Perdonau que abusi des bloc per fer-ne un ús un tant personal, tot i que aquest és l´esperit del mateix. Si no es desitgés la participació individual i personal a la web, s´hauria creat una pagina convencional. Vos convit a abusar-ne com ho faig jo.
"Al grano"..... Fa molt de temps que estic enganxat a n´es nostre club. Es volei m´agrada molt, si. Pero jo estic enganxat a sa gent des Club Volei Sóller. Com se sol dir "el primer paso es reconocerlo". És el que el fa diferent.
A volei fa uns vuit anys que hi jugo de forma més o menys seria. A Cadis, on vaig estudiar, vaig conéixer es volei de deveres. Posicions, jugades, tàctiques, un col.locador, dos col-locadors....com a esport me va encantar. Tècnic, tàctic, fìsic i sobretot psíquic. Dic sobretot (i m´estic desviant des tema), perque per jo, moltes mancances tècniques, tàctiques i físiques, es poden suplir amb una bona actitut mental que te fa aprofitar més es temps, anticipar-te al moviment del rival i de la pilota i esser on has d´esser abans que els demés.
Pero clar, una cosa és estar a Cadis estudiant i jugant per jugar, i una altra molt diferent és esser a Sóller amb es Senior des CVS jugant per primera vegada de forma federada amb gent a davora que fa molts anys que juga. Un sempre te es referents que coneix d´altres esports que ha practicat, de sa tele, des diaris. "A n´es joves s´els ha de protegir", "han d´entrar dins s´equip a poc a poc", no se´ls ha de carregar de responsabilitat".
A n´es primer partit amistós que vaig jugar, després d´enviar sa primera recepció directament a sa grada, un des Senior me va empenyer amb un "fuig", que no me va sonar a protecció, i me va borrar de sa pista.
Això que a jo me va paréixer exagerat i que me va carregar de presió, va esser sa primera mostra de sa manera de sentir es volei des nostres Seniors.
D´això fa ja cinq anys i des de llavors han canviat coses. El que més ha canviat és la capacitat física dels jugadors. La resta, es manté intacta. Competitivitat 100%, compromís 100%, unitat 100%, orgull 100%...
Totes aquestes característiques llegides de carrerilla es podrien aplicar a una película d´aquestes americanes, lo que deim habitualment una "americanada". Per jo, son sa clau de sa porta de s´èxit.
I no parlo d´èxit esportiu. Parlo d´èxit vital.
Perque totes aquestes coses te fan viure. Te fan sentir coses. Bones i dolentes a parts iguals però que te fan viure tot el que fas amb una intensitat que t´enganxa i t´en fa voler més i més.
Clar que quant passes un mal moment comences a pensar, "no val la pena", "només és esport", "tenc altres coses a fer que anar a agafar ennyirviades"... pero llavors passa qualque cosa, esportiva o no, que t´emociona i penses "m´encanta", "aquesta gent es collonuda", "això es massa".....
Aquesta muntanya russa d´emocions només s´aconsegueix visquent ses coses a n´es 100%. Si no, senzillament, entrenes, jugues, te passen els anys per damunt i deixes de jugar perque t´estimes més estar calentet a n´es sofa o per no haver de discutir amb s´al-lot o s´al-lota perque t´en vas a entrenar.
Es membres de tots es grans equips de s´història de qualsevol modalitat esportiva, a més de sa qualitat esportiva, sempre han destacat s´unitat d´es grup, ses relacions personal que s´han creat i es bon ambient de treball existent. És aquella cosa més, que tenen els equips que no saps que és i que els diferencia de la resta.
S´altra dia li deia a n´en Joan Antoni Castanyer. Es Sénior, segueix jugant i essent competitiu amb una mitjana d´edat de més de 35 anys perque té això de més que no tenen la resta d´equips amb edats de 25 anys amb més capacitats, tècniques, tàctiques i físiques.
Totes aquestes virtuts i defectes m´encantaria que els adquirissin tots els jugadors des club. Voldria que tots tenguessin es maxim grau de compromís cap a n´es company, cap als entrenadors. Que tots estessin orgullosos de passajar Sóller per tota Mallorca, d´una forma diferent. Que sa gent, que ja mos comença a conéixer per esser jugadors actius i dificils de batre, mos acabas coneguent per esser jugadors competitius e impossibles de batre, que ningú jugas contra noltros com a un tramit, que pensin "uff! ve el Sóller, quina panxada!".
No per jugar millor a volei o per guanyar moltes coses sino perque tot aixó te fa viure més intensament i te fa sentir coses, te fa disfrutar de ses coses.
