a tot un Campionat de Mallorca va esser un èxit, pero vos puc assegurar que no va esser perque jo fos un gran entrenador, sino que aquestes nines tenen molt de volei dins elles, o si no ja m´ho contareu a final d'aquesta temporada. Enguany, juntament a un entrenador consagrat com es n'Alfons estan cridades ja a fer grans coses, sino temps al temps...

I enguany dos equips, pareix que t´ha agradat aixo d´entrenar?

Si, es club m´ho va proposar i com que a mi m'encanta això d´entrenar, pues contentissim.

Tambe te dire que m´ho agaf amb una reponsabilitat total i absoluta, no vull fer de pilota, pero m'agrada que es CVS tengui ja una manera propia de jugar i entrenar, es mètode Pericas.

Te contaré una cosa que me va passar al principi d'estiu cuant vaig anar a acompanyar ses nines i n'Alfons a n'es pavelló des Pont d'Inca Nou a un partit de sa lligueta de primavera contra el Pòrtol. Se me va acostar en Jesus Macarro i me va donar s'enhorabona perque s'infantil-B de l'any passat havia arribat a tenir una manera molt clara de jugar, gestes, movilitat dins es camp,etc, i que per ell era una enveja sana es veure que hi havia qualqú que havia fet el que ell feia tanta estona intentava, personalitzar un club amb sa seva manera de jugar.

Imagin que deia sa veritat perque fa poc a n'es curs d'entrenadors mos va posar com a exemple, si, si.

Explicans un poc com has trobat es dos grups que duras enguany?

Bueno, es Cadet B el mimaré moltissim, ja que per diverses circumstancies s'ha format amb ses jugadores cadet de menys nivell. Evidentment il.lusionat i amb moltes ganes de demostrar que se pot fer un gran equip. Tenen tota sa meva voluntat i jo tota sa seva. Temps, necessitam una mica de temps per demostrar el que son. Es un grup que a mi me fa molta il.lusió entrenar.

S’Infantil B es un projecte que començ amb molta il.lusió. Començar des d’abaix obrint pas a n'es primer equip ”made in Pericas”. M'estic documentant moltíssim i si el puc dur uns anys, esper fer una feina ben feta. Torn a dir que sempre recoltzat i ajudat per tot s'equip tecnic d'es CVS. No se, molt il.lusionat i molt conscient del que representa, esforç, humilitat i molta, molta feina, també no puc evitar es recordar que hi ha gent també il.lusionada amb aquest equip.

S´equip infantil B sol comptar amb jugadores recent arribades a n´es volei. Conta´ns un poc com viuen els inicis... els sorpren qualque cosa?, dificultats especials en qualque aspecte?...

Ufff, pensa que enguany son nines de practicament 10 i 11 anys, son infants. Crec que es un canvi bastant important per elles. Ara tenen qualqú que els hi dona ”ordres”, passa d´esser un joc a esser un esport col·lectiu, tipificat i ordenat......

Quins objectius es marquen per un equip novell?...

Fàcil pregunta de difícil resposta, tots noltros(entrenadors) som competitius, malgrat diguem que no ens interessa guanyar, agrada guanyar, m'agrada guanyar, pero creu-me si te dic que coordinació, espai dins es camp i que se sapiguen moure be, rapidament, coordinadament amb ses companyes és es meu màxim pensament. No vull un equip guanyador enguany perque sapiguen treure, com passa molt. M'agradaria un equip amb aspiracion futures perque un dia a qualqú li va importar més fer gran jugadores que guanyadores d´una lliga infantil. Vet aquí es somni.

I llavors es cadet B....que significa aixo de jugar a n´es B?....

Com he dit abans a n´es Cadet B hi ha noves jugadores que l'any passat començaren a jugar a volei i també hi ha jugadores que per decisió tècnica no han pogut passar a n'es Cadet A. Això significa que tenim un gran grup i que vos puc assegurar que m´hi deixare cos i ànima perque arribin a un nivell alt. Jo n'estic decidit i convençut, igual que elles. Tenc tot es seu suport.

Hi ha jugadores que hauran d´agafar mes protagonisme des que tenien l´any passat amb s´infantil A, no?....

Si, amb algunes parlo molt, han de saber i ho saben, perque estan aquí, saben el que hem de fer enguany i a mes n'estan decidides. Hi ha jugadores que no coneixia molt, pero ara que les conec mes d'aprop, vos assegur que s'ha fet el millor per elles perque tendran oportunitat de jugar molt, d'entrenar dur i de demostrar el que son.

Com s´aconsegueix canviar sa mentalitat de tot un grup?..

Això crec que es el millor que tenc, crec que sonc sensible amb aquest tema, li donc molta importancia, crec amb es dialeg, amb compartir, amb es donar abans de rebre i també siguent conscient de que l'any passat casi agafo una depressió per esser massa "bon al-lot".

Quins objectius s´han marcat?...

Hem d'entendre que s'objectiu principal que tenen es demostrar del que son capaços, pensant de que s'unica manera que tenim de fer-ho es fent molta feina amb cap i responsabilitat.

Vols afegir res més?

Si, vull afegir que a nes Club feim lo que pensam que es millor per es nostres jugadors i jugadores, que son els protagonistes. Sense egoismes, compartint idees i experiencies entre noltros. Es el millor que podem fer per millorar i formar jugadors de volei i gent sana.

TONI COLOM : ESTIC MOLT CONTENT AMB EL GRUP PER LA SERIOSITAT I EL COMPROMIS QUE DEMOSTRA

Toni Colom serà l´encarregat de seguir formant els nins del Cadet masculí del CVS, que l´any passat, en la seva estrena en el món del volei, donaren un rendiment molt alt acabant els dotzens d´Espanya i acumulant una experiència important durant la temporada. Sense cap dubte, Toni traurà el millor dels nins i amb aquestes intencions han començat a fer feina a les pistes del Port.

1.- L´any passat entrenares es Cadet femení amb una plantilla curta i amb una mescla de jugadores que combinaven experiència amb d´altres que fins i tot acabaven d´arribar al món del volei. Com la valores?

R: Sí, l’any passat va ésser un any de transició per a mi i per a les jugadores que vaig entrenar. Vaig disposar d’una plantilla més curta de lo desitjat i vistes les circunstàncies vaig decidir, juntament amb n’Alfons, juntar el meu equip cadet amb el seu infantil i entrenar plegats. Jo només comptava amb cinc jugadores d’edat cadet: Marina Bauçà, Mireia Xumet, Nena Ramon, Maria I. Arbona i Victòria Mira i al final se va incorporar na Cris Cano. Na Marina i na Victòria havien començat l’any passat i acabaven de pujar de categoria i acusaven molt el canvi i no tenien encara el nivell que la competició exigia; Maria Ignàsia també va notar molt el canvi de categoria i va perdre la confiança per a poder desenvolupar amb garanties una posició tan complicada com és la de col·locadora; na Mire no va acabar d’explotar com tots esperàvem i desitjàvem, crec que per un tema de confiança; na Cris va arribar tard, era el seu primer any al món del volei i el nivell dels partits era massa per a ella; i na Nena me va partir a entrenar a Palma al centre de tecnificació, només la veia als partits i alguna vegada a qualque entrenament. Tot i aquest panorama, valor la temporada molt, molt positivament, tan per a mi com a repte per a créixer com entrenador davant l’adversitat, com per les jugadores sobretot les infantils que venien a jugar els partit de cadets. Per a aquestes darreres se notà molt el nivell que assoliren jugant a una categoria superior. Hi va haver molts sets que es jugaren amb 5 infantils i tan sols 1 cadet. Tot i això i que els entrenaments que fèiem eren entrenaments de nivell infantil, vàrem disposar d’opcions fins al final d’entrar a disputar el campionat de Mallorca! Enhorabona a totes les nines per l’esforç.

