CV SÓLLER: 1 - ALCÚDIA: 3
Sets: 25-22/26-28/22-25/20-25
El pitjor sentiment que va sentir l'equip una vegada acabat el partit va ésser el de decepció per haver fallat a tota la gent que havia dipositat moltes esperances i il·lusions en nosaltres i que ens va voler acompanyar i animar durant tot l'encontre. S'havia perdut de la pitjor manera, la que et fa sentir que l'has perdut tu perquè no has acabat de desplegar tot el teu joc i potencial i a més has comès errors bàsics i en els moments claus del partit. El servei és l'exemple per excel·lència. I perdent així, tocant amb la punta dels dits la victòria, se te queda una cara de beneit....!
El partit no va poder començar de millor manera. El joc del primer set fou una còpia del exhibit la setmana passada a Artà. Els nostres imposaren el seu ritme i es mantingueren al front del marcador durant tot el joc sense veure perillar la victòria parcial. La sorpresa es dibuixava a les cares dels jugadors alcudiencs en el temps de descans davant el potencial demostrat per l'equip solleric.
Al segon set s'igualaren les forces degut a la millora del joc visitant però també a les imprecisions dels locals. Moltes vegades em dit que les ganes de guanyar creen angoixa que et fa cometre errors. Això és el que sentien els de la Vall, angoixa perquè volien acabar per la via ràpida el partit perquè es sentien capacitats per a fer-ho i perquè es veien tutejant al quart classificat de la lliga balear. El no poder-se desferrar en el marcador creava pressió perquè sabien que qualsevol error l'aprofitarien el d'Alcúdia. I s'arribà al final del set amb igualtat màxima. S'aconseguí disposar de pilota de set i es fallà el servei. Es seguí lluitant i es va tornar a presentar una altra pilota de set que avançaria als nostres amb un 2-0. I es tornà a fallar el servei!! I l'Alcúdia no perdonà i aprofità per a fer-se amb el set a la primera pilota que va disposar. 26-28. Fou un cop fort a la moral sollerica.
I si el volei es distingeix d'altres esports d'equip per la seva gran càrrega psicològica i emocional, amb el tercer set en teniu una nova mostra. Es perdé perquè el cap encara estava en el segon, més concretament en els errors no forçats del maleït set anterior. El nerviosisme es va fer patent i aparegueren les errades en els gestes tècnics. No es tornà a agafar el to al partit i es baixà un punt la intensitat, tot el contrari que l'equip visitant que aprofità per a imposar el seu ritme i passar a ésser els dominadors del joc. En cap moment els sollerics li perderen la cara al partit però cada vegada es feia més costa amunt. S'aconseguí igualar el partit en els darrers punts, però es tornà a errar en el servei i en un remat. Dos punts regalats als contraris i un altre set perdut. 1-2 en contra.
La moral dels sollerics es va ressentir en excés, no es podien creure estar perdent contra un gran equip per errades pròpies per falta de concentració en el moments claus. Tot l'esforç no s'havia vist recompensat en el marcador i s'havia passat d'anar guanyant a estar perdent. Què difícil és motivar un equip en aquestes circumstàncies per a que seguesqui lluitant! Estava clar que no era el dia, que les coses no sortien tot lo bé que s'esperava. Però com ja es tenen acostumats aquests braus jugadors sollerics, es tronaren a ficar al partit amb la clara intenció d'emportar-se el set o, en el pitjor dels casos, vendre molt cara la derrota. Altre cop l'entrega fou màxima, amb un alt nivell d'intensitat i on es pogueren veure grans jugades molt disputades. Tornà a resultar un set igualat, però la balança va tombar del costat visitant que als punts finals va demostrar tenir més taules que li permeteren disputar el partit amb més tranquil·litat i confiança. 20-25 fou el resultat final que significava la derrota del CVS no sense haver demostrat al públic assistent un bon nivell de volei.
Aquest dissabte dia 6 de febrer, podrem tornar gaudir d'un altre bon partit al Pavelló Son Angelats que enfrontarà a les 19.30h als nostres sèniors del CVS contra el CV Vilafranca, en el que els sollerics surten a priori com a favorits.
3 comentaris:
Quant el cervell falla, no se pot guanya a res, i menos jugant a volei. Pero s´equip va fer un bon partit a pesar de sa derrota.
Bon partit al-lots. No se va estar encertat pero se va competir amb opcions de guanyar es partit...
Bones fotos! Cagondena quina ràbia. Els hi jugàrem de tu a tu i jo crec que fins i tot els vàrem acollonar. Els hi vàrem tocar el seu orgull. Llàstima que ens varen agafar amb un dia poc inspirat. Jo vaig notar una certa feblesa mental, com una mica de por a guanyar, no se, massa respecte cap a ells. Tenguérem el segon set a les nostres mans i no ho sabérem aprofitar i pens que perdre'l per 26-28 amb errors nostres va marcar el desenvolupament de la resta de sets. No podem tenir aquestes baixades tan grosses de confiança! Ja som grandets!
Publica un comentari a l'entrada