SENIOR : L´ESPANTADA DEL SON CARRIO CONVERTEIX L´ASCENS EN UN TRAMIT

El Sénior del CV Sóller, es desplaçà dissabte passat a Eivissa per tal de disputar la Fase d´Ascens a la 1ª divisió balear juntament amb el CV Pòrtol, el CE Son Carrió i el CV Eivissa. Però la notícia saltava el divendres quant es confirmava l´absència del Son Carrió, sense cap tipus de justificació, el que demostra una evident manca de serietat del club del Nord de Mallorca.

Així doncs, l´ascens quedava resolt a favor dels sollerics i dels anfitrions eivissencs degut a que el Pòrtol no pot pujar per esser filial de l´equip del mateix club que milita ja a la primera divisió balear.

Tot i això els tres equips que sí es desplaçaren a Eivissa jugaren els seus respectius partits i aprofitaren per gaudir d´un cap de setmana de bon voleibol a terres pitiüsses.

L´expedició sollerica formada per Felip Reynes, Toni Colom, Pep Campillo, Juan Damià Bauza, Albert Ros, Pepllu Calvo, Biel Vidal, Alfons Ramón, Toni Pericas, Pep Tugores, Rafel Oliver i Queltxa Pinya, partia dissabte dematí i el mateix dissabte horabaixa jugà contra el CV Pòrtol, vell conegut dels sollerics i que en aquesta temporada ja els havia guanyat els dos partits de la temporada regular.

En aquesta ocasió no fou diferent. Els de La Vall començaren molt enxufats i s´endugueren el primer parcial amb certa comoditat. La bona feina en defensa i la claredat d´idees en atac no donàren opció a un CV Pòrtol que una vegada més demostrà el seu ofici fent un partit molt seriós i regular. A partir d´aquí els tres sets següents foren un calc un de l´altra. Els de Pòrtol

seguiren al mateix ritme, sense fer res extraordinari però sense cometre errades.

En canvi els sollerics baixaren el rendiment.

Les imprecisions tant en atac com en defensa fóren un mort massa feixuc d´arrossegar i en cap dels tres parcials es pogué treure una diferència suficient com per disputar la victòria final. El 3-1 final reflexà el que havia passat dins el camp i ara només tocava pensar en el partit del diumenge contra els eivissencs per tal de no cometre els mateixos errors.

Però abans del segón partit i va haver temps per fer un bon soparet i una mica de festa per alguns dels locals més coneguts d´Eivissa. El bon humor i les ganes de bauxa s´allargaren fins ben entrada la matinada, aprofitant que l´ascens ja era una realitat i sens dubte quedarà com a un molt bon record per a tots els integrants de l´expedició.

Després de fer les maletes i anar a reposar forces a l´Italià de na Rossella tocava jugar contra un CV Eivissa amb una mitjana d´edat molt inferior a la sollerica. Els joves eivissencs donaran molt que parlar la propera temporada. Amb les qualitats físiques i tècniques del que ha començat a jugar a volei de ben petit, se´ls nota fets d´una altra pasta. Tot un plaer en el volei illenc, tant poc acostumat a veure equips base masculins.

L´encontre no tingué gaire història. Els de Sóller, amb les forces justes degut al cansament del primer partit, aprofitaren per fer el màxim de canvis i Toni Pericàs utilitzà gairebé tots els efectius. Els tres sets es decantaren de part eivissenca. Els locals mostraren un joc molt agressiu amb bons atacs tant pel centre com per les ales i els de Sóller, tot i no baixar els braços, no pogueren fer res per aturar el joc local. Cal destacar que a falta de pocs punts per acabar l´encontre, Albert Ros es lesionà de gravetat al tormell dret i aquest mateix dijous serà operat esperant una ràpida recuperació.

Ara cal disfrutar de la gran temporada realitzada i prepara el millor possible la propera temporada a 1ª divisió que ben segur ens oferirà espectacle i emoció com la que tot just acaba.