2.- I enguany, cadet masculí?. Es sa teva primera experiència en categoria masculina?.

R: Sí, enguany me toca un altre gran repte amb el cadet masculí, molt semblant al viscut l’any passat amb les cadets. Em torn a trobar amb uns nins que canvien de categoria, o sigui, amb el seu primer any a categoria cadet i amb tan sols 3 nins d’aquesta edat, la resta seran infantils.

No, no és la meva primera experiència amb al·lots. Ja vaig entrenar un equip juvenil durant dues temporades fa varis anys. I també he duit el pes de molts entrenaments de l’equip sènior masculí quan el nostre entrenador Toni Pericàs no ha pogut assistir jajaja.

3.- Quines diferències més importants has notat en sa manera de fer feina amb nins o amb nines?

R: Les t’he de dir totes????! No, ara en serio. N’hi ha moltes però tal vegada les més destacades siguin la major intensitat, motivació, potència física, anarquia i esperit competitiu que tenen els nins. Per contra tenen menor disciplina, concentració i constància. Als entrenaments dels nins has de cercar que siguin molt més dinàmics i físics perquè sinó s’avorreixen, per la qual cosa aconseguir un bon nivell tècnic amb ells és complicat perquè requereix de moltes repeticions i això ells no ho suporten, no tenen tanta paciència. En canvi és més fàcil aconseguir un bon ritme i exigència.

4.- Que destacaries d´aquests primers mesos de feina amb es nins?

R: Destacaria lo content que estic d’ells per la seva assistència als entrenaments i per la seriositat i compromís que han demostrat. Pel que he pogut comprovar, estic convençut que passarem un gran any, que ens divertirem molt i que també aprendrem molt, tant ells com jo. Son un bon grup.

5.- N´hi ha alguns que compaginen el volei amb altres esports?, creus que pot ésser un inconvenient?

R: Sí i no, fa falta saber els horaris d’entrenament que tendran. Si no hi ha coincidències i puc comptar als entrenaments amb la totalitat del grup, no l´hi veig cap inconvenient, més bé ho veig un avantatge. Jo sempre he dit que per a un al·lot d’aquestes edats és bo compaginar diferents esports i millor si uns són d’equip i altres individuals, et fan més complet, més equilibrat i amb una mentalitat més oberta. Si per contra me trob amb solapament d’horaris, serà un vertader problema, però me sabrà més greu per l’al·lot qui serà qui haurà d’escollir i sempre es perdrà una cosa o l’altra.

6.- Aquest grup, l´any passat aconseguí el dotzè lloc al Campionat d´Espanya en el seu primer any dins el nostre esport. Creus que enguany es poden repetir els èxits de la campanya passada?

R: Ho veig molt complicat, seria una cosa mai vista! Qualsevol esportista en el seu primer any en una categoria nova ha d’ésser un crack per a destacar. Imagina’t tot un equip! I com he dit abans tan sols en tenc tres d’edat cadet i a més en el seu primer any, la resta seran infantils o fins i tot alevins.

7.- Com t´has trobat es grup? En quins aspectes creus que hi ha mes marge de millora?

R: El que més m’ha agradat és que he trobat un bon grup d’amics. Hi ha molt de respecte entre ells sobretot dels més grans cap els més petits i dels jugadors més avantatjats amb els que tenen un nivell inferior perquè comencen i els hi costa una mica més.

La gran feina feta per en Felip i en Pep Campillo l’any passat es nota molt, però hi ha marge de millora en tots els aspectes. Aquests nins tan sols estan al seu segón any i són molt joves, han de millorar en tots els aspectes, tan el físic, com el tècnic, el psicològic i el motriu. Realment se me presenta una campanya molt interessant i motivadora i esper que ho sigui igual per a ells i s’ho agafin amb la mateixa il·lusió que jo.

8.- Quins objectius t´has marcat per a la propera temporada?

R: Molts, no sé si massa. Crec que la temporada se me farà curta i no podré arribar a tots. Una de les primeres coses que vull aconseguir és que aquest grup senti passió pel volei i que ho visquin i ho sentin com jo ho sent, els hi vull transmetre la meva passió. Si s’aconsegueix això de forma ràpida, els entrenaments poden ésser una passada ja que el ritme i la intensitat d’aquests serà una cosa mai vista en el club i per a mi resultaria una exigència i una motivació més, un “feedback” molt positiu de cara a la llarga temporada. Una altra cosa per a mi prioritària vist la gran dificultat de la lliga 2010-2011, és aconseguir que el grup se transformi en un equip per a poder superar de forma ràpida i de la millor forma possible les adversitats, lluitant tots junts per a un mateix objectiu que jo els hi hauré marcat a cada entrenament o partit. Amb aquestes dues premisses aconseguides, la resta vendrà tota sola. Assolirem un millor nivell en tots els aspectes (físics, tècnics i psicològics). El nivell tàctic el relacion amb la disciplina, la concentració i la intel·ligència. Vull que aprenguin a llegir els partit per ells sols, no vull que sigui un equip dirigit remotament per mi en cada situació de joc fent correccions constants. Jo els hi ensenyaré com moure-se tàcticament en cada una de les situacions de joc que es trobaran a un partit, però vull que siguin ells els que decideixin ja que consider que així es sentiran més lliures i el joc serà més desenfadat i més alegre.

Un altre camp de treball és l’autoestima. En aquestes edats és molt fàcil venir-se abaix en moments difícils o davant rivals que ells creguin que són superiors. Ells han de tenir una mentalitat positiva, ja que són els actuals campions de Balears i són el rival a batre als ulls de la resta. A més estan al millor club que poden trobar i estan fent la millor feina possible. No han de tenir cap pressió, han de tenir confiança en la bona feina que estan fent i amb mi. És un any de transició per aprendre i disfrutar i per a posar les millors bases de cara al futur.

Ah, i per acabar. Un altre objectiu és que els tres al·lots d’edat cadet (Pau Borràs, Pedro Morell i Tòfol Lynton) entrenin també amb els sèniors per agafar més exigència i dificultat. Ja veurem si també els duim als nostres partits, serà un premi setmanal segons com hagin entrenat.

9.- I per acabar, que els diries als nins de Sóller que no coneixen el volei o el consideren un “esport de nines”?

