MAR BAUZA : SES ESCOLETES SON SA BASE PERQUE ES VOLEI SEGUEIXI CREIXENT

Tots conéixem a na Mar. De fet es un des membres mes veterans des CVS tot i contar amb només 25 anys. Quant s'està a punt de començar una nova temporada, hem volgut parlar amb ella perque mos contés com viu es volei, sa vida des club i sa seva nova etapa com a entrenadora...

Hola Mar, dus gairebé 10 anys jugant a volei ….. com arribes a aquest esport?

Si no record malament un dematí a s’escola una amiga mos va comentar que cercaven gent per formar un equip de volei amb gent de sa nostra edat, jo devia tenir uns 14 o 15 anys, i mos varen dir que si estàvem interessades havíem d'esser a una hora determinada a n’Es Puig per tal de que mos donessin informació i tenir un primer contacte amb es volei. Quant varem arribar allà mos varem trobar amb en Biel Vidal i mos va explicar un poc es tema, record que totes dúiem un quadern per apuntar el que ens va dir. Fa poc fent net per sa meva habitació el vaig trobar, tenia uns dibuixos amb rotacions i ses posicions dins sa pista. Quins records!..

Els teus primers anys coincideixen amb els inicis del Club…. Que recordes d’aquella època?

El que més record és sa primera equipació que varem tenir per jugar, aquelles camisetes esponsoritzades per Ritmoteca de màniga curta, i per ca nostra encara tenc es calçons curts.

Record que tan sols hi havia tres equips, sénior masculí i femení i juvenil femení, si sa memòria no me falla. A més, no féiem tots els entrenaments dins es pavelló, alguns dies havíem d’entrenar defora, damunt s’empedrat.

Des de llavors han canviat moltes coses tant a nivell de Club com a nivell Balear , com valores els canvis?

A nivell de Club es canvi és bastant evident, sobre tot en creixement de jugadors, quan jo vaig començar tant sols hi havia tres o quatre equips, com ja he dit, i ara en tenim nou i una Escola de volei que conta amb uns quaranta nins i nines. Es Club s’ha donat a conéixer dins Sóller i ha començat a llevar gent a n’es dos esports més nombrosos dins es poble, com són es bàsquet i es futbol, i fins hi tot tenim equips base masculins. Durant aquests deu anys sa directiva d’es Club ha canviat un parell de pics, però amb es darrers anys s’ha agafat estabilitat, i aquesta estabilitat ha donat peu a aquest créixement. A més, també som un Club que s'ha fet conéixer a ses Balears degut a n’es bons resultats obtinguts per els equips base, guanyant campionats de Mallorca i de Balears, e inclús arribant a jugar Campionats d’Espanya.

A nivel Balear, crec que es majors canvis han vengut es darrers anys, amb s’ inclusió d’es volei a n’es centre de tecnificació i amb es canvi de Junta Directiva a sa Federació. Se fan més cursos d’entrenador i d’àrbitre que fa uns anys, cosa que millora sa qualitat d’els equips i d’els partits.

Creus que el creixement que ha sofert el volei tendrà continuïtat?

S’ha de seguir fent feina des de sa base. Ses Escoletes de volei com sa nostra són un des pilars bàsics perquè és volei se mantengui; i es fet de que alguns clubs tenguin, no un, sinó inclús dos equips a categories infantils i cadets també és bona senyal.

Però es creixement en quantitat, ha de seguir estant lligat a n’es creixement en qualitat, sobre tot de cara a tenir entrenadors formats i amb es títol que puguin transmetre es seus coneixements a ses noves fornades de jugadors que van sortint i formar, no només jugadors, sinó persones. Així com també àrbitres que puguin guiar es partits amb es coneixements necessaris per fer-ho.

Tots sabem que es volei està catalogat amb s’etiqueta d’esport minoritari, però el que molta gent no sap és que és s’esport amb més llicències a nivel mundial, uns 105 milions de llicències, passant per damunt d’es bàsquet amb uns 75 milions i d’es futbol amb uns 50 milions… però si no se patrocina com toca i no hi ha resultats, per moltes llicències que hi hagi seguirem estant catalogats d’esport minoritari. Sense emissions televisives i sense el suport de les institucions i espónsors que tanta falta fan, sobre tot en els temps que corren. Sa clau està a sa promoció.

Perquè creus que el volei s’ha convertit en un esport eminentment femení? Perquè creus que costa enganxar els nins?

Ses nines, des de petites, sempre hem sentit que es futbol és cosa de nins, així que mos desviem a cercar un esport alternatiu i es volei és una de ses millors opcions a s’hora de triar. Esport d’equip, sense contacte físic, complet i exigent.

Es nins se dediquen a n’es futbol o a n’es bàsquet,sobre tot; i sa societat s’ha encarregat de que això sigui així. Per sa tele i sa ràdio pareix que no existeix cap altre esport que no siguin aquests dos, tot i que pareix que es tenis s’ha fet es seu lloc es darrers anys. A més, i sense intenció d’ofendre a ningú, si a casa a n’es papa li agrada es futbol, es nin és lo únic que vou i això no hauria d'esser així. A ses escoles s’han de promocionar tots ets esports, per tal de que es nins i ses nines vegin que hi ha més opcions a part d’es futbol, i no tan sols me referesc a n’ets esports d’equip, sinó també a n’ets individuals com es tenis, s’atletisme o es ciclisme, per dir-ne algun.

Quin es el millor record que tens dels teus 10 anys de volei?

Com a jugadora, es dos millors són haver jugat dues fases d’ascens a primera Balear, una sa temporada 2005-2006 i s’altre sa 2010-2011. No tan sols per s’experiència viscuda, sinó perquè han estat sa recompensa de sa feina feta per s’equip durant tot s’any, tot i no haver aconseguit pujar de categoria.

Com a seguidora i amant d’aquest esport, el poder haver gaudit de veure dues fases finals de competicions europees a Son Moix disputades pel CV Pòrtol, i es campionat d’Europa aconseguit per sa selecció espanyola masculina el 2007.

I ara que jugues a la categoria absoluta. Quines diferencies amb els teus anys als equips base notes en la manera de viure el volei?

Sa veritat és que no te puc dir quines diferències noto en relació a categories base com son infantil i cadet perquè vaig començar a jugar directament a juvenil, tot i haver començat a jugar amb 15 anys no jugarem es darrer any de cadet.

Quan vaig començar tan sols va esser per practicar un esport i no estar aturat, anava a entrenar, partits i cap a casa… amb els anys ses coses canvien, segueixo jugant perquè vull fer esport, però també perquè m’encanta aquest esport, m’agrada sa competició, fer pinya amb s’equip i disfrutar de bon ambient i ganes de fer bé ses coses, tant a n’els entrenos com a n’els partits. M’encanta arribar a casa amb sa sensació de que tocaràs es llit i te quedaràs dormit tot d’una perquè vens cansadíssim d’entrenar perquè has donat tot. També m’encanta, ara que també entren jo, veure sa cara d’alegria de ses nines de s’escoleta quan els hi surten ses coses que els hi ensenyes.

El Sènior Femení fa dos anys que mostra continuïtat i sembla que els fruits comencen a sortir. Quin és el secret d’aquest equip?

Se podria dir que es bon ambient i es companyerisme són unes de ses seves claus. A part d’això, sa majoria ja havíem jugat juntes en algun moment enrere i mos conéixem de fa estona, existint fins hi tot relacions d’amistat que sobrepassen l'àmbit dels entrenaments i els partits. Som un equip ben avingut, tot i que sempre poden sorgir petits problemes, que se queden dins sa pista, que és on han de quedar.

I l’any passat es va estar a punt de pujar, esperaves poder arribar a sa fase d’ascens?

