CADET M. : TUENT CONSTRUCCIONS SÓLLER ES PROCLAMA CAMPIÓ DE MALLORCA

SANT JOSEP B: 0 - CVS: 3

Sets: 18-25/12-25/20-25

Quan un equip es juga a la darrera jornada el proclamar-se campió i guanya, el menys important és la crònica del partit, el que de veritat importa és que un grup de nins de Sóller que fa tres anys ja feren campions de Balears infantils, enguany s'han tornat a proclamar campions de Mallorca i tal volta de Balears si al final no hi ha representant d'Eivissa per a disputar el campionat autonòmic.

 L'alegria que reflexaven les cares, tots abraçats enmig de la pista, i cantant el famós "campions, campions, oeoeoeoeee!" és un bàlsam relaxant després de la gran feina feta al llarg de la temporada que han suposat un gran nombre d'esforços de tot l'equip. No hi ha cap membre a destacar i però també es podrien destacar tots alhora.

ELS CADETS

En Pau Borrás per ésser un capità exemplar, un gran treballador que mai falla a un entrenament de forma injustificada i que sempre cercar el millorar fins arribar a la perfecció. No li ha bastat amb demostrar aquest exemple amb els cadets sinó que també ha volgut aportar a l'equip sènior, tant en els partits, com en els entrenaments a la pista i al gimnàs. No me direu que no és un esforç això?

Ben igual que en Pedro Morell, que també ha emigrat als sèniors més d'una i dues vegades. És el típic que no se cansa mai i que fa les coses fàcils: ara rep, ara atac diagonal, ara línia, ara col·loc, ara trec on vull....increïble la seva progressió en tres anys, quan va deixar el tennis i es decidí pel volei. Tot molt bé fins a la lesió de les darreres jornades i que ens ha tengut a tots amb el cor estret fins que hem sabut que no ha estat res i que enguany seguirà donant guerra amb noltros i amb la selecció balear. No me direu que no és un esforç això?

Com en Tòfol Lynton, que ha millorat un munt i encara se queixa. Perquè ell a cada entreno, a cada partit, fa el doble de feina: fa s'entreno o partit i a la vegada lluita contra ell mateix i les seves neures i vagueria, i això és una feinada! I tot això entrenant també amb els sèniors, fent el físic, escola..... i tot quant es plantetgi fer. No me direu que no és un esforç això? Val més, quan toca fer-ho, idò fer-ho i a ésser possible el millor que se pugui i així aprofitam el temps, o no, Tòfol? Tanmateix s'ha de fer, i val més fer-ho amb alegria.

I d'en Joan Palou, què me'n direu? Mira que a ell li costa perquè no té ni l'estatura d'en Pau ni la facilitat d'en Pedro, per exemple, però ell no falla cap entrenament i això és molt mal de fer i requereix molt de sacrifici, i no dubteu que és al qui més esforç li suposa cada entrenament, perquè ademés té un genoll que no el deixa tranquil....però ell no afluixa, només li falta aprofitar una mica més el temps d'entrenament i milloraria moltíssim, però no serà per discursos, eh Joanet? Idò això també és un gran esforç, creieu-me.

ELS INFANTILS

En Damià Bauzá és l'exemple del jugador-espectacle. Ell sempre juga a l'atac, la defensa és per als altres, i jugar de cara a la galeria i crear espectacle, no és fàcil, però ell així ho vol i ho aconsegueix. Perquè ell té un cervell que li va més ràpid que a la resta, i té una habilitat molt gran per un nin de la seva edat, que li permet jugar a aquest gran nivell i fer jugar ell tot sol a tot l'equip i conduir-los fins a obtenir el campionat. No sabeu la pressió que ha hagut de soportar ell tot sol: la meva, la dels companys d'equip, la dels rivals, la d'ell mateix amb la pilota perquè a cada jugada l'ha de col·locar bé, la del públic, al dels pares... I ell ho ha fet com només ell i molts pocs ho saben fer: perfecte! Ja els hi agradaria als seleccionadors balears de l'equip cadet poder-te tenir! Tot i així, que no me direu que no és esforç això?

A nen Toni Campillo "hay que echarle de comer aparte", com deia un gran amic meu. És el jugador imprevisible per excel·lència, capaç de lo millor i d'ésser el jugador clau, com també d'esborrar-se i desaparèixer del partit. Té unes qualitats innates boníssimes, amb un gran bot, un gran remat i un gran sacrifici en salvar les bolles més díficils, però com que és un artista, ell ho demostra quan vol i està inspirat, perquè el seu art no es pot gaudir tots els dies. Pens, i crec que no m'equivoc, que és la persona més estimada d'aquest equip perquè ell transmet amistat a tothom. Qualsevol equip que jo dirigís, el voldria amb jo. I que pensau, que no costa un gran esforç ser així?