R: Els diria el que sempre he dit. Als que no ho han provat mai, que ho provin que no els decepcionarà gens. Amb el meu nebot Miquel tenc l’exemple. Sempre l’animava a que s’apuntàs a l’escoleta d’estiu i no ho aconseguia. Enguany s’ha apuntat i ha disfrutat. Segur que s’arrepenteix de no haver-me fet cas abans. És el mateix cas d’algú que no s’atreveix a provar un plat de menjar perquè no és molt conegut però en canvi, els hi han dit que està boníssim. Els més atrevits el provaran i el disfrutaran els primers. Crec que a poc a poc més gent el provarà i li agradarà, el que acabarà essent un plat exitós. Jo veig el volei masculí a Sóller en un estat inicial, on només s’han atrevit a practicar-lo de forma constant uns pocs, però que cada dia té més nins seguidors i que el practiquen “d’amagat”. Avui en dia el volei masculí és com la cuina japonesa de fa uns anys, on només la disfrutaven un parell i crec acabarà com la cuina japonesa actual, amb un gran nombre de consumidors-seguidors perquè té molt d’atractiu.

Els qui consideren el volei un “esport de nines” és que no l’han practicat mai. No conec ningú que no hagi jugat a no deixar caure la pilota i no hagi passat un bon moment. Idò el volei és el mateix però amb més nivell i potència i vull destacar que s’han de tenir uns bon “dellonses” per a posar-se a defensar les pilotades dels rivals. És comparable als porters de handbol o als valents que se posen a una barrera en una falta al futbol. Ja me direu quins us pareixen més nines, si els qui no es volen posar o els que sí. Idò al volei tots s’hi posen i disfruten de defensar un pilotada d’aquestes encara que sigui amb qualsevol part del cos sense tapar-se-la amb les mans.

10.- Vols afegir res més?

R: Voldria afegir tantes coses....jajaja. Vull agrair a tos els qui composen el club la confiança i respecte que sempre m’han demostrat. També als pares dels jugadors que he entrenat, pel sempre respectuós tracte que m’han dispensat. A la resta de companys entrenadors, gràcies per a compartir tops els vostres coneixements, en especial a Pericàs que és el nostre timó i el nostre far quan anam perduts, ja que sempre té disposició en ajudar i gairebé sempre encerta en els consells; un gran d’aquest esport a nivell nacional. I als jugadors/es que entren i he entrenat, demanar disculpes si alguna vegada m’he passat una mica sa línia de l’exigència, però no ho fet més que per ells/es, tot sempre ho he fet pensant amb el bé d’ells/es de cara a un millor futur com a jugadors/es.

 

 

Moltes gràcies Toni i molta sort durant la temporada.....

Mª BEL ACOSTA : HE TORNAT PERQUE S´ENSUMA BON AMBIENT

Mª Bel en un Campionat d´Espanya de Volei Platja

Hola Mª Bel i bentornada al Club Volei Sóller....

Quants anys has jugat a fora i amb quins equips?

Ara fa tres anys que vaig començar a jugar a fora.

Es primer any va ser amb l’Ícaro Palma. En Felip Reynés me va telefonar perque li havien demanat si coneixia cap atl·lota per jugar a superlliga júnior i tot d’una vaig dir que sí. Va ser un experiència molt maca. Vaig conéixer a molta gent nova i varem fer una bona “pinya” amb s’equip. Anàvem a jugar per sa península es caps de setmana i mos ho passàvem “pipa”, apart de que quedàrem ses segones d’Espanya de sa copa de la Reina.

En David Pérez era es nostro segón entrenador amb l’Ícaro i s’any següent mos va cridar a totes ses que haviem jugat amb l’Ícaro per jugar amb s’equip de primera nacional de Bunyola. Jo m’hi vaig apuntar. Va ser un any difícil perque moltes de ses veteranes de s’equip varen partir i ses jovenetes varem intentar aguantar sa categoría pero no va poder ser.

I l’any passat també vaig quedar a Bunyola però me vaig estimar més jugar amb s’equip de Primera Balear perque sa veritat es que vaig trobar que sa categoría nacional me venia un poc grossa. Tot i que si qualque cap de setmana me demanaven per anar a jugar amb s’equip nacional hi anava.

Tres anys a un nivell molt alt i ara tornes a Sóller. Que es el que t´ha fet decidir a tornar?

Després d´acabar sa temporada a Bunyola vaig demanar per entrenar es darrers dos mesos amb es Sénior des CVS i vaig viure una mica s´ambient de s´equip. Quant vaig decidir tornar a s’equip de Sóller sabia que no tendria res a veure amb s’equip que estava darrerament, però lo que me va fer decidir a quedar-m’hi va ser es bon ambient que s’ensuma entre ses jugadores de s’equip, ses ganes que li posa s’entrenador en preparar els entrenos, en motivar a ses jugadores…Tothom s’esforça en fer ses coses bé i sobretot, amb es temps que he entrenat amb s´equip Sénior de Sóller he vist que ses jugadores no falten quasi mai als entrenaments i això demostra que ses jugadores estan super motivades i valoren realment sa feina que fa s’entrenador de preparar entrenos.

Després d´una temporada molt dura a Bunyola, quedareu terceres per darrera el CV Son Ferrer i el CV Manacor. Vares quedar decebuda per no poder jugar la fase d´ascens d´Alzira?.

S’objectiu de l’any passat era poder jugar sa fase d’ascens. Estic decebuda per això però també per altres coses que no m’agradaven de s’equip. Era un equip molt fred, costava molt sortir dels moments difícils. Mos duiem molt bé entre noltros però crec que faltava algo enmig d’es camp. A més, no hi havia gens de compromís per part de ses jugadores amb els entrenaments. Tothom venia quan li donava la gana, s’entrenador entrenava a tres equips a l'hora i a dies era bastant caòtic, no podia preparar els entrenaments perque mai sabia fins al darrer moment quantes seriem a s’entreno…

Tot i que hem quedat terceres de sa categoría no estic gens conenta de sa temporada passada.

Que va faltar per aficar-s´hi?.

Crec que un poc tot lo que he dit anteriorment, falta de compromís per part de moltes de ses jugadores cosa que dificultava els entrenaments, saber estar enmig des camp, sa poca confiança entre noltros…

Com t´has trobat es CVS en comparació a com el vares deixar?.

L’he trobat molt més crescut!

Hi ha sa gent que ja coneixia i molta més que no conec. Es club ha crescut molt gràcies als equips base que s’han creat, a més de que molts dels pares d’aquests equips base s’hi han implicat. Es Club Volei Sóller ja era una familia abans de partir però ara és una gran familia i esperem que continui creixent i així també ajudarem a que creixi aquest esport.

Quina percepció creus que se té des CVS a la resta de Mallorca?.

No ho sé ben bé però me fa s’efecte de que és ben conegut i m’imagin que en gran part es perque els equips base fan bona feina i arriben a molts campeonats tant de Balears com d’Espanya.

Què conéixes de s´entrenador i ses teves companyes de sa propera temporada?.

Ses companyes les conec a gairebé totes. He jugat amb algunes d’elles però amb d’altres no.

S’entrenador també el conec però mai ha estat es meu entrenador i no puc opinar, però per lo que he vist fins ara s’implica molt amb es seu equip.

