Jo vull enviar un missatge d'ànim per aquestes nines. Si no és fàcil per a ningú competir per a guanyar un partit igualat, encara és més difícil per a nines que són més joves que les seves rivals. En aquestes edats, la maduresa mental és un factor molt influent que t'ajuda a treure endavant un partit quan es posa costa amunt. Elles estan experimentant aquestes sensacions i n'estan aprenent molt, i aquesta és la finalitat d'aquest grup de cara a un futur.
Però el que no puc assumir és el sentiment d'inferioritat. A mi l'experiència m'ha demostrat que ningú és inferior a ningú mentres no quedi demostrat. Aquest sentiment es pot sentir a posteriori, però no es pot sentir a priori. Això és un pensament negatiu per a un esportista i el fa ésser un mal competidor i al final, un perdedor. El bon esportista creu en les seves possibilitats i els bons companys d'equip estan convençuts sempre que el seu equip és el millor equip del món. Els derrotistes no arriben mai a cap lloc, es queden jugant al pati de l'escola perquè no serveixen per a la competició. En canvi, el jugador competitiu és positiu i sap mantenir la concentració i el cap fred que li permeti sempre donar el seu màxim nivell i treure el mateix dels seus companys. Mai es relaxa ni baixa els braços perquè la competició és el que més li agrada d'aquesta vida i la vida no és altre cosa que una dura competició per a poder subsistir i si ets ambiciós, voler cada dia ésser millor (persona, treballador, amic...) L'ambició és un altre motor important per a millorar com esportista. Si ets conformista, mai milloraràs en res. S'ha d'ésser exigent però sense caure en l'excés de la perfecció, perquè aquesta no existeix.
Tot aquest rollo és perquè vull que mai les nines i nins del CVS es sentin inferiors davant cap equip rival abans de començar un partit. Els partits s'afronten mirant als ulls del contrari i demostrant alegria i creient en les nostres possibilitats que no són altres de que som els millors i jugam molt bé a volei. Així es pot començar un partit i disputar-lo. D'una altra forma, NO!
Toni Colom
7 comentaris:
Toniet tot aquestes reflexions son veritats com un templa i jo se que es una persona molt inteligent i un gran un entrenador en molt de conexements, llastime que el teu carecter o forma d´esser, no deixa que le gent t´entengui i no te valui mes, ja que tu vals molt. I jo sempre dic lo que pens.
Gràcies Alfons. La satisfacció és més gran quan aquestes paraules venen d'una persona com tu que també m'ha dit moltes vegades coses que m'han fet mal. Però la sinceritat és així, i la teva honestedat t'honra.
No me preocupa el que pensi la gent de mi, de veritat, perquè se que si faig les coses malament és per error i no per mala intenció. Confii en que el temps me donarà la raó i la gent m'entendrà molt més.
L'aventatge que tenc és que ja tenc una edat que me permet conèixer els meus errors i admetre-los i assumir-los. Se que el meu caràcter no me permet dur un grup de gent amb imposicions, però si amb conviccions. No m'ho permet amb crits, però si amb reflexions. No me permet expressar els meus sentiments, però si transmetre-los. Però això no me lleva possibilitats ni me veig amb inferioritat amb la resta d'entrenadors que tenen un caràcter diferent al meu. Només he d'aconseguir fer-me entendre per a que els meus equips tenguin intensitat i disfrutin de jugar sense que paresqui un quarter militar, perquè jo no hi estic acostumat i no he rebut aquest tipus d'educació. Me costa molt cridar, tant d'alegria com de ràbia. Però aconseguiré que els meus jugadors/es facin el que jo vull essent jo i a la meva manera, però aprenent les coses noves de tots voltros que me pareixin bé. Ho vull fer i ho vull aconseguir, i tu saps millor que ningú que hi estic fent molta feina i que me provoca un gran esforç. M'he de crear un personatge que tengui el caràcter ideal i que he d'interpretar a cada entrenament i a cada partit.
M'agraden els reptes i aquest és un.
Estic convençut que conseguires lo que te proposes, perque jo sempre he apostat per tu, i el teus conexement i tu ho saps, perque mas demostrat que saps voure quant falles i te axeques, i tot aixo te fa de cada vegada siguis mes fort mentalment, cosa que te millora com entrenador i coma persona. A mes crec que som un guanyador i com jo sempre he apostat per tu, no me pots falla mai.
Toni i Alfons, sempre he dit que fer feina amb un grup de gent com es que hi ha a n´es club es un privilegi. Esper que tot aixo duri mots d´anys mes i qualque dia poguem escriure d´una nova fornada d´entrenadors joves que mantenen s´esperit viu i fins i tot el milloren. Tots es que hem fet esport des de petits sabem que no es habitual poder disposar d´entrenadors i directius que perden es cul pes seus jugadors, que perden sa son, sa gana, temps de familia i amics. Se preocupen per sa salut des jugadors, per es seus examens, pes seus problemes...
Tot aixo passa a nes CVS i potser com que es nostres jugadors no han conegut res mes no ho acaben de valorar...temps al temps. Un beso a tots.
Toni tens fusta d'escriptor!
Aquest rotllo no el tira ni es PRESI just tu,i per això vals tant i fas tanta feina per tu i perqué nosaltres siguem el reflex d'aqeust texte que has escrit!!
Paula #2
Gràcies a tots els que m'heu entès perquè no sabeu lo difícil que es pot convertir ésser entrenador, tot depèn del nivell d'exigència i de la seriositat que tenguis. Jo no entenc les coses fetes a mitges, m'agrada fer una cosa si l'he de fer bé, sinó no la faig. I això suposa una càrrega molt grossa perquè soc molt exigent i perfeccionista, i un mal resultat me provoca una menjada grossa de cap perquè sempre pens que tot té una explicació i una correcció. Gràcies a aquest caràcter meu i a tots voltros (jugadores i entrenadors) cada vegada soc millor entrenador, però encara no me basta.
Les vostres paraules, les del presi, n'Albert, però sobretot les de na Paula que han estat sincerament les que més m'han sorprès, són 100 cavalls de força que en aquests moments m'eren molt necessaris. Moltes vegades me deman perquè me costa tant connectar amb la gent, però després respostes com les vostres, me demostren que hi ha més gent que la que jo pens que m'entén, i que aprecia la meva feina com entrenador.
Moltes vegades he pensat que perd el temps i que els meus missatges i les meves ensenyances no arriben a les jugadores, que les avorresc amb explicacions o que me repetesc més que una agrura amb els temes de tècnica i que aquest no és el camí a seguir per ensenyar volei. Menys explicacions i correccions, i més volum de repeticions. Això dóna uns bons resultats immediats, però no estic segur de que en el futur els bons resultats segueixin, perquè mancarà tècnica i comprensió del joc. Jo estic convençut que la meva manera d'enfocar els entrenaments és la bona, però els resultats vendran a més llarg termini (segon any cadet-primer juvenil). Jo no estic d'acord amb el mètode de treball de clubs que només fan campions en edats infantils. Jo vull fer jugadores amb una bona tècnica des del principi encara que els hi costi més aprendre-la i jugar els partits així. Jo vull fer campió a cadet i juvenil amb un equip que sigui un exemple de bon joc i bona tècnica, amb ties que disfrutin jugant a volei perquè entenen aquest esport de forma visceral i intel·ligent i que sentin el seu equip com una família on cada un ha de donar el màxim per a ajudar al seu company per aconseguir el punt. No se si soc un romàntic, però m'agrada aquesta imatge d'harmonia quan es juga a volei, amb canvis de ritme com les bones cançons, amb intensitat en defensa i en tranquilitat quan es té la possessió de la pilota per a poder atacar amb confiança. Aquest és el volei que jo entenc i sommiï veure jugar a les jugadors/es que hagi entrenat.
Però necessit de la màxima comunió entre jo i les meves jugadores amb aquesta idea de volei per a estar tots units en el projecte. El que no suport és el despreci i que me facin "vacío", quan jo m'hi estic deixant la pell i la meva vida tan sols per a ensenyar. Si això passa, o bé no interessa, o bé no aconseguesc transmetre la meva idea de volei i no connect i hauria de canviar la meva manera d'entrenar (cosa que no veig molt probable), o bé no servesc com entrenador i me dedic a escriure llibres de filosofia de l'esport.
Gràcies (us podeu estalviar els copets a l'esquena)
Ni se tocorresqui escruire llibres!!(encara que ho faries molt bé)TE NECESSITAM A NES VOLEY!!!
somia que hi haurà gent que aconseguirá entedre't i que aquestes persones es convertiran en grans jugadors/es de voley!!!!
just per això val la pena seguir.
Publica un comentari a l'entrada