Darrer capitol de Cròniques Murcianes.Finalment una vegada acabada sa competició he arribat a sa conclusió de que s'equip cadet ha fet una bona competició, 4 partits guanyats i 3 de perduts, amb moments de molt bon joc, mes bo inclus del que jo em podia imaginar que ens ha fet sentir molt orgullosos als pares i als tècnics, tant tacticament (molt ordenats), com tècnica i físicament. Però es aquí on de cara a temporades següents hem de seguir fent feina. Tècnicament hem demostrat tenir un nivell alt però no del tot assolit (automatismes) ja que en situacions d'estrès tornàvem enrera en el temps i recuperarem gestes (incorrectes) que pensàvem ja superats. Físicament els nins han superat amb nota sa prova, tots ells fins i tot els infantils (el seu nivell d'estrès era inferior als cadets). Els cadets han patit una mica el fet que des de el mes de març degut a campionats, feines i algunes lesions, s'hagués baixat una mica es ritme d'entrenaments. Possiblement haguessin pogut competir millor mentalment d'haver-se sentit una mica mes forts, tot i que tots ells (excepte en Pedri per motius obvis) han arribat al campionat botant molt i pegant-l'hi molt fort a sa pilota.
I ha hagut altres aspectes externs al grup que baix el meu punt de vista no ens ha permès arribar mes amunt, semblarà una excusa però es el que tenim els mals perdedors. Per començar el grup que ens va tocar, el "F", fou finalment el mes fort de sa competició amb 2 equips dins els 5 primers classificats, aquest fet ja ens va deixar a ses primeres de canvi al grup que lluitava per els llocs del 13 al 24, quan vistos la resta d'equips, aquesta no havia d'esser la nostra guerra. I a mes a mes, el sistema imposat per la Fed. Espanyola, molt protestat per casi tots els equips, va fer que quan ens tornà tocar un creuement que ens havía de deixar al grup d'adalt, el calendari oficial va fer que acabessim a les 4 menys quart de jugar un partit de 2h45 de durada contra Vecindario (El Partit), no poguéssim estirar ni relaxar per que ens tancaven el menjador i 2 hores i mitja mes tard 18:15 h tornessim a estar damunt sa pista per jugar un altre partit important, quan hi havia equips que no jugaven aquell horabaixa i que havien jugat a primera hora del dematí.... El resultat fou un 0-2 sense possibilitats amb uns nins sense capacitat de reacció per el "bajón" mental provocat per l'estrés del partit poques hores abans jugat.
Es per això que sa conclusió final es que els nins han donat tot el que entrenadors i competició els ha permès.... Gràcies Cracks. Sou un Orgull per aquest Club.
I ja per acabar fer menció de sa bona feina feta per en Toni Colom, s'ha involucrat al màxim, ha mantingut un molt bon ambient fent que els jugadors l'hi responessin al 100%, dins i fora del camp. La preparació tàctica dels partits baix el meu punt de vista ha estat excel-lent, i els seus resultats obtingué.... I per acabar, a jo em va impressionar un moment donat, quan en Pedri va lesionar-se, la seva reacció "humana" i que el dignifica com tal, va fer que els nins sentissin l'implicació del seu entrenador i treguessin l'orgull i la ràbia per poder dedicar-li aquell partit al seu company i perque no, tambe al seu entrenador... Enhorabona Toni!
Be! I això es tot, l'any q ve mes i millor.
Amb carinyo
Toni P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada