Sets: 25-14; 25-21; 25-14
El partit que ens enfrontava a l'Artà (tercer classificat i únic equip que ens ha guanyat un set) havia de servir de barem per a mesurar l'evolució del nostre equip al llarg de la temporada, i el resultat ho diu tot: Prova superada i a més amb bona nota, un notable alt que no ha pogut ésser un excel·lent degut a un segon set que no fou del tot brillant principalment per un error del sistema emocional, un tema al qual ja hem recurrit moltíssimes vegades, però en el voleibol quan el cap no funciona, la resta tampoc.
El primer i el tercer set foren calcats. El CVS imposà des del principi un ritme impossible de seguir per part dels jugadors de l'Artà que feien tot el que podien per a trobar un forat en el sistema solleric recurrint en innombrables ocasions a la picardia del seu jugador Piris tant en primera com en segona línia que intentava agafar a la defensa desprevinguda, però els sollerics feren una gran labor en l'apartat defensiu i li deixaren poques ocasions. El servei flotant dirigit fou la primera arma dels locals i la recepció la segona, seguida de l'atac i la defensa. S'anotaren punts des de totes les posicions ofensives gràcies al bon repartiment de joc d'en Damià i a la bona comunicació a l'hora d'organitzar l'atac, amb el ràpid atac per centre que en cap moment pogué ésser contrarestat. El bloqueig fou un altre pilar que a poc a poc va anar minant la moral ofensiva de l'equip visitant que li costava superar-lo.
Tan sols un petit oasis d'esperança per a l'Artà aparegué al segon set com hem dit al principi. L'increment d'exigència i el relaxament local ho va propiciar. L'entrenador visitant mogué la banqueta amb assiduïtat cercant una reacció i li funcionà fins arribar als punts decissius, on el CVS tronà a trobar la confiança perduda i va saber tancar el set.
Si la concentració fou l'únic apartat negatiu, és necessari destacar l'alegria amb la que es jugà el partit per part de tot l'equip i l'esperit de sacrifici i superació en els moments complicats del segon set. Cal fer una menció especial al nombrós públic que assistí al partit i que encoratjar als sollerics i ajudar a superar els moments difícils.
Per tant, tot sembla que la feina està donant els seus fruits i que el camí a seguir està ben dibuixat. Ara només cal seguir-lo fins al final amb la mateixa intensitat de feina que fins ara. Enhorabona al·lots per seguir intractables!
Dissabte toca enfrontar-se al segon classificat, el Sant Josep A, a les 9.30h a la pista col·legial. No cal refiar-se perquè és un equip que té grans aspiracions i moltes ganes de guanyar-nos sigui com sigui com va demostrar a la visita que férem a l'equip B fent-nos jugar a defora (totes les estratagemes són importants i vàlides mentres siguin legals). Així que ens espera una dura batalla a tots els nivells que esperem que el nostre bon joc ens faci sortir victoriosos. Sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada