CV. Sóller: Joan Cànoves, Lluís, Josep, Joan Lladó, Biel, Pep, Pere i Pep Lluís. Entrenador: Pep Campillo.
En aquesta ocasió no hi havia excuses per aconseguir posar les coses més dificils al Sant Josep. Ells no tenien ni més edat ni més altura que els de l'equip solleric, però feren valer la seva major tranquil·litat en el joc en els moments en que el partit es comença a decidir.
El CV Sóller, en canvi, xocà contra la seva desconfiança, no sabem si fruit de la pressió de no haver aconseguit encara cap victòria oficial, de mancances tècniques que creen inseguretat o d'ambdós factors a la vegada. La veritat és que tornaren les errades no forçades i l'engarrotament fruit de la tensió del voler i no poder.Els tres jocs foren igualats fins més o manco la seva meitat. En el primer s'aconseguí arribar al 17-17, però allà es quedaren sense sumar un sol puntet fins al 25-17. El segon va ser pitjor -pesava massa la derrota al primer- i només es va aconseguir la igualada fins als dotze punts; després sols cinc punts dels sollerics per 13 del rival. El tercer joc pujà igualat fins als 15-15; a partir d'aquí 10 punts del Sant Josep per dos del CV Sóller (25-17). Es diria que el rival sempre és capaç de posar una velocitat més en les fases decisives del partit, i els sollerics no; s'ha d'analitzar el perquè.
1 comentari:
Es vera que tambe erem noltros que no mos moviem molt.Aquell número 9 "Peke"L'hi agradava molt fer fintes en llocs buits i arriscats i mos agafava desprevenits.Àra el pròxim es C.L.Petra.Va equip!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada