CVS cadet m.: 0 - Fusteria Alzina Artà: 3
Sets: 20-25/19-25/12-25
Jugaren: Xisco, Joan, Jordi, Toni, Damià, Tòfol i Pau
Avui vull fer sa crònica jo, l'entrenador d'aquest gran grup humà de joves , el que tantes vegades anomenam tan fàcilment equip i que tant difícil és aconseguir. Idò jo entrén un vertader equip! I per si hi havia dubtes, ahir aquests al·lots les esvaïren totes en un partit on tots s'esforçaren al màxim pel seu company cercant un objectiu comú i on no hi hagué males cares davant els errors, sinó paraules d'ànim i bons consells, el que va significar una lliçó per a mi fent-me obrir els ulls per a veure que estam en el bon camí i que hem avançat a passes de gegant. Creis-me al·lots, heu aconseguit el que molts mai no logren aconseguir, ésser un equip en tots els aspectes. A partir d'aquí el camí a fer és molt més fàcil.
No és un dia per a fer valoracions particulars, però sí vull fer una observació als espectadors (que foren molts) que presenciaren el partit. Voltros véreu la gran feina feta per els dos alevins de l'equip? En Xisco i en Jordi es posaren el "mono" i feren tota la feina bruta demostrant un gran sacrifici per l'equip (compondre la defensa, atacar poques pilotes i tenir un alt percentatge d'encert, treure defenses impossibles i rebre el gran servei visitant). Tan sols es fallà en la intensitat tàctica a l'hora de fer els "apoyos" al nostre atac. Tot no pot ésser, ara, perquè ho farem. Jo n'estic convençut i se que ells també perquè aquests al·lots tenen ganes, no, fam d'aprendre!
També hi hagué en Toniet i en Joan que feren bé el seu paper. Un, el primer, amb la recepció i els atacs que li posaren. L'altre, entrant molts pocs minuts a jugar però sense cometre errors, fent un servei dirigit i ben posicionat defensivament. Molt bé.
Els dos cadets (Pau i Tòfol) a més d'en Damià foren els puntals de l'equip. Ells ho sabien i la responsabilitat els hi va pesar massa. No passa res, és la falta d'experiència. Sou uns "killers" i aconseguireu grans metes si seguiu amb la mateixa il·lusió. Damià, arribaràs a controlar el "tempo" del partit i a tenir més visió del joc sense que te n'adonis compta. Tot arribarà amb els temps i amb els bons entrenaments. Estàs, com la resta de l'equip, en el bon camí i la selecció serà la vostra recompensa i ella en sortirà beneficiada, n'estic completament segur. Però heu de seguir treballant dur.
Tan sols un petit apunt negatiu: m'heu de fer més cas quan vos dic les coses. No vos les dic per fotre, si pensau això és que encara no me coneixeu. Ja se que soc molt exigent i deman coses difícils, però....què voleu? M'agrada exigir a la resta el mateix que m'exigesc a jo, i vos jur que a mi mai m'han agradat les coses fàcils, sempre he pensat que les deix per a gent que no se vol esforçar i amb això es conforma. Si hi ha coses difícils i s'aconsegueixen és perquè hi ha gent que li agrada superar els reptes. A mi m'agrada superar reptes, en el volei també, però no tot sol, sinó amb la meva gent, i en aquests cas la meva gent sou voltros i el meu equip sènior. Si només féssim les coses fàcils, no ens sentiríem satisfets, ni voltros ni jo. La gràcia està en les difícils, però aquestes necessiten de molt sacrifici, esforç i ganes i hem d'estar tots disposats a fer aquesta despesa d'energia a cada entrenament, no només als partits. Us anim a provar-ho i veureu com viureu el volei des d'una altra perspectiva. L'exemple el tenim en la defensa. Hem d'aprendre a disfrutar de defensar tant o més que d'atacar.
I en tot equip no pot faltar la disciplina i en aquest cas, això me correspon únicament a mi i com a bon equip ho heu d'acceptar. Jo soc el qui dona les ordres i voltros les heu de plasmar a la pista. Si jo deman una acció (tàctica o tècnica), voltros la feis i ja està. No podem prendre decisions personals cada un de nosaltres perquè ens desmembram. Jo he de prendre la millor decisió per a l'equip i això és el que faig, i voltros l'heu d'acceptar i desenvolupar. A cadascú la seva tasca. Així si m'equivoc la culpa serà meva. Quan sapigueu més volei, discutirem més les coses, però ara encara no. Confiau en mi.
Del partit dir que no hi hagué color. L'Artà fou just guanyador. Però fixau-vos que dic guanyador, perquè ens hagué de guanyar, ja que noltros no li regalàrem cap punt i això a mi em satisfà especialment. El CVS es reconegut per l'entrega al camp de tots els seus equips, i voltros no podíeu ésser una excepció.
El primer set si no arriba a ésser pels nervis al començament, hagués acabat molt més ajustat que el 20-25 final. La major veterania dels visitants es notà en aquest aspecte i fou un gran aliat per a ells.
Al segon set estigueren molt més centrats. Arribàreu al 17-19 després de retallar molts punts de diferència i aquí tenguéreu una baixada de concentració de 3-4 punts que contra equips potents es paga amb la derrota final al set. Però molt bé en els moments de bona concentració. Molt bon nivell de joc.
Al darrer set féreu l'ullastre esbrancat. En un equip curt de components com és el nostre l'esforç físic sumat a la gran tensió d'anar darrera al marcador, te destrossen. El que primer falla és el cap. L'esgotament mental és primer que el físic, i a noltros ens va passar això. I ja sabeu que quan el "coco" falla en aquest esport, la resta se'n va a norris. Voltros volíeu, però no podíeu. Tot i així un DEU així de gros a tots per no donar cap punt per perdut i seguir lluitant fins al final.
I ja està, a passar pàgina. Que ens servesqui d'experiència per aprendre a sufrir per a seguir avançant en el nostre aprenentatge, el vostre i el meu. A entrenar dur per a millorar el nostre joc!!!
Ah!, i me falta mencionar a nen Pedro. Mira tu si ho férem bé que no m'enrecordava de la seva baixa. Qui sap què hagués passat si en Pedro hagués pogut jugar amb noltros el partit? Com que no ho sabem, no hi pensarem.
Divendres que ve, dia 21, ens desplaçam a Vilafranca per a jugar a les 20.30h contra un equip que ha guanyat 2 dels 6 partits disputats, el que no significa que ens haguem de relaxar.
A que no "espartanos"?
Toni Colom
Sets: 20-25/19-25/12-25
Jugaren: Xisco, Joan, Jordi, Toni, Damià, Tòfol i Pau
Avui vull fer sa crònica jo, l'entrenador d'aquest gran grup humà de joves , el que tantes vegades anomenam tan fàcilment equip i que tant difícil és aconseguir. Idò jo entrén un vertader equip! I per si hi havia dubtes, ahir aquests al·lots les esvaïren totes en un partit on tots s'esforçaren al màxim pel seu company cercant un objectiu comú i on no hi hagué males cares davant els errors, sinó paraules d'ànim i bons consells, el que va significar una lliçó per a mi fent-me obrir els ulls per a veure que estam en el bon camí i que hem avançat a passes de gegant. Creis-me al·lots, heu aconseguit el que molts mai no logren aconseguir, ésser un equip en tots els aspectes. A partir d'aquí el camí a fer és molt més fàcil.
No és un dia per a fer valoracions particulars, però sí vull fer una observació als espectadors (que foren molts) que presenciaren el partit. Voltros véreu la gran feina feta per els dos alevins de l'equip? En Xisco i en Jordi es posaren el "mono" i feren tota la feina bruta demostrant un gran sacrifici per l'equip (compondre la defensa, atacar poques pilotes i tenir un alt percentatge d'encert, treure defenses impossibles i rebre el gran servei visitant). Tan sols es fallà en la intensitat tàctica a l'hora de fer els "apoyos" al nostre atac. Tot no pot ésser, ara, perquè ho farem. Jo n'estic convençut i se que ells també perquè aquests al·lots tenen ganes, no, fam d'aprendre!
També hi hagué en Toniet i en Joan que feren bé el seu paper. Un, el primer, amb la recepció i els atacs que li posaren. L'altre, entrant molts pocs minuts a jugar però sense cometre errors, fent un servei dirigit i ben posicionat defensivament. Molt bé.
Els dos cadets (Pau i Tòfol) a més d'en Damià foren els puntals de l'equip. Ells ho sabien i la responsabilitat els hi va pesar massa. No passa res, és la falta d'experiència. Sou uns "killers" i aconseguireu grans metes si seguiu amb la mateixa il·lusió. Damià, arribaràs a controlar el "tempo" del partit i a tenir més visió del joc sense que te n'adonis compta. Tot arribarà amb els temps i amb els bons entrenaments. Estàs, com la resta de l'equip, en el bon camí i la selecció serà la vostra recompensa i ella en sortirà beneficiada, n'estic completament segur. Però heu de seguir treballant dur.
Tan sols un petit apunt negatiu: m'heu de fer més cas quan vos dic les coses. No vos les dic per fotre, si pensau això és que encara no me coneixeu. Ja se que soc molt exigent i deman coses difícils, però....què voleu? M'agrada exigir a la resta el mateix que m'exigesc a jo, i vos jur que a mi mai m'han agradat les coses fàcils, sempre he pensat que les deix per a gent que no se vol esforçar i amb això es conforma. Si hi ha coses difícils i s'aconsegueixen és perquè hi ha gent que li agrada superar els reptes. A mi m'agrada superar reptes, en el volei també, però no tot sol, sinó amb la meva gent, i en aquests cas la meva gent sou voltros i el meu equip sènior. Si només féssim les coses fàcils, no ens sentiríem satisfets, ni voltros ni jo. La gràcia està en les difícils, però aquestes necessiten de molt sacrifici, esforç i ganes i hem d'estar tots disposats a fer aquesta despesa d'energia a cada entrenament, no només als partits. Us anim a provar-ho i veureu com viureu el volei des d'una altra perspectiva. L'exemple el tenim en la defensa. Hem d'aprendre a disfrutar de defensar tant o més que d'atacar.
I en tot equip no pot faltar la disciplina i en aquest cas, això me correspon únicament a mi i com a bon equip ho heu d'acceptar. Jo soc el qui dona les ordres i voltros les heu de plasmar a la pista. Si jo deman una acció (tàctica o tècnica), voltros la feis i ja està. No podem prendre decisions personals cada un de nosaltres perquè ens desmembram. Jo he de prendre la millor decisió per a l'equip i això és el que faig, i voltros l'heu d'acceptar i desenvolupar. A cadascú la seva tasca. Així si m'equivoc la culpa serà meva. Quan sapigueu més volei, discutirem més les coses, però ara encara no. Confiau en mi.
Del partit dir que no hi hagué color. L'Artà fou just guanyador. Però fixau-vos que dic guanyador, perquè ens hagué de guanyar, ja que noltros no li regalàrem cap punt i això a mi em satisfà especialment. El CVS es reconegut per l'entrega al camp de tots els seus equips, i voltros no podíeu ésser una excepció.
El primer set si no arriba a ésser pels nervis al començament, hagués acabat molt més ajustat que el 20-25 final. La major veterania dels visitants es notà en aquest aspecte i fou un gran aliat per a ells.
Al segon set estigueren molt més centrats. Arribàreu al 17-19 després de retallar molts punts de diferència i aquí tenguéreu una baixada de concentració de 3-4 punts que contra equips potents es paga amb la derrota final al set. Però molt bé en els moments de bona concentració. Molt bon nivell de joc.
Al darrer set féreu l'ullastre esbrancat. En un equip curt de components com és el nostre l'esforç físic sumat a la gran tensió d'anar darrera al marcador, te destrossen. El que primer falla és el cap. L'esgotament mental és primer que el físic, i a noltros ens va passar això. I ja sabeu que quan el "coco" falla en aquest esport, la resta se'n va a norris. Voltros volíeu, però no podíeu. Tot i així un DEU així de gros a tots per no donar cap punt per perdut i seguir lluitant fins al final.
I ja està, a passar pàgina. Que ens servesqui d'experiència per aprendre a sufrir per a seguir avançant en el nostre aprenentatge, el vostre i el meu. A entrenar dur per a millorar el nostre joc!!!
Ah!, i me falta mencionar a nen Pedro. Mira tu si ho férem bé que no m'enrecordava de la seva baixa. Qui sap què hagués passat si en Pedro hagués pogut jugar amb noltros el partit? Com que no ho sabem, no hi pensarem.
Divendres que ve, dia 21, ens desplaçam a Vilafranca per a jugar a les 20.30h contra un equip que ha guanyat 2 dels 6 partits disputats, el que no significa que ens haguem de relaxar.
A que no "espartanos"?
Toni Colom
1 comentari:
toni s'enorabona xk t'has lluit. Me cau sa llagrimeta i tot.
Publica un comentari a l'entrada