CV SÓLLER: 3 - CV BUNYOLA: 2
Sets: 22-25/15-25/25-21/29-27/15-11
Podríem denominar els partits que resten com autèntiques finals. I la primera estava convocada dissabte a les 9.30h al pavelló d'es Puig per enfrontar-se a l'equip del poble veïnat que ens tornava la visita. Encara restava dins la retina de les jugadores el mal partit i la mala imatge que s'havia donat al partit d'anada perdent per 3-1, però el pitjor havia estat la forma de perdre. Es respirava un ambient de revenja mesclat amb orgull perquè les solleriques sabien que a Bunyola no havien demostrat tot el seu potencial. A més hi havia nervis perquè era un partit important si es volia seguir tenint opcions de conservar el tercer lloc de la classificació que permetrà jugar el Campionat de Mallorca.
I el partit no va decebre a ningú. Va tenir tots el al·licients que s'esperaven d'un partit amb tanta rivalitat: espectacularitat, disputadíssim, qualitat, extraordinari. Les grades s'anaren omplint fins a no caber ningú més, amb unes aficions molt renoueres que no aturaren d'animar al llarg de les tres hores de partit. Tota l'atenció del pavelló estava en el mòdul del volei.
El primer set les nines del Bunyola sortiren molt més decidides i més centrades, amb una molt bona mentalitat que les permetia fer un joc molt complet i divertir-se amb ell. Hi havia alegria. En el costat solleric les cares eren de preocupació, no sortien les coses i s'estava notant en excés la pressió a les que estaven sotmeses les solleriques que es sentien en l'obligació de guanyar. El cap no funcionava i el cos no responia. Tot i així, les locals no permetien a les bunyolines distanciar-se lo suficient com per estar tranquil·les. Però l'excés d'errors es sol pagar. La recepció però sobretot el servei no funcionaven i d'aquesta manera és impossible retallar punts en el marcador. Al final, set pel Bunyola que ho celebrà efusivament.
El segon set es presentava complicat pel conjunt local si no s'aconseguia rompre amb l'espiral negativa a la que s'havia capficat l'equip. Hi havia por a perdre, s'estava més pendent del marcador que del propi joc i quan això passa, la tensió et guanya. Les solleriques començaren el set igual com havien acabat l'anterior, amb errors un darrera l'altre. I mentrestant les bunyolines es consolidaven en el seu joc i semblaven jugadores d'una altra lliga superior, inabastables. Però el problema estava a casa. El conjunt local va ésser esborrat literalment de la pista i va rebre una lliçó. Va recordar el partit de la setmana passada contra l'Artà. No s'intuïen indicis de recuperació per cap costat.
Amb aquestes expectatives, els entrenadors no els hi quedava altre possibilitat que treballar l'aspecte anímic del seu conjunt. Sabien que tot el problema era mental, de manca de concentració i també de confiança. Dedicaren el temps de descans a parlar amb les jugadores i els van demanaren un esforç de concentració per tal d'evitar els nombrosos errors tècnics i tàctics. Calia que es tornassin a ficar dins el partit millorant el seu joc individualment i sortir amb una mentalitat molt més positiva. Al principi va costar, però a poc a poc el nombre d'errors va disminuir i les solleriques sense està pendent del marcador es situaren per davant. Ja no es veien a les contràries com imbatibles i això el públic solleric ho notà i començar a encoratjar-les amb crits d'ànim. Amb l'ajuda del suport de la gent les nostres nines no deixaren escapar l'oportunitat de fer-se amb el seu primer set que les permetia seguir somniant en el partit. Es guanyà amb autoritat i demostrant que es podia lluitar per la victòria sempre i quant no es relaxassin ni un moment.
Les cares de les solleriques tornaven a tenir color i les seves mirades ja no estaven perdudes per dins la pista. Ara es respirava alegria, però una alegria continguda perquè tan sols s'havia posat la primera pedra del que podia ésser una obra mestra. El conjunt de la Vall havia estat fins ara com un castell d'arena que s'havia ensorrat, però ara s'havia començat a aixecar de nou. El joc de les solleriques s'afermà en el nivell de l'anterior set i es tornà a tutejar a les rivals, dominant el marcador. S'arribà als punts decisius i l'ambient en es Puig era estrepitós. Les solleriques es plantaren amb un 23-20 que semblava ésser definitiu, res més lluny de la realitat! S'arribà al 24-24, al 25-25, 26-26, 27-27, amb pilotes de set pels dos conjunts, 28-27 i finalment....29-27! I arribà l'explosió de felicitat pel conjunt solleric. Ara tocava celebrar la victòria i calmar l'ambient de festa que vivia l'afició bunyolina. S'havia aconseguit el més difícil. S'havia recuperat a un conjunt esportivament mort i el marcador ara mostrava un empat que minuts abans semblava impossible d'assolir.
S'havia fet un gran esforç per arribar al cinquè set. Es duien dues hores i mitja de joc però les nines del CVS semblaven haver començat ara el partit. Per contra les bunyolines no feien tan bona cara i les derrotes dels dos sets es reflectien a les seves cares. S'havia girat la truita. Ara el discurs de tranquil·litat es trobava a l'altre costat, mentres els entrenadors locals Toni i Alfons havien de sufocar els ànims d'un conjunt que es trobava llançat. Les solleriques sortiren com un cap de fibló i es plantaren a l'equador del set amb un marcador favorable de 8-2 moment en que el nivell baixà un poc motivat per l'excés de confiança i que les visitants aprofitaren per acostar-se a un 9-7. Un temps mort local i un error de les bunyolines tornà a dur la serenitat a les files del conjunt local que ja no deixà escapar l'oportunitat de guanyar el partit i emportar-se una merescuda i treballada victòria acompanyada d'una explosió de festa i alegria de tot el nombrós públic assistent.
Aquest dissabte toca jugar una altra final que enfrontarà a camp contrari al quart classificat Montesión contra el CVS que es troba a la tercera plaça i que es presentarà al pavelló del col·legi palmesà a les 12:30h amb la clara intenció de defensar la seva privilegiada plaça.
Molta sort i, per favor nines, no ens faceu patir d'aquesta manera i centrau-vos en el joc des d'un principi!!! ENHORABONA
3 comentaris:
Pufff!
Quin partidàs... Encara no m'ho crec!
Són es meus preferits (i si guanyam molt millor, clar!). Amb aquests és amb els que s'apren més i amb els que aprens a superar la tensió...
gran victori, si es cap funciona aquest equip anira a mes. Felicitats a totes i a nen Toniet
Tens rao Toni , no se perque son tant masocas, i ens fan passa tanta pena jajajaja a veure sin disabte ens donen una sorpresa i guanyant un 3 a 0 fàcil , que tenen qualitats per fer-ho. De Totes maneres enhorabona a totes, no es facil remuntar un 0 a 2. Enhorabona
Publica un comentari a l'entrada