QUAN VOLER NO BASTA, PERÒ LA VOLUNTAT I L'ESFORÇ CAPTIVEN

FUSTERIA ALZINA ARTÀ: 3 - CVS CADET MASCULÍ: 0
Sets: 25-14/25-18/25-20
Jugaren: Tòfol Lynton, Xisco Mas, Pedro Morell, Pau Borràs, Toni Campillo, Damià Bauçà i Joan Palou

Impressionant la capacitat de sofriment i autoestima que demostraren els nostres jugadors en la seva visita a Artà. Coneixedors de la importància del partit que duien esperant amb tota la seva il·lusió des de la primera volta, els sollerics arribaren a Artà amb una motivació extra que els havia fet entrenar de forma espectacular durant tota la setmana. "Guanyar" era la paraula més repetida, guanyar al potent Artà reforçat amb els fitxatges de Víctor (Menorca) i Nino (Eivissa) que tampoc s'havien volgut perdre l'ocasió de disputar un bon partit. Per tant, voluntat n'hi havia per ambdós costats i a voler, però qui millor administràs aquest excés d'energia tenia un clar avantatge.

Al pavelló no li faltava cap més al·licient tot just arribar a les 12h: els tres mòduls ocupats amb partits, nombrós públic, rivalitat al màxim en el partit de cadets femení que enfrontava al Sóller i a l'Artà, sí també, capricis del calendari, i renou, molt de renou dels tambors. Per si no faltava res més, presentació a l'americana amb música i els noms dels jugadors pronunciats per la megafonia. Amb tot això la tensió s'incrementava i la pressió apareixia a la cara dels nostres joves esportistes.

Com era d'esperar, el primer set fou un vist i no vist amb clar domini dels locals afavorit per l'elevat nombre d'errors no forçats dels sollerics que arribaren a sumar 9 serveis fallats i altres 8 0 9 errors de recepció, que sumen 17 0 18 punts pels artanencs sense haver de fer res més que treure i estar a la pista.

Estava clar que ganes i voluntat per part nostre n'hi havien moltes, però els nervis ens jugaren una mala passada en la concentració que no permeté poder disputar el set, ja que no s'aconseguia tenir continuïtat a les jugades. Només a jugades puntuals es veia el vertader potencial dels nostres jugadors aconseguint bloquejos, atacs contundents i grans defenses. Però era un miratge.

En el descans la indicació de l'entrenador Toni Colom fou clara: "alentiu el joc, sobretot en el servei, ja que us falta estar més centrats en vosaltres i menys pendents de la resta i de tot el que us envoltat. En recepció intentau estar ben posicionats i llegir bé la trajectòria de la pilota aconseguint veure-la a càmera lenta"

Durant la setmana i abans de començar el partit s'havia parlat de la tensió i la pressió com a males companyes, que havien d'intentar extreure's de l'ambient. Que els indicadors del nivell de concentració serien el servei i la recepció, sobretot el primer ja que depèn d'un mateix. Tots els components decidiren passar pàgina al primer set i començar de nou ja sabedors dels seus errors.

Es començà amb un nivell de joc perfecte, aconseguint avantatge i dominant el joc, forçant a l'entrenador local a demanar temps mort. El cap funcionava i les coses sortien bé. El joc era fluid i havia moltes més defenses. Però l'Artà té un gran potencial i té també molta banqueta per a donar descans a qui ho necessita perquè està bloquejat i se n'ha anat del partit.  Joan Martí aconseguí tornar a ficar al seu equip en el partit i en base a un potent atac recolzat per una gran defensa tornaren a agafar el control del joc i imposar-se en el marcador final.

El 2-0 en el marcador feia preveure un desencís i una baixada de braços dels sollerics, però res més lluny de la realitat. Els sollerics funcionaren com un vertader equip, animant-se en tot moment, esforçant-se uns pels altres i fent tots tant els punts com la feina bruta, on destacaren en Xisco però sobretot en Damià que s'hagué de multiplicar per a poder col·locar les bolles que havia d'anar a cercar en un mal dia en la recepció.

El al·lots sortiren a guanyar el set, per orgull o per convicció, no ho se, però creien que el seu esforç es mereixia la recompensa d'almanco un set al caseller. Ho intentaren tot, ho donaren tot i es buidaren en el seu esforç, sobretot a la segona meitat de set aconseguint posar el marcador a favor i fent reaccionar a l'entrenador local i haver de desfer els canvis. No regalaren cap punt i lluitaren fins que l'Artà els esborrà de la pista a pilotes sobretot pel gran potencial físic de Nino, que de no haver-lo tingut el partit s'hagués igualat molt més ja que s'aturà a Alzina i Víctor per les ales i el nostre bon servei dirigit no els permeté poder construir per centre.

Al final el sentiment d'impotència aflorà i el partit acabà enmig de les llàgrimes típiques en aquestes situacions. Tots ells reconegueren que no ho havien donat tot des de l'inici com sí ho feren al final, una confessió que els honra i que demostra que aquest equip té un potencial enorme i un llarg camí pel davant que ells ja han marcat i que només ells amb la seva lluita i voluntat faran que els conduesqui al lloc que es mereixen que no és altre que ésser uns grans jugadors i uns referents del volei a Balears.

Ara tan sols fa falta més partits com aquest per a agafar experiència en competició i saber com afrontar i disputar els partits difícils i importants. La base hi és i és bona, molt bona. Ara tan sols manca temps i més partits com aquest de dissabte.

Enhorabona ja que estau demostrant que quan voleu i us ho proposau sou uns vertaders guerrers que lluitau  i us esforçau per a poder aconseguir qualsevol meta que us proposeu. Ànim i seguiu així com dissabte i fareu que el CVS es senti orgullós de tots i cada un de voltros