En Jordi Ramon no s'acaba de centrar i el que li agrada per damunt de tot és jugar. Quan entrena a volei pensa en el futbol, i quan entrena a futbol pensa en el volei. És la gran promesa d'aquest equip que només ell ens demostrarà si ens hem equivocat apostant tots per a ell, també els seleccionadors balears que ja cregueren en ell essent aleví de primer any. Té estatura, té envergadura, té físic....però li falla un poc es cap, l'element imprescindible en el voleibol. Ha millorat molt perquè Déu l'ha dotat bé, però si aprofitàs enlloc de 30 minuts, els 90 minuts que dura l'entrenament, en aquests moments seria un jugador clau a l'equip i a la selecció. És necessari fer un esforç d'aquí a final de temporada.

En Xisco Mas és un altre futbolero, però res a veure amb en Jordi. La seva virtut és la caparrudesa, tant per lo bó com per lo dolent. Quan diu que ell ho pot fer, ho arriba a aconseguir, però malament quan diu que no ho sap fer o que no ho pot fer! Així estam amb el toc de dits i fins que no es convenci que ell pot, ja n'hi pots dir de coses! Però en canvi, ha evolucionat moltíssim en atac, com també li ha perdut la por als remats contraris i està defensant més que mai. El podríem anomenar el "jugador alemany", ja que mai es perd en la rotació i col·loca a tothom dins el camp; sempre dur el marcador dins el cap; quan la pilota entra ho diu; vamos, que dos i dos són quatre. Per ésser un infantil de primer any, el seleccionador ha confiat en ell i en Xisco li està tornant la confiança amb sacrifici i un gran joc. I tot això combinant els entrenaments del volei amb els del futbol. I que no me direu que no és un gran esforç això?

AQUI ELS TENIU FA 3 ANYS

 ELS NOVELLS

En Lluis Rabassa va arribar aquest estiu i vaig dir: "es pardals tu, quina bona planta que té aquest, però quina feinada que heurem de fer perquè és un altre futbolero" Idò sí, és un altre futbolero que té els problemes dels entrenaments, però ha estat un gran descobriment. Ha sorprès a tothom amb la seva coordinació, la gran atenció i ganes d'aprendre que demostra a cada entrenament, la predisposició, les ganes i el capet tan ben amoblat que té que tot junt li ha permès amb pocs mesos posar-se al mateix nivell que la resta de cadets i entrar a formar part de la selecció balear que disputarà es Campionat d'Espanya. El que ha destacat ha estat la seva voluntat d'aprendre el més aviat possible per a poder ajudar a l'equip tot i la poca disponibilitat per a poder venir a entrenar degut a les incompatibilitat amb els horaris del futbol. Entrenant tan sol un o dos pics a la setmana ha aconseguit el seu objectiu. I que no és un gran esforç això? Benvingut Lluis!

I per acabar, la gran sorpresa de la temporada, n'Andrés Morell. I ha estat una gran sorpresa en tots els sentits, tant per la seva arribada al món del voleibol des del seu estimat futbol, com pel nivell que ha aconseguit assolir en pocs mesos (jo crec que hi ha classes particulars a la terrassa de casa seva amagades per davall). És un tipo que les coses difícils, les fa fàcils. Ell les fa, tothom se queda bocabadat, i ell s'estranya i demana "què passa?" i segueix igual de tranquil. No té cap problema en jugar a qualsevol posició, sempre demostra predisposició i voluntat. Tot això mesclat amb la seva gran habilitat innata, ha fet que pogués posar-se al nivell dels infantils i poder gaudir d'importants minuts de joc on ha pogut demostrar el diamant en brut que tenim entre les nostres mans i que si sabem treballar i convèncer, tendrem un jugadorasso en poc temps. I que vos pensau, què no s'ha esforçat? Benvingut Andy!

Ah! Del partit vull dir-vos que vàrem guanyar per 0-3 i que gràcies a això férem....CAMPIONS DE MALLORCA!!!!

Enhorabona a tots els jugadors com també als pares i mares per la seva col·laboració en tot moment. Ara a esperar si finalment es decideix si hi ha o no Campionat de Balears, i si no n'hi ha idò tot dret cap el Campionat d'Espanya!

No vull acabar sense agrair el suport de l'empresa sollerica TUENT CONSTRUCCIONSal llarg de la temporada i per haver apostat per aquest equip i pel voleibol. Moltes gràcies!

Toni Colom.