Ja se que al títol he posat que sobren les paraules per a descriure el que es pot veure en aquests vídeos, però una petita explicació del perquè he volgut posar-los per a tots vosaltres crec que no sobra.
Al llarg de tota la meva vida he fet esport, i encara que hagi practicat esports individuals, als que he dedicat la gran majoria d'anys han estat als d'equip. Els inicis foren com els de tot al·lot que no té altra intenció que divertir-se i esplaiar-se. Però amb el temps la competició me va anar enganxant i els equips contraris ja no els veia com a simples companys de joc sinó com a rivals que calia derrotar per a tornar sentir la dolça sensació de la victòria. Però res en aquest món de l'esport de competició ve regalat i haviat me'n vaig adonar compte que si no millorava el meu rendiment i aconseguia cada dia ésser millor jugador de cada vegada aportaria menys a l'equip i l'entrenador acabaria prescindint de mi i dispositant la confiança amb un altre (que per això estan a la banqueta!) per a cercar un millor rendiment de l'equip.
I aquest és el moment en que apareix una nova forma de pensar prova de la maduresa que anava adquirint. Ara ja no només es tracta de jugar. Es tracta de superar-se a un mateix cercant ésser millor cada dia per a poder seguir jugant partits perquè els meus companys me necessiten per a derrotar a l'equip contrari. I això no s'aconsegueix sense tenir una mentalitat guanyadora que et portarà a l'esforç i el sacrifi, imprescindibles per a seguir entrenant dur i augmentar així la confiança i l'autoestima.
Ara als meus 36 anys, soc molt conscient que ningú et regalarà res al món de la competició i que cal cercar la motivació necessària per a entrenar dur i poder ajudar als teus companys amb el teu màxim esforç i sacrifici a cada entrenament o partit, per a poder sentir la plenitud i l'alegria de la victòria.
Toni Colom
2 comentaris:
Toniet, lo que mes satisfacció te dona en aquesta vida, es lo que mes ta costat aconseguir una cosa, perquè saps els mals moments que has passat, ses vegades que has volgut abandona i deixar de sofrir, pero quant heu aconsegueixes tens una felicitat que nos es pot paga amb doblers i que te ajudar a seguir lluitant en aquesta vida. Perquè sino te marques un objectiu, se vida no te sentit.
I quanta raó tens, Alfonset!!! Som uns "cabezons"!
Publica un comentari a l'entrada