A ses meves nines els intent transmetre totes aquestes coses tot i que no es fàcil perque traslladar sentiments a volei i a més, aconseguir que t´entenguin, s´ho creguin i ho vulguin fer, no és gens facil. Però cada dia ho intent, els i dic, que no basta venir a entrenar, que han d´entrenar amb tot, que vull que me donguin una hora i mitja al 100%. Perque no ho entenc d´una altra manera i crec que és sa millor manera disfrutar el que estam fent.
A elles i a tots els demés jugadors del Club els convit a viure es volei d´aquesta manera. Perque per jo és sa diferència entre sentir coses o no sentir-les.
Una abraçada a tots i perdonau es totxo. Ah! i molts d´anys a n´esTonis.....no abuseu des botifarrons.
"Al grano"..... Fa molt de temps que estic enganxat a n´es nostre club. Es volei m´agrada molt, si. Pero jo estic enganxat a sa gent des Club Volei Sóller. Com se sol dir "el primer paso es reconocerlo". És el que el fa diferent.
A volei fa uns vuit anys que hi jugo de forma més o menys seria. A Cadis, on vaig estudiar, vaig conéixer es volei de deveres. Posicions, jugades, tàctiques, un col.locador, dos col-locadors....com a esport me va encantar. Tècnic, tàctic, fìsic i sobretot psíquic. Dic sobretot (i m´estic desviant des tema), perque per jo, moltes mancances tècniques, tàctiques i físiques, es poden suplir amb una bona actitut mental que te fa aprofitar més es temps, anticipar-te al moviment del rival i de la pilota i esser on has d´esser abans que els demés.
Pero clar, una cosa és estar a Cadis estudiant i jugant per jugar, i una altra molt diferent és esser a Sóller amb es Senior des CVS jugant per primera vegada de forma federada amb gent a davora que fa molts anys que juga. Un sempre te es referents que coneix d´altres esports que ha practicat, de sa tele, des diaris. "A n´es joves s´els ha de protegir", "han d´entrar dins s´equip a poc a poc", no se´ls ha de carregar de responsabilitat".
A n´es primer partit amistós que vaig jugar, després d´enviar sa primera recepció directament a sa grada, un des Senior me va empenyer amb un "fuig", que no me va sonar a protecció, i me va borrar de sa pista.
Això que a jo me va paréixer exagerat i que me va carregar de presió, va esser sa primera mostra de sa manera de sentir es volei des nostres Seniors.
D´això fa ja cinq anys i des de llavors han canviat coses. El que més ha canviat és la capacitat física dels jugadors. La resta, es manté intacta. Competitivitat 100%, compromís 100%, unitat 100%, orgull 100%...
Totes aquestes característiques llegides de carrerilla es podrien aplicar a una película d´aquestes americanes, lo que deim habitualment una "americanada". Per jo, son sa clau de sa porta de s´èxit.
I no parlo d´èxit esportiu. Parlo d´èxit vital.
Perque totes aquestes coses te fan viure. Te fan sentir coses. Bones i dolentes a parts iguals però que te fan viure tot el que fas amb una intensitat que t´enganxa i t´en fa voler més i més.
Clar que quant passes un mal moment comences a pensar, "no val la pena", "només és esport", "tenc altres coses a fer que anar a agafar ennyirviades"... pero llavors passa qualque cosa, esportiva o no, que t´emociona i penses "m´encanta", "aquesta gent es collonuda", "això es massa".....
Aquesta muntanya russa d´emocions només s´aconsegueix visquent ses coses a n´es 100%. Si no, senzillament, entrenes, jugues, te passen els anys per damunt i deixes de jugar perque t´estimes més estar calentet a n´es sofa o per no haver de discutir amb s´al-lot o s´al-lota perque t´en vas a entrenar.
Es membres de tots es grans equips de s´història de qualsevol modalitat esportiva, a més de sa qualitat esportiva, sempre han destacat s´unitat d´es grup, ses relacions personal que s´han creat i es bon ambient de treball existent. És aquella cosa més, que tenen els equips que no saps que és i que els diferencia de la resta.
S´altra dia li deia a n´en Joan Antoni Castanyer. Es Sénior, segueix jugant i essent competitiu amb una mitjana d´edat de més de 35 anys perque té això de més que no tenen la resta d´equips amb edats de 25 anys amb més capacitats, tècniques, tàctiques i físiques.
Totes aquestes virtuts i defectes m´encantaria que els adquirissin tots els jugadors des club. Voldria que tots tenguessin es maxim grau de compromís cap a n´es company, cap als entrenadors. Que tots estessin orgullosos de passajar Sóller per tota Mallorca, d´una forma diferent. Que sa gent, que ja mos comença a conéixer per esser jugadors actius i dificils de batre, mos acabas coneguent per esser jugadors competitius e impossibles de batre, que ningú jugas contra noltros com a un tramit, que pensin "uff! ve el Sóller, quina panxada!".
No per jugar millor a volei o per guanyar moltes coses sino perque tot aixó te fa viure més intensament i te fa sentir coses, te fa disfrutar de ses coses.
A ses meves nines els intent transmetre totes aquestes coses tot i que no es fàcil perque traslladar sentiments a volei i a més, aconseguir que t´entenguin, s´ho creguin i ho vulguin fer, no és gens facil. Però cada dia ho intent, els i dic, que no basta venir a entrenar, que han d´entrenar amb tot, que vull que me donguin una hora i mitja al 100%. Perque no ho entenc d´una altra manera i crec que és sa millor manera disfrutar el que estam fent.
A elles i a tots els demés jugadors del Club els convit a viure es volei d´aquesta manera. Perque per jo és sa diferència entre sentir coses o no sentir-les.
Una abraçada a tots i perdonau es totxo. Ah! i molts d´anys a n´esTonis.....no abuseu des botifarrons.
9 comentaris:
Albert,aixó que dius es una veritat com un temple, mes que un club seim una gran familia i aixo no es consegueix per tot, perque entre d'altres coses no es gens facil, jo com a simple espectadora crec que l'actitut de l'equip senior es el mirall on es miren tots els jugadors/es d'aquesta gran familia i no crec que en puguin tenir altre de millor. Enhorabona per l'escrit, es una pasada. una abraçada ben forta. Ahhhhh crec que tambe ses dones i al.lotes dels jugadors senior tambe i posen el seu granet d'arena jajajajaja
Hola Maribel, un beso ben fort. Evidentment ses nostres dones i fills sou part des club i feis que aquest coseta de mes que tenim es reforci i s´accentui...a mes, qualqu a de fer ses alineacions no??, juas!...
Albert, m'emociona llegir tot això perquè ve d'una persona que per desgràcia arribà tard per formar part d'aquest gran grup humà que fou l'equip sènior des de l'inici. I m'agrada que l'opinió sigui des de defora, però d'una persona que ha estat integrant d'aquest equip per poc temps, però que el va viure intensament. Tots sabem que és molt mal d'explicar aquest sentiment que es viu dins l'equip, l'única manera és visquent-ho, formant-ne part. Però tot això no es crea només en els entrenaments. Tot aquest sentiment tan intens que tenim uns dels altres es cou en molts altres camps i des de fa molts d'anys (posem-ne 10). Hi ha moltíssims de sopars, dinars, festes, excursions, tornejos de volei-platja, reunions perquè si per tal de veure-nos. El volei és el fil conductor, el nexe d'unió que tots tenim en comú, l'excusa per quedar. I en tot aquest bullit hi ha la guinda del pastel, que no és altre que les nostres dones/al·lotes, que ens han entès, que ho han respectat i que s'han volgut integrar dins la nostra filosofia perquè ara elles també són amigues entre elles i de noltros. Jo sempre m'he sentit orgullós dels meus amics del volei i de les seves parelles (les meves amigues!) perquè se que no puc tenir uns millors amics perquè tots ells tenen els millors valors que un pot desitjar: respecte, amistat, estimació, ajuda, opinió, sinceritat, honestidat.....i tants d'altres! I se cert que tots aquests sentiments es noten dins el nostre equip, es transmeten. Però com diu na Maribel, conservar aquestes amistats durant tants d'anys i a aquestes edats, no és gens fàcil. Que seguiguem en contacte és primordial i és aquí on el volei agafa aquest nivell d'importància per a noltros.
Devant aquets escrits tan plens de sentiments, no fan mes que sentirme orgullos i de cada vegade mes, membre d´aquest club. Ja que cada una aporta es seu gra perque aixo sigui una gran familia i poguem ajudar a educa i a dar aques sentimets als altos i altotes que jugan en el nostre club.
Hola a tots tres. Gracies per tot. Sobren les paraules. De totes formes, Toni, quant parles de la meva trajectoria en l´equip en passat, me sent un jubilat. Jo me prenc enguany com a un descans despres de sa lesio de turmell. crec que sa meva etapa de jugador no ha acabat. El temps ho dira...
I te sobra rao quant parles de sa relacio extradeportiva que hi ha a n´es Senior i que sense dubte, repercuteix en la relació esportiva, pero jo ho vull valorar només esportivament perque la resta és molt difícil inculcar-ho als nins. No obstant si que podem predicar actituts i valors en l´àmbit esportiu com puguin esser, s´esforç, es respecte, sa solidaritat, s´humilitat, s´entrega màxima, es companyerisme... Tot això també ho té es Senior i si que crec que es exportable a altres grups....pero primer els membres des grup han de triar si estan decidits i convençuts de voler entrar dins sa dinamica que proposam... Un beso a tots.
Mare meva... mai m'havia emocionat tant llegint un text... potser colcu pensarà que no ho puc entendre, o que sóc massa jove per dir això, però m'és igual perquè puc jurar que lo que me dona es volei no m'ho donarà cap altra cosa MAI i que tot lo que heu comentat jo ho entenc, és més, ho sent i ho visc, sé que es volei està marcant molt sa meva vida i precisament això és lo que vull que passi.
Es volei va passar de ser per jo un simple passatemps a ser sa base de completament tot lo que faig, i quan dic tot vull dir tot. També és vera que he passat mals moments però sa satisfacció que te donen es bons els supera de molt i no pens en res més que: quant m'agrada es volei...
Com he dit abans pentura sí que sóc massa jove per dir tantes coses, però això és lo que sent i si colcú m'ho ha de llevar només serà es temps, que esper amb totes ses meves forces que mai passi.
Vull donar ses gracis a tot es club, encara qe pocs llegiran això, perqe a cada moment estau allà i per donarme aqesta oportunitat que no se troba enlloc més de compartir el millor esport amb la millor companyia. I també que sapigueu que amb aquest text i comentaris, heu despertat una cosa a dins jo que no acabava de funcionar... després d'aquest estiu de no entrenar gens, estic recuperant aquest "bajón" a poc a poc i traguent esperances de davall ses pedres i tot, i amb això heu fet que retorni sa meva il·lusió cap aquest esport (que no havia desaparegut, però ja casi no la notava). Pot parèixer un doi, però no negaré lo que he sentit en llegir això.
(Perdonau es tostón, crec que mai havia escrit tant... jejeje)
Una besada a tothom!
Hola miria...estic content de saber que t´has sentit identificada amb el que he escrit. Benvinguda a n´es mon des passar pena, d´agafar rabiades, i de disfrutar de sa vida!!....bss
Maria Ignàssia, si sents alegries i també "bajons" és que estàs enxufada. Si només sentissis alegries només viuries el 50% del volei. Els bajons són els que et faran millor jugadora si t'esforces en superar-los. Si tot anàs rodat i no ens costàs gens, primer, no ens agradaria perquè ens arribaria a avorrir. Segon, no seria volei i no t'enganxaria. Tot el que costa un gran esforç per part teva, sempre ho sentiràs més teu i ho valoraràs més. Per això jo sempre us dic que a mi m'agrada més defensar que atacar, perquè una defensa és més difícil que un atac i si l'aconsegueixes et fa sentir més viu i sentir una gran emoció que te corr per ses venes perquè has ajudat a que un company teu pugui sumar un punt més al nostre favor. Si l'equip viu el volei, et valoraran aquesta defensa tant o més que el punt. Per això jo sempre us deman que us esforceu en defensa perquè serà el que us farà sentir les majors emocions i "subidons", us agruparà més, i us enxufarà més en aquest esport. Benvingudes al món del volei, però sobretot, al món de les defenses (amb caigudes laterals incloses jejeje)
Shaky, te deman disculpes per no haver llegit aquest missatge abans i no haver-te dit res.
Lo que dius es molt gran i molt vera, estic content que arribassis a noltros, abans o després es lo de menys,lo important es que amb el teu caracter tambe ens aportes es teu gra d´arena i es que sempre es agradable tenir qualcu que per molt malement que t´hagi anat es dia sigui capaç de aportar-te una rialla i un comentari alegre.
Per altre banda jo que he viscut en primera persona dins sa pista es companyerisme i sa competitivitat dels nostros (tenim uns ous que es famós dit de "que els sollerics en tenen dos jocs", amb noltros es queda curt segur) i defora es respecte i amistat que ens tenim com diu en Colom no es cosa de dos dias, pero quina tranquilitat saber que aixecant es telefon trobes una veu amiga que es capaç de deixar el que sigui que estigui fent per correr a ajudar-te, aixo segur que no es compra ni es ven perque no tot te preu.
Estic content que s´intenti inculcar aquests valors als joves des club i es que pens que els joves viuen tan rapid i ho volen fer tot tan aviat que nomes voldria per a tots ells que quan tenguin sa nostra edat disfrutin de reunir-se amb els seus companys tant com ho feim noltros.
Un darrer comentari per na Maribel, creume ses nostres dones no son es nostre 50%, simplement son es nostro TOT. Besos a tots i per molts d´anys.
Publica un comentari a l'entrada