Pel CVS jugaren : Sara, Keiko, Barbara, Aina, Mar, Rebeca i Marga.
Si fins fa poc, fer un bon partit davant un dels equips potents de la categoria era motiu de satisfacció per a tots els integrants de l´equip Sénior femení solleric, ara ja no basta. Les sensacions són bones pero ja fa massa vegades que es repeteix la situació. És com quant es té un "déjà vu". Inici bo, "in crescendo" fins arribar a un nivell molt bo on dona la sensació que es pot guanyar a qualsevol i després baixada progressiva en que errades en els petits detalls fan que les diferències en el marcador no es puguin retallar.
S´ha de destacar que el Porreres va causar molt bones sensacions a tots els presents i que, juntament amb el Bunyola, s´intueix com a l´equip més fort de la categoria.
Les nostres començaren passades de voltes. Els bons partits realitzats en les darreres jornades carregaren de motivació a les de Sóller que arribaren a Porreres decidides a donar la sorpresa. Després d´haver tutejat al Vilafranca tot pareixia possible. Aquestes ganes varen fer cometre errades de precipitació en totes les fases del joc. Fins i tot els atacs més senzills es fallaven incomprensiblement. El primer parcial va passar en un no res.
A partir d´aquí el cap de les nostres es va refredar i tot començà a funcionar com s´esperava. La defensa sollerica aixecava els atacs locals una vegada rera l´altra fins aconseguir desquiciar a les de Porreres que acabaren per atacar exclusivament per centre en un darrer intent d´aixecar el segón parcial. Massa tard. La diferència ja era massa gran i els bons atacs de les solleriques donaven molts problemes a la defensa porrerenca.
1-1 i tot per decidir. Aquí començà la baixada de les de Sóller. No canviaren res, i les intencions eren les mateixes però el desgast mental tornar a comparéixer i el que fins llavors eren atacs amb molt de sentit que no deixaven atacar amb comoditat a les locals, es convertiren en bolles fàcils de defensar que propiciaven atacs còmodes de les de Porreres. També es fallaren més serveis que en els dos primers sets i poc a poc les diferències es feren grans sense poder-ho arreglar.
El quart i darrer set fou calcat al tercer i com hem comentat abans, en acabar el partit, la sensació dins l´expedició sollerica era de desil-lusió perque després d´haver remuntat i jugat a un molt bon nivell es partia amb una nova derrota.
Després de l´encontre, Albert Ros destacava el gran partit jugat per Marga Llabrés amb un espectacular repertori d´atacs a les linees que va fer tornar locos a les defensores del Porreres i na Sara Luque que, després de fer-se un esguinç en el primer parcial, jugà tot l´encontre "tocada" i segurament causarà baixa les dues properes jornades si es confirma la lesió. Enhorabona Marga i Sara i a seguir fent feina!.
L´entrenador de les nostres es mostrava satisfet i assenyalava el desgast mental com a una de les claus per explicar la derrota tot i que insistia en que els partits contra els quatre equips que es troben abaix en la classificació son en els que s´ha de mostrar la millora real de l´equip.
MARGA LLABRES VA ESSER LA MILLOR DE LES SOLLERIQUES
11 comentaris:
Albert, crec que estàs en el camí encertat. L'equip sènior femení ja sap el que és guanyar sets i ara només li manca saber guanyar el partit que els hi donaria molta confiança.
Una pista que et dóna l'equip és que si guanya algun set, crec que sempre sol ésser el primer o el segon i mai el tercer. A jo me diu que hi ha esgotament físic i també psíquic. Com que el segon és més difícil d'entrenar que el primer, idò jo comançaria pel físic. És un consell d'amic, no t'ho agafis malament. Una mica més de càrrega física als entrenaments i ja veuràs com ara que venen equips de la nostra lliga, obtindràs bons resultats. Ànim míster!
Ei Toni. Totalment d´acord. En acabar es partit de dissabte els hi vaig dir exactament això a ses nines...
Albert i nines, de la feina surt al provit i en la constancia surten els resultats. Endevant nines.
Feina, lo que se diu feina, si que en feim. I tot lo que se quedi pendent de fer es cupa meva. Tenc unes jugadores fantastiques. Compromeses amb s´equip, disfruten de jugar, d´entrenar i sobretot de veure-mos tres dies per setmana. Fer feina amb un frup aixi es un guste....
Gracies mister, Per la dedicacio i confiansa!!!
Per cert nines!, he pensat que voltros que trescau pes facebook podrieu crear es grup de "perque sa petanca no es torni utilitzar com a exempe d´esport no competitiu", que vos pareix??...
S´haurà de cercar un altra esport com....no se, idees??
I que té que veure ara sa petanca, Albert? Qué és que us heu federat també a la lliga de petanca i jo no ho sabia?
Tu no has dit mai : a n´es que no li agradi que vagi a jugar a petanca?...dissabte varem arribar a sa conclusio de que es injust fer referencia a sa petanca com a exemple en aquests casos...."hay que hacer algo!!"..
Idò jo propòs posar d'exemple el CICLOTURISME! "Es qui no li agradi que fagi a fer cicloturisme"! Es fa esport, però sense competir, com per exemple la Baixada de Valldemossa.
jajaja com se mos envà s'olla a tots ;p se pot mirar de fer lo ds grup, i tb ja li vaig comentar a n'Albert un pic, crear una pàgina a facebook però d'es club, el bunyola i el pòrtol crec q en tenen i sa gent se pot fer fan i tal.
Salutacions a tots.
Gracis per ses paraules d´ànim albert!
Publica un comentari a l'entrada