CANVI DE XIP

Fa quinze dies erem a Barcelona amb ses infantils des CVS. Vaig tenir sa sort de poder formar part des grup de n'Alfons. Amb en Pep, na Laureta, na Marta, Maria, Aina, Antonia, Irene, Patri, Neus, Cristina i Miquela.

Crec que tots varem aprendre de s'experiència. Set partits de màxima exigència en quatre dies no son gens fàcils de païr. Ni per ses jugadores ni pels entrenadors. Al menys a jo me va costar bastant poder allunyar-me de sa corrent emocional que te du durant es Campionat per analitzar fredament el que esta passant a cada moment. A mes, no hi ha pràcticament temps. Jugues, dines, bus a s'hotel, una horeta, bus a nes pavelló, jugues, bus a s'hotel, dutxa, sopar, a dormir..... i torna a començar.

Segurament es resultats varen esser pitjors del que tots desitjàvem però vos puc assegurar que s'equip que va acabar es Campionat no era es mateix que es que el va començar. Perque enmig de sa pista hi va haver molts de moments durs, llàgrimes, impotència, confusió... i de tots ells segur que s'en va aprendre. Elles mateixes ho deien, "segur que si tornés a començar es Campionat ara ho fariem millor". Totes han après el que es un Campionat on juguen els millors, totes saben que ses diferències estan en els detalls i que els detalls cauen d'una banda o d'una altra segons es mèrits d'uns o dels altres.

Es vera que quant un nin de deu anys comença a "jugar" a volei no pot estar pensant constantment en que o espabila o si qualque dia arriba a una competició important ho passarà malament. No es sa millor manera de practicar esport.

Pero no es menys cert que totes ses jugadores de s'infantil acabaren es Campionat enrecordant-se de tots els moments en aquests darrers anys en que, potser, no han entrenat al 100%. Pensant que, aquella pilota que vaig deixar caure a s'entreno per no tirar-me, es sa mateixa que m'ha caigut durant es partit. Que es free que he passat a n'es camp contrari amb 23-23, no m'hagués fuit si hagués estat 100% concentrada amb es frees durant tot s'any. En que quant es meus entrenadors m'han demanat concentració e intenssitat, igual els hi hagués pogut fer mes cas.

Jo me qued amb es canvi de xip. Crec que experiències així serveixen per a prendre consciència de s'importància de sa feina diaria. Tot el que no has entrenat com toca, en moments de màxima exigència, es pràcticament impossible que te surti.

I crec que ses infantils han canviat es xip i n'han pres consciència.

L'any que ve son cadet de primer any amb n'Alfons, de nou, com a entrenador. Alerta amb elles...

Mos veim a n'es sopar. Salut.

Albert Ros.