Quins creus que poden esser els objectius de sa temporada...?

Per jo s’objectiu sempre és quedar dels primers i poder anar a sa fase d’ascens. És difícil però mai descart aquesta possibilitat.

En quins aspectes creus que s´ha de fer mes feina?.

Sa tècnica de cada jugadora sempre se pot millorar i el saber estar dins sa pista és molt important. A un partit, s’ha de saber sortir dels moments difícils. Es volei és molt psicològic, no només és tècnica.

No penses que jugar a una categoria inferior a sa de l´any passat pot esser negatiu pes teu joc?.

Jo crec que lo que sé ja no m’ho lleva ningú i si s’entrenador me fot canya perque encara millori més no té perque ser negatiu. Tot lo contrari, crec que m’ajudarà a respondre davant moments difícils perque es una cosa que me costa molt. Me costa molt aixecar es cap quan m’enfons…

Penses que sa teva experiència pot ajudar a créixer a s´equip?.

M’imagin que sempre és bo tenir qualqú a devora que ha viscut coses diferents. Però un equip no creix només amb ses experiències d’una jugadora sinó amb ses de totes ses jugadores.

Vols afegir res més?.

Just comentar que me fa moltes ganes començar amb sa nova temporada i donar ses gràcies tant a ses jugadores com a nes club per haver-me acceptat un altre vegada.

Moltes gràcies pes teu temps i molta sort en aquesta nova etapa a Sóller.

NENA : "AL CAMPUS ENS DIGUEREN QUE PER ARRIBAR LLUNY S´HA DE FER FEINA, FEINA I MES FEINA". PEDRO : "EL NOSTRE NIVELL HA ESTAT COM EL DELS BONS DE LES DEMES COMUNITATS"

Pedro i Nena, com explicarem la setmana passada, han disfrutat d´una experiència única a Guadalajara envoltats dels millors jugadors i entrenadors nacionals que els han transmès les seves indicacions i consells per millorar el seu volei i el seu rendiment general en tots els aspectes que envolten el nostre esport.

Després d´una setmana a tope, no podiem deixar de parlar amb ells per saber de primera ma com han viscut el Campus...

CVS : Hola a tots dos, cansats després d´una setmana tant intensa?

Nena : Si, una mica, perque els entrenaments han estat molt intensos i cada día realitzavem dues sessions, pero ha valgut la pena.

Pedro : Si, perque hi havia molts d´entrenaments, dematí i horabaixa. Fins i tot un dia entrenarem a les 12 de la nit.

CVS : Com sorgeix s´oportunitat d´anar a aquest campus de tecnificació?

N : El meu seleccionador de volei platja ens va enviar l’informació i després en Toni Colom, en Pericas i el meu pare també me varen dir que seria molt interessant. Vaig enviar la solicitut i després me confirmaren que m'havien agafat.

P : Ho varem saber a traves de sa web de sa Federació Espanyola i hem va fer molta il.lusió.

CVS : Quin planning heu tengut durant aquests dies?

N : Cada dia hem entrenat dematí i capvespre, inclús un dia varem entrenar el vespre. Quatre menjades , piscina cada dia i xerrades informatives després de sopar amb jugadors i entrenadors de la selecci nacional absoluta. També assistirem a un entrenament de sa selecció i a als partits de la final four de la LLiga Europea.

P : Començavem a les 8 i mitja amb un berenar, a les 9:30 començava el primer entrenament fins a les 13:30 h, dinavem, descansavem una mica i a les 16:00 h un altre cop entrenament fins a les 18:00 h que ens deixaven anar a sa piscina. El vespre a vegades veiem videos de volei, coses tècniques. També teniem visites de jugadors de la selecció espanyola i els hi féiem preguntes.

CVS : Ha estat com vos esperaveu?

N : Realment no sé que m’esperava. Jo hi anava una mica asustada, no sabia el nivell que i hauria etc…, però l’experiència a estat molt positiva, crec que he après molt.

P : Es la primera vegada i no sabia que hem trobaria pero m´ha agradat molt.

CVS : Que és el que més vos ha agradat?

N : Els entrenaments, perque eren molt intensos i clar, noltros haviem de posar molta actitut i a mi això m’agrada molt.

P : Ses nines, jejejeje.... , els amics que he fet i la convivencia.

CVS : Qualque entrenador o tècnic des Campus vos ha agradat especialmente per la manera de transmetre, per la seva experiència o per altres aspectes que volgueu valorar?

N : Si, en Juan Antonio Vallejo, es el seleccionador nacional de menors. A mi m’ha agradat perque té molta experiència, i sap com transmetre les coses, encara que tots els tècnics m’han agradat molt, no tenc cap queixa de cap.

P : Si , Alfonso Flores, tot i que els altres també.

CVS : Quins aspectes heu treballat?

N : Tots, pero sobretot la tècnica, ens han estat molt damunt amb el aspects tècnics tant de servei, recepció, col.locació i remat. Fins i tot ens han fet un DVD amb els nostres gestes tècnics amb el que podem millorar i amb el que feim bastant bé.

P : En general tots els gestes tècnics.

CVS : Vos heu trobat al mateix nivell que la resta de companys o heu notat diferències respecte als jugadors d´altres autonomies amb potser mes tradició dins el volei nacional?

N : Be, hi havia nivells, perque hi havia tambe diferentes edats, erem 59 nins i nines entre 10 i 16 anys. Jo mirant sa gent de sa meva edat no hi havia molta diferència entre el meu nivell i el de les altres.

P : Estavem més o menys al nivell dels bons de les altres comunitats, tot i que jo era dels mes baixets.

CVS : Per les indicacions rebudes pels entrenadors del campus, creis que al CVS es fa feina en la direcció correcta?

N : Si, perque en alguns gestes tècnics , els entrenadors hem felicitaren per com l´executava, sobretot el meu toc de ma baixa.

P : Si , perque els entrenaments no canviaven molt.

CVS : Trobau que el nivell d´exigència del club solleric és suficiente per assolir un bon nivell general com a jugador de volei?

N : Si, perque la veritat es que jo enguany he participat molt amb altres nivells i si no hagués estat pel nivell que m’han exigit a Sóller no hi hagués anat. Record que a les seleccions infantil i cadet de ses Illes hi va haver 4 nins del club i dues nines, i això no passa a molts de clubs.

P : Si, trob que aquí a Sóller feim bona feina.

CVS : Personalment, que pensau que fa falta per sortir de l´ambit regional i donar el bot a les seleccions nacionals?

N : Fer molta feina i voler fer-la. Un tècnic d’allà me va dir que una de les coses per arriba a jugar bé, era fer feina, feina i feina, que no hi havia altre secret i jo crec que realment es així.

P : Pentura més hores d´entrenament setmanal perque hi havia companys allà que entranaven més que noltros.

CVS : Esperau repetir experiencia?

N : Si, a jo, si en surt una altre oportunitat m’agradaria repetir.

P : Si perque m´ha agradat molt.

CVS : Qualque cosa mes?.....

N : Si, vull donar les gracies a tots els entrenadors que han fet posible que jo pugui fer tot el que he fet durant aquest any. Selecció cadet , selecció volei platja sub-17 i aquest campus perque, han estat una experiencies inolvidables.

P : Animaría als meus companys que ho provessin.


Moltes gracies a tots dos, enhorabona i a seguir fent feina!!...

NENA RAMON : EL QUE MES M´AGRADA DEL VOLEI ES SENTIRME UTIL PER EL MEU EQUIP

Na Nena és una de les perles de la cantera del CVS. Amb només catorze anyets i amb poc temps dins el món del volei, demostra tenir moltes qualitats per a aquest esport i sobretot, les coses molt clares respecte a la seva vida...
Seleccionada per a entrenar en el Centre de Tecnificació del Govern Balear, també acumula una bona experiència en la Selecció Balear i segur que si segueix fent feina com fins ara, arribarà on ella vulgui..

Hola Nena, enguany ets cadet de 1er any i t´han seleccionat per entrenar al centre de Tecnificació de Volei que ha posat en marxa el Govern Balear. Pareix que vas per bon camí...

CVS :  Penses en el teu futur esportiu o de moment no hi penses?

Resposta : M’agradaria arribar enfora amb el voleibol, pero a n’aquets moments el meu futur esportiu no es la meva prioridad, sino que estic centrada en els estudis i en les lligues cadet i juvenil i d´aquesta temporada.

De totes formes no fa molts anys que jugues. Com vares començar al mon del volei?
La meva germana juga a voleibol i jo l’anava a veure jugar, me va agradar aquets esport i vaig començar a practicar-lo. Anava al convent amb les monitores Mar i Marieta. Més endavant vaig començar amb lliga federada amb nines més grans que jo i fins ara.

Perquè et decidires pel volei enlloc de per altres esports potser més populars a Sóller?

Jo no sabia que el voleibol existis, per això feia gimnàstica pero des de que va aparèixer el voleibol a la meva vida vaig dir que aquest era l´esport que volia practicar, de totes maneres el basquet no m’agrada i el futbol tampoc m’estirava massa.
Que es lo que mes t’agrada del volei?

Normalment a la gent el que més li agrada del voleibol es acabar el punt amb un bon remat. En canvi, a jo el que més m’agrada és esser útil per al meu equip. Veure que les teves companyes et recoltzen i l’entrenador confia amb tu. A part d’això del voleibol en concret m’agrada molt defensar, treure una bona recepción perque la col-locadora faci un bon pase i amb un gran remat s’acabi el punt.
I lo que menys t’agrada?

El que no m’agrada gens és perdre com estar clar, però del voleibol en concret el que menys m’agrada és jugar d’oposada perquè essent dretana no agafes la carrera tan be com essent esquerrana.

Com et definiries com a jugadora si et tenguessis que valorar?

Em defineixo com una persona que no m’agrada perdre “ni al parxís amb la meva padrina”, i també em considero una gran lluitadora. Però a vegades quan les coses no van be i les meves companyes no responen als meus ànims, intent fer-ho tot jo i les coses no em surten.

I com a persona?


Em considero una persona que m’agrada aprendre dels meus errors. A vegades em queixo de les coses sense motiu el que se diu “pesada”. Soc una persona sociable i bastant reservada amb les meves coses.

Creus que l’unitat del grup es important per aconseguir resultats o amb la qualitat individual dels jugadors es suficient?

Crec que perquè un equip funcioni totes les nines i l’entrenador han de posar de la seva part. Jo no crec en que una persona individualment ho pugui fer tot per ella tota sola.

Que creus que han tangut en conte per haver-te seleccionat per anar a l centre de Tecnificació?

Que l’any passat estava a la selecció infantil, que jugo a una categoria superior a la meva i crec que també conta la meva estatura.

Enguany a la categoria Cadet no o teniu gens fàcil perquè es el primer any de totes les jugadores. Tot i això s’esta jugant a un gran nivell i s’estan guanyant partits. Quina es la clau per aconseguir aquests bons resultats?

Jo trobo que no hi ha cap secret, com a capitana d’aquest equip s’ha de tenir en compte que nosaltres som poques cadets i requerim de l’ajuda de les infantils, per això no hi ha cap secret sinó que és amb la feina feta cada dia amb els nostres entrenador cadet i infantil, Toni Colom i Alfons Ramon , respectivament.

Com es la relació amb els teus entrenadors?

Tenc 3 diferents entrenadors, respecte a l’entrenador del centre de tecnificació, Ernesto Rodriguez, no tenc cap queixa però també es cert que fa poc que el tracto, s’explica bastant bé. Pel que fa a l’entrenador de les juvenils que abans de saber lo del centre entrenava un dia amb elles, Alfons Ramon, també entrenador meu de l’any passat, aquest entrenador trobo que pel poc temps que fa que entrenar ha millorat bastant, la relació amb aquest senyor és la de pare/filla, jeje. Per acabar l’entrenador cadet, Toni Colom tenc una relació bastant fluida, m’agrada molt com a entrenador, ell sap molta tècnica, encara que sap com fer-me enfadar.

Creus que al club s´esta fent feina en la direccio correcta?. Es suficient?

Si, perquè de cada vegada hi ha mes nins i nines interessats en el voleibol, de fet enguany hi ha equips per a totes les edats, en canvi quan jo vaig començar d’ equips base nomes n’hi havia dos, a mes jo vaig estar dos anys jugant a un equip dos anys major que jo.

I ja per acabar Nena, que li demanes al 2010 tant esportivament, com personalment?

A nivell personal m’agradaria treure bones notes al meu actual curs, i millorar un poc la meva actitud. A nivell esportiu m’agradaria acabar la temporada amb bons resultats. Per altre banda aquest cap de setmana tenc la 1ª convocatòria per a la selecció balear cadet i m’agradaria quedar-hi perquè l’experiència de l’any passat em va agradar molt. També vull desitjar a tots els membres del C.V.Sóller tant jugadors com entrenadors... un bon Nadal i feliç any 2010.

Moltes gracies per atendre´ns Nena i molta sort d´ara en endavant.

TONI COLOM : SON ANGELATS HAVIA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES D´ESPAI QUE TENIEM A SOLLER I AIXI COM ESTAN DISTRIBUÏDES SES PISTES, NO ELS SOLUCIONA

• Després de jugar a futbol i a bàsquet, com arribes al volei?

La veritat és que sempre he pensat que el volei havia d'arribar a la meva vida. Sempre vaig ésser un al·lot molt actiu que no aturava de córrer per amunt i per avall. La primera activitat en serio que vaig fer va ser atletisme i entrenàvem al Camp d'en Maiol enmig de pilotades.

D'aquesta forma vaig anar creixent lligat sempre a l'esport. A l'hora de federar-me a un esport en concret vaig scollir el futbol. Vaig jugar a infantils i cadets amb els Sagrats Cors entrenat primer pel pare Domezain i posteriorment per Andreu López, però uns problemes físics als genolls me varen fer abandonar el futbol però.....m'obriren les portes del bàsquet!. En aquells moments el Mariana no tenia cap equip masculí i en volia fer un. El bàsquet me va tenir enganxat des dels 13-14 anys fins els 25-26 anys i on també vaig tenir els meus inicis com entrenador.

El primer contacte amb el volei me va arribar a s'Institut i me va seduir. Jo sempre faig una comparació entre el volei i la natació, m'explic. Tothom a nedat alguna vegada així com tothom a jugat amb una pilota a que no te caigui amb un grup d'amics. Idò així com practicar la natació és cercar el perfeccionament de la forma de nedar, jugar a volei és el cercar el perfeccionament del control de la pilota per evitar que toqui en terra i poder seguir jugant. La seducció del volei em va venir per aquest control tan de la pilota com del teu cos i del teu cap, per ésser un esport tan complet i a la vegada molt estètic i espectacular.

Amb el meu grup d'amics (Xus Brugos, Pere Rodríguez, David Martín,

Jaume Alcover, Fredy Mainzer, Quico Rosselló) decidírem formar un equip i participar als tornejos que s'organitzaven al Victòria. No teníem entrenador perquè a Sóller no hi havia gairebé ningú que conegués tan aquest esport com per ensenyar-nos.

• Com era es club i s´equip quant vares arribar?

Arrel de la competició de volei del Victòria que es celebrava a l'estiu, un grup de joves va voler continuar practicant volei a s'hivern i formaren un equip entrenat per Biel "de sa benzinera" que de jove havia jugat a volei al seminari de Palma. Entrenaven al Puig, a defora, però crec que al principi no competien. Amb el temps decidiren federar l'equip i jugar sa lliga. Aprofitaren els estatuts de "sa Botigueta" i crearen una secció esportiva de volei d'aquesta societat. Quan jo vaig arribar devia ésser l'any 98 i compaginava el bàsquet amb el volei i només hi anava a entrenar. L'equip era fluixet tècnicament, però tenia una energia i entrega inigualable, tothom tenia moltes ganes d'aprendre i de jugar. L'any següent vaig deixar el bàsquet i me vaig decidir pel volei,

QUIN GRAN ENCERT!. Amb mi arribaren Jaume Alcover, David Martín i Pere Rodríguez que venien del futbol. Però vaig sofrir una greu lesió de genoll i me vaig perdre tota sa temporada, però sense desvincular-me de s'equip. Els bons resultats no arribaven i la gent que veníem de la competició ens començàrem a posar nerviosos perquè volíem guanyar, estàvem acostumats a jugar per guanyar. Quan acabàrem la temporada "els nous" plantejàrem la possibilitat de portar un nou entrenador que ens ensenyàs més volei, anar a cercar-lo a Palma. Davant la problemàtica i també per les lesions, en David, en Jaume, en Pere es baixaren del carro. Però arribà el bon temps i amb ell la idea d'organitzar un torneig de volei platja a Sóller, per tal de donar a conèixer aquest esport a Sóller i aprofitant també la seva espectacularitat mirar d'aconseguir més joves que volguessin jugar amb noltros a sa pista. Això era l'any 1999. Però a part dels partits es va organitzar un petit torneig d'exhibició entre els millors jugadors de volei platja de Mallorca, amb la sort que entre ells es trobava Toni Pericàs. No deixàrem escapar l'oportunitat i ens posàrem en contacte amb ell per convèncer-lo que ens entrenàs. Després d'unes dures negociacions i qualque sopar en Toni accepta entrenar-nos a la temporada 1999-2000, així que enguany compleix una dècada com entrenador nostre!

El canvi d'entrenador va provocar un canvi de rumb. El que era un equip es va convertir en un club ja que creixérem en equips tot d'una. Dins el món femení solleric va ésser tot un èxit i començaren a fer-se equips i decidirem crear la nostra pròpia associació esportiva per tal d'agilitzar els tràmits esportius i les subvencions, i crear la nostra junta directiva i els nostres estatuts.

• Que te va enganxar des volei per decidir quedar-hi?

Tot, com a cúmul de circumstàncies. Primer de tot, el grup humà i l'energia i esperit que es respirava. Tots volíem remar en la mateixa direcció: donar a conèixer aquest magnífic esport a Sóller i que els joves tenguessin una alternativa al bàsquet i al futbol amb un esport d'equip tant o més atractiu. A nivell d'esport em va enganxar sobretot els entrenaments amb en Toni Pericàs, mai m'havien ensenyat d'aquella manera! Mai m'havien exprimit i tret tant de rendiment. Amb el volei i amb la manera de viure-lo d'en Toni vaig trobar un esport on vaig poder demostrar les meves habilitats, on per sobre de les altres en una destacava: la intel·ligència en el joc. Al volei si no ets intel·ligent, no pots jugar bé i més a la posició que va voler que jugàs en Toni, de col·locador. També degut als magnífics entrenaments, els bons resultats arribaren aviat aconseguint pujar de categoria al segon any. A nivell extra-esportiu, la implicació en les tasques per tirar endavant el club serviren per enganxar-me encara més. Tot el sacrifici que ens duia volíem que quedàs plasmat pel futur de l'esport solleric. Volíem ésser el tercer esport de Sóller. El fet de sortir elegit president també va significar un fort compromís i uns lligams molt forts. Jo animaria sobretot als nins a que ho provassin de practicar i que es deixin de pensar que el volei és un esport de nines. Has d'ésser molt "home" per a posar-te davant d'un tio que saps que li pegarà amb tota sa seva ànima a sa pilota cap a tu i que tu vols que li pegui perquè li vols defensar! Cada pilota és com un penal al futbol.

• Quina funció o funcions desenvolupes en aquests moments?

Actualment, després de deu anys, seguesc essent i fent el mateix. Seguesc jugant amb el mateix equip sènior, el que ha fet que s'hagi convertit en un gran grup d'amics que fa activitats plegats més enllà dels terrenys esportius. Des de fa dos anys estic jugant d'atacant i en Toni Pericàs a ocupat la posició de col·locador. Seguesc vinculat a la nova directiva presidida per n'Alfons Ramon, ocupant el càrrec de director esportiu el que fa que estigui estretament vinculat als entrenadors i els ajudi juntament amb en Pericàs a que els diferents equips treballin segons el nostre model d'entrenaments.

També exercesc d'entrenador, encara que reconec que és la funció on me sent més incòmode, però no puc evitar corregir a una nina quan fa un geste tècnic malament.

• Com valores s'evolució des sènior des de que començares fins ara?

El que va passar amb s'equip sènior és increïble. Vàrem parèixer un Ferrari, passàrem de 0 a 100 en un temps rècord. Tot i que tots ja ens acostàvem a la trentena d'anys, érem com a cavalls desbocats, ens volíem menjar el món. Entrenàvem com mai ho havíem fet, fins i tot els migdies a les 13'00h i els dissabtes o diumenges si feia falta. En Toni ens matxacà amb la tècnica i la intensitat. El primer any gairebé no férem ni una trista patxangueta als entrenaments, però ningú no es perdia ni un entrenament.

Arribàrem a anar dos pics per setmana al gimnàs a fer un treball específic que ens preparava un preparador físic des de Barcelona i ens enviava per fax. Anàvem a cercar a nen Pericàs a l'altre costat de túnel perquè no l'hagués de pagar ell. Posàvem doblers per a poder donar una paga simbòlica a nen Pericàs.....una odissea! Però tot això va fer que s'escurçàs el temps necessari a un equip per assolir el nivell que nosaltres aconseguírem. Al segon any, quan pujàrem a Primera Balear, que és la máxima categoria de ses illes com la Tercera Divisió del futbol, ens enfrontàrem a equips formats per jugadors formats des d'equips base i que duien com a mínim 15 anys jugant a volei! Tot i això lluitàrem per salvar la categoria i disputàrem no record si foren cinc o sis partits a cinc sets que perdérem i que ens condemnàrem a davallar a segona.

Però aquest fet no ens desmoralitzà sinó que ens va motivar més a seguir entrenant i a creurer amb nosaltres. I així hem anat passant aquest deu anys, jugant a primera i a segona, baixant i pujant, guanyant fases d'ascens, mantenint la categoria a primera, etc. Però els anys no perdonen. Actualment hem assolit un bon nivell tècnic i tàctic que ens permet jugar bon volei, però hi ha hagut un descens físic i de compromís. Les obligacions actuals són moltes en tots noltros: feina, família, hipoteques, infants,...etc.

És una llàstima haver començat tan tard perquè si ara tenguéssim deu anys menys i el nivell de joc que ara tenim, podríem gaudir a Sóller de deu anys de gran volei. Actualment tots hem de fer grans esforços per seguir jugant i si ho feim és perquè per damunt del volei, som un gran grup d'amics que ens reunim per disfrutar jugant al nostre esport preferit deixant-nos la pell a cada partit.

• Com es planteja es futur sense cap relleu generacional?

El futur és incert. Noltros volem seguir jugant fins que poguem. Enguany ens hem guanyat el dret a tornar jugar a primera i hem d'estudiar què volem fer. Jo tenc un pressentiment positiu. Crec que ha de sortir una altre grup d'al·lots que vulgui jugar a volei com ens va passar a noltros. Tal vegada faria falta organitzar algun tipus de torneig a l'estiu semblant al que se muntava al Victòria fa anys per veure si surt aquest grupet de joves. De totes maneres per a la temporada 2009-2010 tenim assegurat un equip infantil masculí, del que em sent molt orgullós perquè és una altra fita assolida d'aquell projecte que iniciàrem ara fa una dècada. Crec que dins els sector femení de la societat sollerica ja hem arrelat fort, com ho demostren el nombre d'equips amb el que contam i el gran èxit de l'escoleta, tan de pista com de volei platja. Ara el repte i l'assignatura pendent en la que estam treballant és entrar dins el sector masculí del jovent solleric. En aquest aspecte ens estan ajudant molt els diversos mestres d'educació física de les diferents escoles de Sóller que ens permeten accedir un cop a l'any a fer una classe de volei i així donar-lo a conèixer des de petits.

• Com està es CVS?

Millor que mai! S'està complint el desig d'aquell grup de joves que formaren el primer equip de volei a Sóller que somniaven en formar un club. Les passes que s'estan donant són les més correctes, encara que hi ha hagut alguna travelada, però que encara ens ha ajudat a ésser millors. El primer objectiu que era que al poble de Sóller es parli de volei i els nins tenguin una alternativa més dins el món de l'esport, ja estan assolits.

• Quin objectius a mig i llarg termini es persegueixen?

A mig termini s'està treballant en un model de treball i de joc que ens identifiqui. Amb el grup d'entrenadors del club s'està fent molta feina en aquest sentit fent reunions periòdiques on es plantegen modificacions tècniques per a solucionar problemes que es troben els jugadors als partits. És una feina interactiva on cada entrenador presenta els seus casos i entre tots es discuteix i es cerca la millor solució. En aquest camp el gran pes del treball recau sobretot en Toni Pericàs, que és l'encarregat de fer la recerca d'exercicis i mètodes que ens arreglin aquests problemes. El gran avantatge que aquest mètode de treball té és que tots els equips treballen de la mateixa manera i si un jugador ha de canviar d'equip no té cap problema d'adaptació.

A llarg termini es cerca ésser un club de referència a Balears. De fet, les nostres jugadores ja han cridat l'atenció a molts altres clubs. Quan es veu jugar a un jugador que ha sortit de la nostra cantera, tot d'una identifiques que ha sortit de Sóller. Tenen una tècnica i una forma de jugar que els identifica. Els tres punts claus que treballam són la tècnica, la intensitat i la psicologia. Per què? La psicologia és la peça angular de tot. Si tens una psicologia ben preparada i t'acostumes en pensar en positiu, ella et dóna les forces necessàries quan creus que no les tens, et motiva, et tranquil·litza...., en definitiva, et fa ésser millor jugador i persona. Aquest aspecte el treballam amb moltes xerrades individualitzades.

El millor futur seria poder fer arribar un mateix grup de jugadores de la actual cantera (infantil, cadet) a la categoria sènior. Volem que el club de referencia que ja som a edat escolar o sigui també a edat sènior i que ho sigui amb jugadors i jugadores formades per noltros. Sabem que és un repte difícil perquè sobretot a Sóller lluitam contra un gran handicap geogràfic que ens limita molt. Sabem que no ens queda més remei que treballar amb la població d'infants que hi ha a Sóller i que no fan altre esport. Amb aquest handicap les possibilitats baixen, ja que no podem treballar amb la mateixa mostra de jugadors que puguin treballar a Palma, Manacor o altres pobles que gaudeixen de més al·lots on escollir. Però malgrat això, en aquests moments ja podem dir que estam dins el grupet capdavanter de clubs de Mallorca a nivell escolar. I ho hem aconseguit tan sols amb 10 anys d'existència, el que ens carrega de força per a seguir treballant en aquesta línia i assolir nous reptes importants dins el món del volei balear.

Sabem que el futur està en la cantera i que per tant tots els nostres millor esforços han d'anar dirigits a ella. Tot el planter del club ens sentim actualment molt orgullosos de la feina feta ja que estam notant uns grans canvis en els nostres jugadors, tan a nivell d'esportistes com de persones. Molts pares ens han fet arribar la seva satisfacció pel canvi que han experimentat els seus fills en quant a capacitat de sacrifici i concentració amb els estudis, fins i tot han superat petits problemes de dislèxia!

• Necessitats i urgències.....

Moltes necessitats que teníem fa deu anys ja s'han aconseguit. En aquest aspecte s'ha de donar les gràcies a l'Ajuntament de Sóller i en especial a la Regidoria d'Esports, sobretot als dos darrers regidors que hem tengut (Miquel Bestard i Pep Lluís Colom) que han apostat per noltros. Sense aquest ajut institucional moltes coses actualment no serien possibles. Noltros hem estat fent molta feina amb els nins de Sóller, una feina ben feta, amb dues escoletes de volei, una de pista durant tot s'hivern i una de volei platja durant tot s'estiu. Anam també a les escoles a difondre el nostre esport i ens oferim als nins del nostre club a tenir contacte amb el volei d'alt nivell portant-los a veure partits de la màxima categoria de la lliga espanyola tan masculina com femenina. Supòs que aquesta seriositat en la feina ha cridat l'atenció dels responsables de la Regidoria d'Esports i ens han ajudat a poder tenir unes instal·lacions que ens facilitin la nostra tasca.

