Hola Maria degut a la teva gran temporada com a libero ens agradaria conéixer de primera ma les teves impressions...
En realitat, mai he triat pròpiament una posició, vaig jugar de col·locadora els primers anys i he jugat quasi per tot. Ara sóc lliure, pot ser que per diferents motius, com per exemple que la defensa i la recepció són els meus punts forts i suposo que la meva baixa estatura també hi influeix. És una posició que m'agrada, encara que el que realment em satisfà és aprendre tot el possible (de totes les posicions), cosa que en els entrenaments no falta.
Com valores que l´entrenador t´hagi escollit a tu per una posicio tan important? perque recepcio i defensa son dos aspectes claus en el volei.
És cert que si no hi ha defensa o recepció s'acaba l'opció de seguir el punt, però totes les posicions són importants e imprescindibles. Esser lliure implica tenir una gran responsabilitat dins la pista tenint sempre el cap en alerta i llegint al màxim els moviments de les contràries, i estic contenta de tenir aquesta responsabilitat i de lluitar cada dia per millorar-la.
Que mes ha de tenir un libero?, nessesita una mentalitat especial? ets especial?
Apart de la "pràctica", ser lliure implica una part "teòrica" o "psicològica", com és adonar-se del que realment està passant dins la pista: on ataquen més vegades les contràries, endevinar on faran la finta mirant gestos, saber si el servei d'una ha estat més fort o més fluix durant els punts anteriors, intentar memoritzar i analitzar tot el possible de cada jugadora de l'equip contrari etc. Tot això necessita una petita empenta i tenir agilitat al pensament dins la pista, perquè dir tot això és molt fàcil, però la cosa es complica a l'hora de fer-ho allà enmig a 3000 revolucions. D'especial, res, tan sols són diferents tipus de pensaments, i cada cosa a la vida en requereix una concreta i igual o més profunda com aquesta.
El fet de que en la teva posició no s'acabin punts et fa sentir menys determinant en el rendiment de l´ equip?Per part meva no, gens ni mica. Com ja he dit abans, totes les posicions són imprescindibles, però sí que a vegades, la gent (sobretot la que hi entén menys de voleibol) comet l'error de pensar que l'atac és l'únic que importa, suposo que per l'espectacularitat i perquè és l'últim pas per fer punt.
I ara valorans una mica la trajectoria de l´equip aquesta temporada.
Aquesta temporada, l'acomodació i un poc massa de confiança en alguns partits, ens ha fet perdre alguns partits que esperàvem guanyar o competir-hi millor del que es va fer, però, malgrat tot, cada dia anam creant, apart d'un gran grup d'amigues, un gran equip de jugadores que lluiten per millorar.
El vostre grup competeix a categoria cadet i juvenil en el teu cas jugues a juvenil. Es fa dificil preparar dos partits durant la setmana?
Les juvenils, com ja sabeu, jugam amb la majoria de la plantilla cadet. Això no ha suposat cap inconvenient, tot el contrari, però sí que a vegades tenc la sensació que potser plantegen la lliga juvenil amb menys competitivitat que la seva, cosa que és comprensible fins un punt (és clar que sempre hi ha excepcions, parlo en general), però opino que si tenen l'oportunitat de jugar una lliga superior podent competir a un nivell que els pot ajudar a millorar, ho han d'aprofitar al màxim, que és el que faria jo en el seu lloc.
Com es el vostre dia a dia ?,escola,entenaments partits...
A jo no m'és cap problema combinar escola, entrenaments i partits; m'organitz bé i tenc temps per tot i més, excepte durant la setmana d'exàmens trimestrals, que sí que necessit més temps i he de fallar algun cop que més endavant recuper, o sinó ens posam d'acord per modificar els dies i entrenar quan ens va bé a totes.
Aquest cap de setmana heu jugat a la pista del Cide B i la setmana que ve us enfrontau al Manacor el primer classificat.com veus l´equip de cara a aquests dos partits?
Contra Cide B teniem el convenciment de que es podia guanyar (com la volta passada), pero tot passava per no baixar l'intensitat i no confiar-se; i contra el Manacor, jo tenc una gran confiança en que si ens hi posam i competim com sabem, podem guanyar, ja que en el partit de la primera volta vàrem perdre 3-0 però amb els sets ajustadíssims i amb alguns errors propis de tàctica i altres petits "dois", que normalment no feim, o sigui que nines... ja ho sabeu...!
Ara mateix sou les terceres cllassficades.fins on pot arribar aquest equip?
Estic segura que podem arribar a posar-nos en segon lloc si jugam bé i guanyam contra Manacor i feim un bon paper a la resta de partits, mantenint el nostre nivell i sense perdre'n cap de "fàcil", com ens va passar a la primera ronda contra Artà.
I ja per acabar mos pots fer una valoracio del CVS?
Trob que és un gran club... ens ha fet créixer a tots no tan sols com a jugadors, sinó també com a persones. Ens ha unit a tots com una gran família i això no passa gaires cops a la vida. És clar que tot club té els seus punts febles o coses que no li acaben d'agradar a un o a l'altre, però no crec que el nostre destaqui per això, tot el contrari.
Moltes gràcies Maria
Vols afegir alguna cosa més?
Que la base de l'èxit és l'esforç i la constància. Amb ànims i ganes, res és impossible nines... només
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada