dimecres, 7 d’abril del 2010

SENIOR FEMENI : PUNT DE PARTIDA

Tot va passar aviat perque no se sabia si hi hauria entrenador i fins i tot jugadores. Es fet de que fossin un grup de jugadores ses que demanassin per crear un equip era un indicatiu de que ganes, al menys, n´hi havia.

S´entrenador, n´Albert Ros, jo, vaig decidir entrenar per segón any consequtiu poc abans de l´inici del Campionat quant vaig descartar definitivament jugar amb es Senior masculí que havia pujat a primera. Es Sénior femení era un repte, i el vaig acceptar.


Sense pràcticament pretemporada, sense experiència, sense conéixer ses jugadores, pero amb molta, molta il-lusió, es començà una temporada en que no es cercava res més que fer feina per disfrutar de jugar a volei i explotar al màxim les virtuts de l´equip.


Primer partit a Vilafranca, 3-0, segón partit a Sóller contra el Porreres, 0-3. En general, sa meva sensació era de falta de claredat. Mos faltava saber a què jugavem per poder créixer damunt una base sòlida. Feina meva perque els entrenaments s´havien d´orientar a aclarir ses coses a ses jugadores.
Poc a poc varem anar trobant el camí i sa victòria enfront l´Escorpí a la 5ª jornada sense cap dubte mos va ajudar a creure una mica més en el camí que haviem de seguir.
Des de llavors, feina, feina i més feina. Després de la desfeta a Pollença va arribar un molt bon partit contra el líder en la darrera jornada de la 1ª volta que acabarem amb 7 derrotes i una victoria.

L´aturada nadalenca mos va anar be, no varem entrenar molt, pero se va fer be. Bons entrenaments reforçant es conceptes tàctics que mos havien de donar opcions contra els equips de la "nostra lliga" a la part baixa de la classificació. Ara ja conéixiem tots els equips i sabiem que contra els quatre d´abaix teniem opcions si féiem les coses be.

Els dos primers partits de la 2ª volta varen esser des millors de sa temporada. 3-1 a Sóller contra el Vilafranca i 1-3 a Porreres donant bastants problemes i amb opcions de guanyar un segón set que hagués donat incertesa al partit. Pero després venien els partits clau. Pòrtol, Escorpí, Rafal Vell i Pollença eren 4 dels propers 5 partits a disputar i era on haviem de donar el nostre màxim nivell. Si ho aconseguiem teniem més possibilitats d´obtenir resultats, que com sempre defens, no han d´esser un objectiu sino una consequència de sa feina ben feta.

Guanyarem els quatre partits. Podria escriure un llibre de cadasq´un d´ells perque tots varen tenir els seus matissos. A més, tres dels quatre els guanyarem 3-2 jugant uns brillants quints sets. Pero sense cap dubte el més especial per jo va esser el primer dels quatre contra el Pòrtol. El jugàrem a casa, amb bastanta gent a sa grada que mos va ajudar moltíssim. Jo esperava es partit amb moltes ganes, sabia que teniem una bona oportunitat, tot i que si haguessim perdut sa decepció hagués estat també molt gran. No val la pena pensar-hi perque varem guanyar i jugant be, molt be.



El darrer dels 5 partits contra el Pollença a casa, que també varem guanyar, va esser bastant fluixet, igual que es darrer a Bunyola. Ara que ho veig des de sa distància, pens que amb sa sensació d´haver cumplit i amb una plantilla curta durant tota sa temporada, varem començar a acusar fatiga mental, n´estic convençut.

De totes formes es números de sa segona volta no enganen. Quart millor equip, empatat amb es tercer.
Ara que hem acabat, valoro sa temporada com a molt positiva. De cara al futur?, també podria escriure un llibre.


Personalment crec que s´ha format un molt bon grup humà, amb moltes ganes de jugar a volei i amb moltes possibilitats de millora fent feina seriosament. I crec que es una molt bona oportunitat per estabilitzar un equip Sénior que per jo, hauria d´esser una referència per a tots els equips base. Ses més joves s´haurien de mirar en s´esperit i es compromís de ses grans i ses grans haurien d´exercir de grans amb ses juvenils que vagin arribant. Exigir-lis compromís i feina i protegir-les quant ho passin malament o tenguin dificultats.

I qui sap si qualque dia ses nostres "perles" suspiraran per arribar a jugar amb es Sénior femení des CVS enlloc de amb es d´altres clubs... fins l´any que ve.

Albert Ros.