S’objectiu que en principi mos havíem marcat era quedar entre es cinc primers classificats a sa Lliga regular. Així com començarem sa temporada tot feia veure que aquest estava a n’es nostre abast, tan sols un parell de petites davallades mos va fer tremolar els esquemes, però es varen superar amb èxit i amb s’esforç de tot es conjunt. Sa Fase va esser es final perfecte per acabar sa temporada. Crec que de veres mos mereixíem estar a sa fase, mos ho varem currar de valent i quan, en un primer moment, mos quedàrem fora va esser una decepció per tots, però crec que es destí, tot i que no crec molt amb aquestes coses, se va encarregar de posar ses coses a lloc.

Si qualcú mos hagués dit a principi de temporada que acabaríem jugant sa fase, jo li hagués dit que estava loco, per que sa veritat es que no m’ho esperava, però a mitjan temporada es pensament va començar a canviar, sobre tot quan es resultats eren positius per noltros.

Que va faltar per aconseguir l’ascens?

Sa resposta més ràpida seria dir que guanyar es partit contra el Porreres, perquè realment ses opcions de pujar passaven per ell. Si guanyàvem aquell partit a n’es següent ses coses anirien rodades, però no va esser així.

Jo crec que a aquell partit se'ns hi van sumar, a part de tenir es sol de cara dins es pavelló que no te deixava veure d’on venia sa pilota, tensió acumulada i més nervis que mai. Es primer set va passar com un tren bala per davant nosaltres sense poder reaccionar, i a n’es segon, quan pareixia que es set era nostre amb un 23 a 23 a n’es marcador, van tornar a venir es fantasmes, se va perdre es set i ja no varem sortir d’es pou.

Així que crec que mos va faltar mentalitat per a poder remuntar psicològicament es partit i poder treurer-lo endavant. Al voleibol l’aspecte psicològic és el més important, alguns me diran que no tenc raó, que el que importa és sa tàctica o sa tècnica, però te puc assegurar que si un jugador, tan sols un, no està psicològicament bé durant un partit te tira a sa resta de s’equip cap avall i es desànim es converteix en general.

I enguany com es presenta sa temporada? Vos heu marcat qualque objectiu?

Sa base de s’equip és sa mateixa que l’any passat: mateixes jugadores i mateix entrenador, però com a novetat tenim dues noves companyes d’equip que són na Paula Pinya i na Marga Ramon, i un segon entrenador, en Biel Vidal, que mira per on, va esser es meu primer entrenador quan vaig començar a jugar.

En quant a objectius, totes tenim clar, des de que va acabar sa temporada passada, que s’objectiu principal és sa fase d’ascens e intentar pujar a primera balear, i guanyar sa Lliga regular. Però això no s’aconsegueix d’un dia per s’altre, s’ha d’anar fent feina cada dia i millorar tot el que puguem es nostre rendiment a n’ets entrenaments, sobre tot ara que estam fent sa pretemporada. Ara bé, sa classificació per sa fase tampoc se pot convertir en una obsessió, per que sinó mos farà més mal que bé. Tan sols som set equips a sa Lliga, així que haurem de lluitar amb ungles i dents per aconseguir el que volem.

Sa plantilla segueix creixent i cada any s’hi segueixen incorporant jugadores…. Que té aquest equip perquè ses jugadores vulguin jugar a Sóller?

Jo crec que, sobre tot, sa gent que forma s’equip, tant jugadores com entrenador. En dos anys hem aconseguit cohesió, bon ambient i companyerisme, sempre amb ses seves possibles desavinences. Quan fa dos anys que se va tornar a remuntar s’equip, sa majoria feia, com a poc, un any que no jugava, i des de llavors només han fet venir jugadores, no noves, per què sa majoria ja mos coneixíem d’haver jugat juntes altres temporades, però si jugadores amb ganes de volei i que els hi agrada jugar i competir.

Te veus jugant a volei molts d’anys?

Si te dic que no te diria una mentida, però si te dic que sí també, per que mai se sap. Jugaré fins que es cos aguanti o fins que, per coses de sa vida, no me pugui permetre poder anar a entrenar i jugar. I si no puc jugar, però puc fer altres coses per aquest esport les faré, perquè no tan sols m’agrada jugar a volei, sinó que m’agrada veure qualsevol partit de volei, sigui per sa tele, sa poca cosa que emeten, sigui en directe, o inclús entrenant a n’es més petits i no tan petits.

Des de l’any passat formes part d’es cos tècnic d’es Club formant als nins mes joves de l’escoleta. Que tal l’experiència? Es tal com t’esperaves?

Un parell d’anys després d’haver començat a jugar me varen entrar ses ganes de treurer-me es títol d’entrenadora, però per una cosa o s’altre fins s’estiu passat no vaig tenir sa possibilitat. Aquest hivern he estat entrenant es grup de nines de set anys de s’Escoleta de volei d’es Club i sa veritat es que ha estat una experiència molt maca, ses nines venien amb ganes d’aprendre i de jugar i s’hora passa volant. Amb nins tan petits no te pots centrar en ensenyar-lis tot es temps tècnica perquè a n’es cinc minuts ja estan cansats de fer el mateix, has d’anar alternant exercicis de tècnica, un poc de tàctica a nivel d’explicar-lis quines posicions hi ha a n’es camp i poca cosa més; i jocs, molts de jocs amb pilota i sense, perquè també has d’estimular la seva psicomotricitat i coordinació. Els hi has d’anar diguent si ho fan be i premiar la seva actitut durant l’hora d’entrenament. És complicat mantenir s’atenció de vuit nines de set anys una hora sencera, se despisten a sa mínima o s’acusen entre elles “es que ella fa això o això altre”. I molta paciència, que jo crec que amb els anys me va augmentat.

En s’estiu també he estat a s’escoleta de volei platja d’es Club amb nines que ja havien anat a sa d’hivern i d’altres que no, i m’he arribat a sorprendre amb alguns menuts que s’han posat ràpidament a n’es mateix nivell de tècnica que es que duien tot s’hivern fent feina, és increible el que poden aprendre es petits amb tan sols dos mesos, i sense haver practicat un esport en qüestió abans.

A part de ses escoletes, durant s’hivern vaig donar un cop de mà a en Pep Tugores amb ses nines de s’equip Cadet B, i s’experiència ja és totalment diferent, no tan sols per edat, sinó perquè en principi a cadet, si ja dus un parell d’anys jugant, ja tens sa tècnica més o menys entrenada i el que has de fer es polir sa tècnica i molta feina de joc.

I per acabar, des de sa teva experiència, com veus ses noves generacions des club que poc a poc van pujant?

Jo no vaig tenir sa sort de poder aprendre ses suar-te coses bàsiques d’es volei a una escoleta quan tenia set, vuit, nou o deu anys; no de jugar a infantil ni a cadet. Se noves generacions d’es Club si que han tengut aquesta sort i sa veritat es que se nota molt. S’exemple més clar crec que son ses Infantils A que enguany pugen a cadet. Tenen una tècnica molt bona, i sa majoria son molt altes per tenir entre 13 i 14 anys. Sa temporada passada no perderen cap partit de sa lliga regular, algunes d’elles han participat a sa selecció balear infantil i se classificaren per anar a n’es campionat d’Espanya de clubs de sa seva categoria, crec que no fa falta dir res més.

Es darrers anys hem tengut molts èxits amb ses categories inferiors i és fruit de sa bona feina feta.

Vols afegir res més?

Que se preparin a ses Illes per què es Club Volei Sóller tornarà a donar més guerra que mai aquesta temporada i que esper veure gent a ses grades a cada partit, no tan sols a n’es que juguem s’equip sénior femení, sinó a tots: infantils, cadets, juvenils sènior masculí… s’ambient a ses grades pot arribar a ser una de ses claus per guanyar un partit, sentir-se recolzat és important per a qualsevol esportista i dóna confiança.

Salut, i que poguem disfrutar de moltíssims anys de volei a Sóller.