LA PRESSIÓ I ELS NERVIS GUANYAREN A LA CONCENTRACIÓ

CV Bunyola 3-1 CVS Cadet

Si el volei és un esport difícil de jugar per les necessitats de grans habilitats tècniques, encara el fa més difícil el fet de tenir una gran càrrega emocional i psicològica. I si això ho extrapolam a un equip jove, la dificultat incrementa. Hem de recordar que a l'equip cadet del CVS tenen un pes important les jugadores d'edat infantil (12-13 anys) i que enguany és tan sols la seva tercera temporada jugant a volei. Amb aquest temps s'ha aconseguit que aquestes nines hagin assolit un nivell tècnic prou significatiu, però no tenen encara la maduresa que pugui tenir un equip cadet composat per jugadores en el seu segon any dins la categoria. I com afecta això en el joc? En resumides comptes en dues importants coses que han quedat força demostrades en tan sols dos partits de lliga. Quan els partits s'encarrilen bé des del principi i es va guanyant, l'equip juga alegre i sense pressió (Algaida). Tot rula magníficament. Per contra quan les coses es torcen, apareixen els nervis, que per ells mateixos provoquen errors tècnics i que fiquen pressió a les jugadores i deixen de pensar i de jugar. En un equip madur aquest cercle viciós negatiu s'aconsegueix superar amb una mentalitat guanyadora i amb la confiança de cada un dels jugadors/es en ells/es mateixos/es. Però un equip jove com el nostre no gaudeix encara d'aquesta mentalitat ni confiança, el que fa que les jugadores s'enfonsin elles mateixes i deixin de gaudir amb el joc, passant a sofrir i fins i tot arriben a plorar d'ansietat. En aquest cas és quan ha d'aparèixer la figura de l'entrenador-psicòleg i intentar reconduir la situació, però no sempre s'aconsegueix sobretot quan es té un grup amb una mentalitat tan forta com la del nostre. En aquest darrer cas poques coses es poden fer més que seguir en l'intent d'animar i esperar que el joc doni un gir de 180º aprofitant l'encadenament d'una seqüència de punts a favor.

Aquest és el resum del "partit" que es va jugar dissabte a Bunyola. Tot i guanyar el segon set amb molta solvència (13-25) i igualar el matx, en el tercer set es va tornar al joc del primer. Nombroses errades en el servei (fins a 10 al primer set!), errades en les pilotes fàcils i més errades en els atacs, feien que tots els punts els aconseguís el nostre conjunt, tant els nostres com els seus, i que així els ànims tocassin fons. Cares llargues, discussions, gestes feis, manca de companyerisme i moltes crítiques entre elles. Massa focs encesos que l'entrenador-psicòleg (en aquests moments ja reconvertit en bomber) tot sol no podia apagar.

Un partit que segur que servirà per a fer créixer a aquest conjunt de cara als pròxims partits i sobretot a l'any que ve. Sempre s'ha sentit a dir que s'aprèn més dels errors que dels encerts, però jo dic que els errors només han de servir per identificar els problemes i arreglar-los i els encerts per aprendre com es fan les coses bé per a poder-les repetir. Amb aquesta fórmula es fabrica un equip amb mentalitat de campió, i estic segur que el cos tècnic del CVS ho està fent.

Ànim nines i a seguir treballant que estau en el bon camí.