Una de les necessitats que encara té el club és aconseguir una conscienciació de la societat de Sóller envers el voleibol, sobretot de les altres institucions esportives. Amb el nombre d'al·lots amb el que treballam ens hem de fer sentir quan demanam igualtat de condicions. Som conscients que no comptam dins la societat del mateix bagatge que pot tenir el bàsquet o el futbol amb tots els seus anys d'existència, però no per aquest motiu ens hem de sentir menys importants que ells perquè al cap i a la fi feim la mateixa labor, que no és altra que formar i educar els joves sollerics amb la cultura de l'esport. I a vegades sent que un equip nostre no es valora igual que un equip de bàsquet. El nostre esport requereix d'unes condicions per a poder jugar i entrenar. Al nostre esport no es corre per amunt i per avall darrera una pilota, és molt més estàtic i ja no parlem als entrenaments o s'han de fer moltes repeticions d'un mateix geste tècnic per a poder-lo aprendre. A més ens passam molt de temps pel terra cercant defensar una pilota i també tenim un gran volum de salts, amb la seva conseqüent càrrega a les articulacions. Tot això fa que no es pugui entrenar a pistes exteriors, a més que a Sóller no en disposam!

Una urgència és Son Angelats. S'han de millorar les deficiències que no permeten poder entrenar o jugar partits transversalment.

• Novetats de cara a l´any que ve, nous equips, entrenadors, instal·lacions, mètodes de treball......

La gran novetat de la nova temporada és l'estrena del nou pavelló de Son Angelats. Però aquest ja neix amb una clara deficiència. Malgrat les seves grans dimensions, el bàsquet ja ha fet saber que no es pot entrenar transversalment perquè les pistes no fan les mides mínimes necessàries, en la qual cosa es neguen a entrenar amb aquesta disposició. Així que tornam al problema d'espai de sempre! Un equip tot sol ocupa tot el pavelló de Son Angelats, tan per entrenar com per a jugar els partits, cosa que no passa a altres pavellons com el de Manacor, CIDE o altres on es pot estar jugant simultàniament a volei i a bàsquet. Aquí és on jo veig que entre tots hem de fer esforços. A Son Angelats l'actual proposta contempla que mentres dos equips de volei ocupen dos mòduls i el tercer un altre esport, quan és el bàsquet o el futbol sala el que ha d'entrenar, un sol equip ocupa tot el pavelló. S'ha d'acabar amb aquest precedent creat fa massa anys. El % de pista que ocupen tan futbol com bàsquet és massa. Vull deixar clar que és una opinió molt personal i que no vull entrar en enfrontaments, però la Regidoria d'Esports n'hauria de prendre consciència i intentar solventar aquesta deficiència de diseny. Si no s'arregla aquest problema o bé repintant les pistes o bé fent tots un esforç, ja es pot està pensant en fer un altre pavelló perquè aquest ja neix obsolet. No pot ésser que els divendres no es pugui entrenar perquè hi ha partits. Amb aquest pavelló s'hauria de poder jugar i entrenar a la vegada! Aquest pavelló havia de solucionar els problemes d'espai que tenia Sóller i, així com estan actualment distribuïdes ses pistes, no els soluciona. No es pot néixer amb aquests problemes.

A nivell de club també hi ha novetats. Per primer cop a dins la nostra curta història gaudirem d'un equip infantil MASCULÍ. Es té pensat que sigui en Felip Reynés el responsable d'aquest i que la seva llarga trajectòria repleta d'èxits com entrenador ens serveixi per a crear un gran equip. Juntament amb l'escoleta serà la nostra petita joia.

L'altra novetat serà un equip sènior femení format per jugadores que al seu moment estigueren dins la disciplina del club i que han volgut tornar.

A l'apartat d'entrenadors comptam amb un bon estat de salut. La política del club és que aquest paga el cost del curs d'entrenador a canvi que la persona que se tregui el títol exercesqui al club. Aquesta filosofia ens ha aportat gent nova que ens ajuda a més de les jugadores juvenils i sènior que també ja s'estan implicant en el nostre projecte ajudant a les escoletes. Tots noltros anam fent reunions al llarg de l'any per a treballar i millorar el nostre mètode d'entrenament que ja us he explicat.

Una altra novetat important és que l'escoleta es desplaça al Puig. Això millorarà molt la nostra feina perquè milloraran les instal·lacions i també s'integraran més prest dins el nostre mètode de treball, facilitant així molt la feina als nins i als entrenadors. Es té pensat per enguany que tots els equips base entrenin al Puig i els equips sèniors ho facin a Son Angelats. A nivell de material era important agrupar els equips en un mateix

recinte.

· Be Toni, vols afegir qualque cosa mes...

La llista d'agraïments podria ésser infinita, però si l'ordenam cronològicament, s'hauria d'agrair als fundadors del primer equip de volei a Sóller que permeteren començar amb aquest esport a Sóller. Als joves que vengueren després i que m'acompanyaren en la tasca de crear el club i posar-lo en marxa incorporant nous equips. A Toni Pericàs per aportar una nova filosofia de volei que ha marcat el nostre futur fent d'aquesta el nostre mètode de treball. Als membres de l'actual directiva, sobretot a n'Alfons Ramon, Pep Campillo i na Mina Barceló, que han aportat sàvia nova carregada de bona energia que ha donat l'impuls definitiu i necessari al club que ens permetrà assolir nous i millors reptes. Als pares i mares dels nostres jugadors que han cregut amb noltros i ens han ajudat en tot moment a treballar lliurament sense posar entrebancs i sempre aportant feina quan se'ls ha necessitat. A l'Ajuntament de Sóller, en especial a la Regidoria d'Esports, per haver cregut en noltros i en el nostre projecte. Al Joventut Mariana i a l'Hostal Nadal per ésser uns excel·lents companys d'instal·lacions sempre oberts al diàleg. A les nostres al·lotes i dones que han entès la nostra curolla pel volei i han tengut la paciència necessària per aguantar. I donar també les gràcies a les empreses que han cregut en el nostre projecte i han apostat per ell aportant suport econòmic. I

segur que me'n deix molts!

El meu desig és que tot segueixi en aquesta línia ascendent i que la unió que existeix entre la directiva, entrenadors, jugadors i pares ens ajudi a superar els mals moments que sempre es presenten.

Només afegir que em sent orgullós de cada minut que he invertit al club, on he trobat un estil de vida repleta d'immillorables amistats i carregada de bons records. Cada experiència viscuda a estat per a mi única, que ha fet que no m'imagini la vida sense tot això. Cada persona amb la que m'he creuat a aquest club m'ha aportat molts bons coneixements i vivències dels qui he après i m'han fet créixer com a persona. I això us

assegur que és lo millor de sa vida.