VICTÒRIA CONTRA PRONÒSTIC (editat de nou)

CVS: 3 - 2 AD ALARÓ
Sets: 25-22/11-25/23-25/25-13/17-15

Jugaren: Marina Heine, Mireia Xumet, Antònia Tovar, Lídia Bestard, Nena Ramon i Paula Fuster

Molt difícil es presentà el partit d'aquest dissabte degut a les nombroses baixes que tenia el nostre equip que tan sols pogué comptar amb dues jugadores d'edat cadet (Nena i Mire) i quatre infantils, trobant-se els entrenadors Toni i Alfons sense poder realitzar cap canvi en tot el partit. Tot un gran contrapeu si l'afegim a la dificultat de jugar al grup més difícil de la categoria i contra nines fins a tres anys més grans. Però davant l'adversitat d'haver de jugar sense les habituals Maria Ignàsia (malaltia), Victòria (lesió), Maria Frau i Maite Mas (viatge), i Clàudia, Sílvia i Marina Bauçà (????), a les nostres nines només els hi quedava creure en elles mateixes i créixer-se. I ho feren! Vaja si ho feren!

Al primer set les solleriques es trobaven desubicades. No estaven acostumades a jugar juntes un partit i a més na Paula havia de tenir la responsabilitat d'haver de jugar de col·locadora tot i ésser el seu primer any jugant a volei. Ràpidament les visitants agafaren avantatge i mantingueren la distància al marcador però les nostres nines saberen refer-se i aconseguiren empatar el partit en els punts finals. Amb una "veterania" anormal en aquestes edats, les nostres saberen imposar el seu ritme i jugar els seu millor volei en aquests moments i s'emporatren el set davant la sorpresa de les visitants.

Al segon set les alaroneres sortiren amb molta força disposades a distanciar-se el més aviat possible i sentenciar el set. Davant la constància visitant, les solleriques es veren superades i baixaren els braços massa prest, entregant tot el joc a l'Alaró. Poca lluita i poca confiança.

Al tercer set tornaren els fantasmes. Així com anaven avançant en el joc, anaven perdent autoconfiança que provocava a la vegada que es fessin més errors. Era com el peix que es menja la coa. S'entrà en una mala dinàmica de molts d'errors en totes les posicions (servei, remat, defensa, col·locacions). I el pitjor de tot, males cares, pocs ànims i ningú que volgués agafar responsabilitats. Una actitud pèssima per part d'alguna jugadora que pareixia que estava allà per fer qualsevol altra cosa menys divertir-se i ésser bona companya en aquests difícils moments on la resta la necessitava més que mai. Molta feina queda als entrenadors en aquest aspecte tan important com és el mental en certes jugadores.

Davant aquesta mostra de mal joc i pitjor actitud i concentració, les alaroneres no tengueren molts de problemes per avancar-se en el lluminós 1-2.

Però per sorpresa de tots els presents, al quart set es girà la truita i tornà el bon joc a les files solleriques. Tot el que no havia sortit al tercer joc s'intentà corregir des de la banqueta i es demanà, a més de més il·lusió i intensitat a les jugadores, millorar uns quants gestes tècnics i tàctics. Tot canvià i les solleriques compliren a la perfecció. Tot i tenir a na Lídia amb el seu particular "joc", la resta estigueren perfectes. A darrera la defensa estigué molt més atenta i activa, les atacants foren més agressives, els serveis anaren dirigits i no hi hagué errors, sobretot en els frees. Elles saben que és així com s'ha de jugar i que millorant el nostre joc no cal estar pendents del marcador perquè així s'acaba guanyant. S'aconseguí un parcial de 12-1 i amb els entrenadors sense deixar que hi hagués cap tipus de relaxació a l'equip, la victòria no es podia escapar. Fou el set on es va veure el millor joc de les locals i que les permeté igualar el partit.

Arribats al set definitiu ja no valien les excuses ni les males cares. S'havia fet el més difícil, remuntar el marcador dues vegades i ara s'havia de culminar oferint cada una d'elles el seu millor joc i el seu darrer esforç. Sense haver pogut realitzar cap canvi i després de dues hores de joc, l'equip estava molt "tocat", sobretot na Paula que sofria una contractura a la cama esquerra que la tenia coixa i gairebé no la deixava ni caminar. Però aquest equip és un equip guanyador que com a tal es creix davant les adversitats i es quan més s'entrega. No s'havia fet tant d'esforç per ara baixar els braços i entregar el partit (que és el més fàcil en aquestes situacions i en equips d'aquestes edats). Cap d'elles va baixar el cap i totes juntes s'arengaren per anar a per al partit.

Fou un final d'infart. Tornà na Lídia a jugar per a l'equip i no faltaren els grans remats, les defenses, els bons serveis, els bloquejos i finalment.....LA VICTÒRIA!

Enhorabona a totes i cada una de les 6 jugadores del CVS que demostraren a tots els presents que quan creuen en elles mateixes, poden guanyar qualsevol partit contra tot pronòstic.