VA FALTAR COMPETIR

AD ALARÓ: 3 - CV SÓLLER: 0

Sets: 26-24/25-18/25-13

 Sempre s'ha sentit a dir dins el món de l'esport la mateixa dita: "es juga talment com s'entrena". I amb aquestes paraules podríem resumir el joc de les nostres juvenils. És un equip emocionalment molt inestable, que el dia que elles volen esforçar-se i lluitar fins el límit de les seves forces, són molt difícils de batre i elles es senten bé, es senten contentes del seu joc i el seu estat anímic puja. Per a mostra tenim el partit contra Bunyola. Tot i perdre, ha estat el seu millor partit de l'any en quant a nivell de lluita, entrega i joc. Elles mateixes encara ho diuen. En aquell partit cada pilota semblava la pilota del partit i sofrien per cada pilota perduda. La intensitat va ésser excepcional. En canvi, el seu estat dins la pista canvia totalment quan elles decideixen no voler lluitar. Quan el partit es posa una mica costa amunt, la gran majoria d'elles baixen els braços. Per què?!! Jo encara no conec cap esport que no dugui implícit un esforç! Quan s'està immers dins la competició els conceptes d'esforç, lluita, entrega màxima, s'han de dur dins la sang. Si aquests no hi són, no es competeix, es juga per jugar. Però per ésser competitius, s'ha de dur una educació atlètica, d'esportista que significa moltes coses i que no s'aconsegueix únicament en els entrenaments. Si aquests valors manquen, tan sols podràs arribar a ésser un jugador, i als entrenaments et comportaràs com a tal. No t'entregaràs al màxim, no t'esforçaràs al màxim, no intentaràs ésser el millor, te serà igual si perds una pilota per tal de no donar-ho tot per a salvar-la (fins i tot exposar el teu físic), no t'esforçaràs en millorar tècnicament perquè així ja te basta per a jugar,.... etc. Però el cap de setmana arriba el partit i vols fer tot allò que no has entrenat i com que no te surt, et sents frustrat i, per tant, baixes el braços, et sents derrotat de bon principi i deixes de competir, tan sols et dediques a jugar.

Tot aquest "rollo" és per explicar la importància que té tenir uns principis d'esportista per a ésser un millor jugador cada dia. Les nostres juvenils dissabte "varen mostrar els peus" en aquests valors.

Tot i jugar contra el primer classificat i sense cap derrota al seu caseller, les nostres nines varen jugar un bon primer set, però les mancà disputar, competir, els darrers punts. Arribar ajustades al marcador, amb opcions de guanyar el set, i contra les primeres no s'ho varen creure. Fins al moment havien demostrat intensitat en defensa, concentració, lluita....tots els valors que les feien millors jugadores, un gran equip COMPETITIU sobre la pista tot i les baixes de jugadores com Nena, Maria Ignàssia, Marina, havent de  recol·locar a n'Esther al lloc de col·locadora. Però arribats als punts decissius, afloraren altre cop els fantasmes, les velles mancances. Es deixà de competir, de lluitar cada pilota com havien fet fins el moment, i arribaren els errors de concentració i de motivació i en un segon s'escapà el set que tan bé havíem treballat per a poder guanyar, amb la decepció que sempre comporta perdre per 26-24 i per culpa de petits errors nostres i no per encerts del contrari. I això només s'aprèn treballant aquestes situacions als entrenaments amb la màxima intensitat i entrega, en una paraula, volent COMPETIR cada pilota.

El segon set es va començar amb moltes ganes, convençudes al principi que es podia guanyar a l'Alaró. Però les victòries no arriben soles, sempre van acompanyades de bon joc i de voler disputar el partit, de COMPETIR. A partir del nostre punt 10, s'entregà el set. El pes emocional de la derrota del primer set per un marcador tan ajustat i el cansament també varen influir. L'Alaró es va trobar de sobte amb un set més al seu favor d'una forma sorprenentment còmoda, després d'haver experimentat l'esforç que els hi havia suposat guanyar el primer. Tots els presents esperàvem més de les nostres nines, esperàvem com a mínim el mateix nivell de lluita i entrega que al primer set. Però les nines no ho feren, o....no ho saberen fer!

I al tercer set ja va arribar la fallida total. Tot i el primer temps mort demanat pel nostre entrenador, la reacció de les nostres juvenils no arribà. L'equip no es pareixia en res al del primer set. Amb un marcador en contra de 20-9, l'entrenador Toni Colom decidí demanar el segon set. El missatge fou breu i directe: "s'ha de tenir més amor propi, més orgull. No deixeu que s'enriguin de voltros. Intentau tornar-vos centrar en el joc i pensau en competir cada pilota per al manco millorar el que pogueu el marcador." 25-13 va ésser tot el que poguérem fer.

A l'edat que es té a la categoria juvenil ja s'ha de tenir clar perquè es juga: per passar el temps amb les meves amigues, per tenir una sortida, per fer esport, jugar per jugar o bé, tot això i també perquè es vol ésser competitiu perquè l'esport i la competició són ja uns valors íntimament lligats a la teva forma de vida. Com he dit al principi, fer esport i a més voler ésser competitiu significa molts de sacrificis i esforços, però que fas de molt bon gust perquè això és el que t'agrada i el que vols fer (aixecar-te prest, no sortir de marxa, deixar algunes companyies, deixar de fer altres coses, anar a jugar més partits que els teus per ajudar a l'equip superior.....etc). Tots aquests esforços també els han de fer els vostres entrenadors i directius, i estic segur que si els fan és perquè disfruten. Centrau-vos, decidiu el que voleu ésser dins le món del volei i si decidiu ésser més competitives, aprofitau al màxim els entrenaments de n'Alfons i en Toni. Us puc assegurar que si us entregau al entrenaments, a part de disfrutar més, també aprendreu a jugar millor, a ésser més competitives i a la vegada més alegres, perquè el guanyar fa riure, o no?