Ahir varem acabar una gran temporada amb el resultat que tots cercàvem des de que començarem a entrenar a ses pistes des Port ara ja fa 8 mesos. Des de llavors hem tengut moltissimes alegries I poques decepcions. Vist en perspectiva, potser massa poques, perquè els bons equips es tornen EQUIPS de veritat, superant adversitats I moments dolents I noltros no n’hem hagut de superar gaires. Tot ha sortit be, perquè hem fe molta feina i a moments puntuals mos ha acompanyat sa sort necessària.
L’ascens a primera es sa culminació a tres anys de feina amb un grup de jugadores humanament excepcional. Nomes així s’entén que no hi hagi hagut CAP problema dins el vestidor i que l’ambient de feina sempre hagi estat molt bo.
Com a Entrenador, me sent orgullós de cadasq’una d’elles. En tres anys, crec que han crescut com a jugadores, crec que tots sabem mes volei de lo que sabíem quant començarem i esper que menys de lo que sabrem l’any que ve en acabar sa dura temporada que mos espera. Jo l’esper amb il·lusió. Amb s’il-lusió de superar tots es reptes que se mos presentaran que no seran pocs. I amb sa curiositat de comprovar fins on arribarem com a EQUIP. Perque ses dificultats no seran poques i llavors sabrem de quina pasta estam fets i fins on arriben ses nostres ganes de jugar a volei i de disfrutar des viatge. Si seguim junts, m’hi deixaré sa pell, com fins ara, vos ho promet nines.
Pero no hem arribat fins aquí totsols, es camí es massa llarg i no haguéssim arribat. Ses bessones, n’Aina i na Marga, n’Iris, na Carol i n’Antonia que mos han acompanyat enguany, na Nena i na Clara que l’any passat ho donaren tot amb noltros, ses demes cadets i juvenils que han sumat quant han estat amb noltros. Na Marta que ha viscut es nostre camí amb especial il·lusió i na Miquela que ha complit com una veterana quant ha estat amb noltros. Tots els membres des Club que sempre han ajudat quant ha fet falta i m’han donat es seu consell. A familiars i amics. A nes nostres “Ultras” que han passat hores de cotxe i fred per venir-mos a veure on ha fet falta. A n’en Pau de Sóller Tours per creure en sa feina que feim a nes CVS i recolzar-mos en tot lo que li hem demanat. I a tota sa gent que mos ha transmès sa seva il·lusió per aquest equip, moltes gracies!!.
I no vull acabar sense agraïr especialment a n’es tres pilars que m’aguanten i que m’ajuden a aixecar-me quant se cosa se posa difícil.
A sa meva dona i sa meva filla, elles ja saben que les necessito per viure i no hi ha res que me faci mes feliç que tenir-les davora per viure tot això.
A n’es nostre President, que mai me falla. Mai un no puc, mai una mala cara.... va per tu Gall.
I a n’es nostre Toni Pericas, perquè sense ell, no se com punyetes ho hagués fet. Es un autèntic crack, xerrau qualque dia amb ell i ho veureu. Un beso Toni, mos hem de posar a fer feina per l’any que ve.
Gracies a tots i molt de volei!!...
......................... nines........................SOM DE PRIMERAAAAAAAAAA !!!!!!!
 |
| EL SENIOR 2009-2010 AMB LES JUVENILS MARTA I Mª ANTONIA |
 |
| EL SENIOR 2010-2011 AMB LES JUVENILS MARTA I CLARA |
2 comentaris:
Vull dar l’enhorabona a tot s’equip d’es sènior femení per la seva feina durant tota sa temporada, tant en es partits com entrenos i sobre tot en seu tècnic, ja que la seva il•lusió i constància a conduit al èxit en aquest equip.
Albert enquant en aquestes paraules cap a jo, domes te vull dir una cosa, que una persona que far tanta feina com tu, i posa tanta il•lusió per fer equip i club, sempre me tendra a devora per lu que me haguí de menester.
També dar ses gracies a se teva dona i fia per deixar-te fer tota aquesta feina que fas pel Club.
Na Marta si to va bé l'any qui ve s'apunta a ser una motivada mes dins l'equip senior del cvs !Aixi que ja sabeu a per totes nines :)
Publica un comentari a l'entrada