TONI COLOM : ESTIC MOLT CONTENT AMB EL GRUP PER LA SERIOSITAT I EL COMPROMIS QUE DEMOSTRA

Toni Colom serà l´encarregat de seguir formant els nins del Cadet masculí del CVS, que l´any passat, en la seva estrena en el món del volei, donaren un rendiment molt alt acabant els dotzens d´Espanya i acumulant una experiència important durant la temporada. Sense cap dubte, Toni traurà el millor dels nins i amb aquestes intencions han començat a fer feina a les pistes del Port.

1.- L´any passat entrenares es Cadet femení amb una plantilla curta i amb una mescla de jugadores que combinaven experiència amb d´altres que fins i tot acabaven d´arribar al món del volei. Com la valores?

R: Sí, l’any passat va ésser un any de transició per a mi i per a les jugadores que vaig entrenar. Vaig disposar d’una plantilla més curta de lo desitjat i vistes les circunstàncies vaig decidir, juntament amb n’Alfons, juntar el meu equip cadet amb el seu infantil i entrenar plegats. Jo només comptava amb cinc jugadores d’edat cadet: Marina Bauçà, Mireia Xumet, Nena Ramon, Maria I. Arbona i Victòria Mira i al final se va incorporar na Cris Cano. Na Marina i na Victòria havien començat l’any passat i acabaven de pujar de categoria i acusaven molt el canvi i no tenien encara el nivell que la competició exigia; Maria Ignàsia també va notar molt el canvi de categoria i va perdre la confiança per a poder desenvolupar amb garanties una posició tan complicada com és la de col·locadora; na Mire no va acabar d’explotar com tots esperàvem i desitjàvem, crec que per un tema de confiança; na Cris va arribar tard, era el seu primer any al món del volei i el nivell dels partits era massa per a ella; i na Nena me va partir a entrenar a Palma al centre de tecnificació, només la veia als partits i alguna vegada a qualque entrenament. Tot i aquest panorama, valor la temporada molt, molt positivament, tan per a mi com a repte per a créixer com entrenador davant l’adversitat, com per les jugadores sobretot les infantils que venien a jugar els partit de cadets. Per a aquestes darreres se notà molt el nivell que assoliren jugant a una categoria superior. Hi va haver molts sets que es jugaren amb 5 infantils i tan sols 1 cadet. Tot i això i que els entrenaments que fèiem eren entrenaments de nivell infantil, vàrem disposar d’opcions fins al final d’entrar a disputar el campionat de Mallorca! Enhorabona a totes les nines per l’esforç.

2.- I enguany, cadet masculí?. Es sa teva primera experiència en categoria masculina?.

R: Sí, enguany me toca un altre gran repte amb el cadet masculí, molt semblant al viscut l’any passat amb les cadets. Em torn a trobar amb uns nins que canvien de categoria, o sigui, amb el seu primer any a categoria cadet i amb tan sols 3 nins d’aquesta edat, la resta seran infantils.

No, no és la meva primera experiència amb al·lots. Ja vaig entrenar un equip juvenil durant dues temporades fa varis anys. I també he duit el pes de molts entrenaments de l’equip sènior masculí quan el nostre entrenador Toni Pericàs no ha pogut assistir jajaja.

3.- Quines diferències més importants has notat en sa manera de fer feina amb nins o amb nines?

R: Les t’he de dir totes????! No, ara en serio. N’hi ha moltes però tal vegada les més destacades siguin la major intensitat, motivació, potència física, anarquia i esperit competitiu que tenen els nins. Per contra tenen menor disciplina, concentració i constància. Als entrenaments dels nins has de cercar que siguin molt més dinàmics i físics perquè sinó s’avorreixen, per la qual cosa aconseguir un bon nivell tècnic amb ells és complicat perquè requereix de moltes repeticions i això ells no ho suporten, no tenen tanta paciència. En canvi és més fàcil aconseguir un bon ritme i exigència.

4.- Que destacaries d´aquests primers mesos de feina amb es nins?

R: Destacaria lo content que estic d’ells per la seva assistència als entrenaments i per la seriositat i compromís que han demostrat. Pel que he pogut comprovar, estic convençut que passarem un gran any, que ens divertirem molt i que també aprendrem molt, tant ells com jo. Son un bon grup.

5.- N´hi ha alguns que compaginen el volei amb altres esports?, creus que pot ésser un inconvenient?

R: Sí i no, fa falta saber els horaris d’entrenament que tendran. Si no hi ha coincidències i puc comptar als entrenaments amb la totalitat del grup, no l´hi veig cap inconvenient, més bé ho veig un avantatge. Jo sempre he dit que per a un al·lot d’aquestes edats és bo compaginar diferents esports i millor si uns són d’equip i altres individuals, et fan més complet, més equilibrat i amb una mentalitat més oberta. Si per contra me trob amb solapament d’horaris, serà un vertader problema, però me sabrà més greu per l’al·lot qui serà qui haurà d’escollir i sempre es perdrà una cosa o l’altra.

6.- Aquest grup, l´any passat aconseguí el dotzè lloc al Campionat d´Espanya en el seu primer any dins el nostre esport. Creus que enguany es poden repetir els èxits de la campanya passada?

R: Ho veig molt complicat, seria una cosa mai vista! Qualsevol esportista en el seu primer any en una categoria nova ha d’ésser un crack per a destacar. Imagina’t tot un equip! I com he dit abans tan sols en tenc tres d’edat cadet i a més en el seu primer any, la resta seran infantils o fins i tot alevins.

7.- Com t´has trobat es grup? En quins aspectes creus que hi ha mes marge de millora?

R: El que més m’ha agradat és que he trobat un bon grup d’amics. Hi ha molt de respecte entre ells sobretot dels més grans cap els més petits i dels jugadors més avantatjats amb els que tenen un nivell inferior perquè comencen i els hi costa una mica més.

La gran feina feta per en Felip i en Pep Campillo l’any passat es nota molt, però hi ha marge de millora en tots els aspectes. Aquests nins tan sols estan al seu segón any i són molt joves, han de millorar en tots els aspectes, tan el físic, com el tècnic, el psicològic i el motriu. Realment se me presenta una campanya molt interessant i motivadora i esper que ho sigui igual per a ells i s’ho agafin amb la mateixa il·lusió que jo.

8.- Quins objectius t´has marcat per a la propera temporada?

R: Molts, no sé si massa. Crec que la temporada se me farà curta i no podré arribar a tots. Una de les primeres coses que vull aconseguir és que aquest grup senti passió pel volei i que ho visquin i ho sentin com jo ho sent, els hi vull transmetre la meva passió. Si s’aconsegueix això de forma ràpida, els entrenaments poden ésser una passada ja que el ritme i la intensitat d’aquests serà una cosa mai vista en el club i per a mi resultaria una exigència i una motivació més, un “feedback” molt positiu de cara a la llarga temporada. Una altra cosa per a mi prioritària vist la gran dificultat de la lliga 2010-2011, és aconseguir que el grup se transformi en un equip per a poder superar de forma ràpida i de la millor forma possible les adversitats, lluitant tots junts per a un mateix objectiu que jo els hi hauré marcat a cada entrenament o partit. Amb aquestes dues premisses aconseguides, la resta vendrà tota sola. Assolirem un millor nivell en tots els aspectes (físics, tècnics i psicològics). El nivell tàctic el relacion amb la disciplina, la concentració i la intel·ligència. Vull que aprenguin a llegir els partit per ells sols, no vull que sigui un equip dirigit remotament per mi en cada situació de joc fent correccions constants. Jo els hi ensenyaré com moure-se tàcticament en cada una de les situacions de joc que es trobaran a un partit, però vull que siguin ells els que decideixin ja que consider que així es sentiran més lliures i el joc serà més desenfadat i més alegre.

Un altre camp de treball és l’autoestima. En aquestes edats és molt fàcil venir-se abaix en moments difícils o davant rivals que ells creguin que són superiors. Ells han de tenir una mentalitat positiva, ja que són els actuals campions de Balears i són el rival a batre als ulls de la resta. A més estan al millor club que poden trobar i estan fent la millor feina possible. No han de tenir cap pressió, han de tenir confiança en la bona feina que estan fent i amb mi. És un any de transició per aprendre i disfrutar i per a posar les millors bases de cara al futur.

Ah, i per acabar. Un altre objectiu és que els tres al·lots d’edat cadet (Pau Borràs, Pedro Morell i Tòfol Lynton) entrenin també amb els sèniors per agafar més exigència i dificultat. Ja veurem si també els duim als nostres partits, serà un premi setmanal segons com hagin entrenat.

9.- I per acabar, que els diries als nins de Sóller que no coneixen el volei o el consideren un “esport de nines”?

R: Els diria el que sempre he dit. Als que no ho han provat mai, que ho provin que no els decepcionarà gens. Amb el meu nebot Miquel tenc l’exemple. Sempre l’animava a que s’apuntàs a l’escoleta d’estiu i no ho aconseguia. Enguany s’ha apuntat i ha disfrutat. Segur que s’arrepenteix de no haver-me fet cas abans. És el mateix cas d’algú que no s’atreveix a provar un plat de menjar perquè no és molt conegut però en canvi, els hi han dit que està boníssim. Els més atrevits el provaran i el disfrutaran els primers. Crec que a poc a poc més gent el provarà i li agradarà, el que acabarà essent un plat exitós. Jo veig el volei masculí a Sóller en un estat inicial, on només s’han atrevit a practicar-lo de forma constant uns pocs, però que cada dia té més nins seguidors i que el practiquen “d’amagat”. Avui en dia el volei masculí és com la cuina japonesa de fa uns anys, on només la disfrutaven un parell i crec acabarà com la cuina japonesa actual, amb un gran nombre de consumidors-seguidors perquè té molt d’atractiu.

Els qui consideren el volei un “esport de nines” és que no l’han practicat mai. No conec ningú que no hagi jugat a no deixar caure la pilota i no hagi passat un bon moment. Idò el volei és el mateix però amb més nivell i potència i vull destacar que s’han de tenir uns bon “dellonses” per a posar-se a defensar les pilotades dels rivals. És comparable als porters de handbol o als valents que se posen a una barrera en una falta al futbol. Ja me direu quins us pareixen més nines, si els qui no es volen posar o els que sí. Idò al volei tots s’hi posen i disfruten de defensar un pilotada d’aquestes encara que sigui amb qualsevol part del cos sense tapar-se-la amb les mans.

10.- Vols afegir res més?

R: Voldria afegir tantes coses....jajaja. Vull agrair a tos els qui composen el club la confiança i respecte que sempre m’han demostrat. També als pares dels jugadors que he entrenat, pel sempre respectuós tracte que m’han dispensat. A la resta de companys entrenadors, gràcies per a compartir tops els vostres coneixements, en especial a Pericàs que és el nostre timó i el nostre far quan anam perduts, ja que sempre té disposició en ajudar i gairebé sempre encerta en els consells; un gran d’aquest esport a nivell nacional. I als jugadors/es que entren i he entrenat, demanar disculpes si alguna vegada m’he passat una mica sa línia de l’exigència, però no ho fet més que per ells/es, tot sempre ho he fet pensant amb el bé d’ells/es de cara a un millor futur com a jugadors/es.

 

 

Moltes gràcies Toni i molta sort durant la temporada.....