SEGUEIX LA BONA RATXA

CV Eivissa: 1 - CVS Sènior masculí: 3

Sets: 24-26 / 21-25 / 25-19 / 18-25

Amb el resultat assolit a la visita a l'illa veïnada, podem dir amb tota fermesa que s'ha aconseguit el millor balanç de la història d'aquest equip a la lliga de Primera Balear. Mai s'havia arribat a un 50% de victòries després de sis jornades disputades, el que demostra la maduresa esportiva d'aquest grup de jugadors.

Els sollerics havien de desplaçar-se a Eivissa per a disputar el partit a les quatre del capvespre, el que suposava haver d'agafar un avió el dematí i haver de dinar a qualque lloc de la capital pitiüsa. Tots aquests canvis solen afectar en el rendiment d'un jugadors que no estan acostumats a aquests tipus de tragins, però tot estava planificat perquè es pal·liés al màxim aquest efecte negatiu. S'arribà amb temps per a poder estirar les cames. El dinar estava programat a les 12.30h a un local prop del pavelló Es Viver i el menú es basava en ensalades i carns torrades. Seguidament es va poder fer una petita migdiada als sofàs o bé passar el temps discutint del partit, fent broma o mirant la televisió. Alguns es varen prendre seriosament el tema de fer la migdiada i es llevaren fins i tot les sabates!! Homoooo,que no estàs a ca teva!

A les 15.00h en punt els nostres braus jugadors ja es trobaven a l'interior del pavelló. Sabien de la importància del partit i volien fer un bon escalfament, ja que també molts d'ells arribaven una mica tocats (Rafel amb un estat gripós, Queltxa i Pep Tugores tocats del genoll, Toni Colom de l'esquena i Toni Pericàs dels dits de les mans, problema que arrossega des de principi de temporada i que pateix tot l'equip ja que ell és l'encarregat de col·locar les pilotes per a poder-les rematar. També hi havia les baixes de Felip, Alfons i Pepllu).

Després d'una horeta i amb una bona suadeta, començava el partit. I no es podia fer de millor forma. Els nostres des de bon principi imposaren el seu ritme i contrarestaren la gran energia d'un equip molt jove. El bon posicionament dins el camp dels dos equips provocava moltes defenses i feia que les jugades fossin llargues i que s'arribàs als punts finals amb igualtat al marcador. Altre cop la millor mentalitat dels sollerics va fer tombar la balança al seu favor en un ajustat final. Així que primer set, dins el sac!

S'havia aconseguit el més difícil; contrarestar l'eufòria inicial d'un jove equip a dins ca seva que sempre juga millor amb el marcador a favor que en contra, i a més guanyar el primer set, que sempre és una missió gairebé impossible pels de la Vall que sempre demostren el seu millor joc al final dels partits. El missatge de Pericàs era clar. Tornar a posar-se per davant al lluminós i que els eivissencs haguessin de jugar amb aquest en contra. Es sabia que si no es feia així el CV Eivissa es creixeria i podia donar molts problemes. I les consignes es seguiren al peu de la lletra, guanyant el set d'una manera més còmoda que a l'anterior joc.

S'arribava al tercer set amb un avantatge de 0-2 pels nostres i es produí el que també es calia esperar. Els àrbitres decidiren agafar el protagonisme i donar una mà a l'equip local (cal dir que ambdós estan fortament lligats al club eivissenc ja que són col·laboradors d'aquest). Començaren a pitar coses absurdes que perjudicaven als visitants i aconseguiren un 10-2 pels locals. Ja es sap que les injustícies descentren a qualsevol, però encara més si s'està amb un estat de màxim esforç i a 180 pulsacions. Les discussions són males companyes de joc i els àrbitres aconseguiren el seu propòsit que no era altre que treure de la concentració als sollerics que es veieren obligats a demanar temps mort per tal de tranquil·litzar els escalfats ànims. Tot i el parcial en contra, els sollerics el remuntaren en gran part i s'arribà al 23-19, però una errada en el servei i una altra en el remat serví per a que els eivissencs s'apuntassin el primer set al seu caseller.

Ara tocava fer el més difícil. Tocava baixar l'eufòria a un equip que es sentia arropat per una renouera afició que omplia el pavelló. Al llarg dels primers punts va semblar que els nostres havien perdut la confiança en el seu joc i que sentien la pressió de jugar a camp contrari. Arribaren els desencerts i els errors, els nervis i el bloqueig mental. S'havia de tornar a trobar el camí del bon joc i tornar-se a ficar en la lluita pel partit. I s'aconseguí! I no fou amb una altra fórmula que la de sempre: INTENSITAT+CONFIANÇA. L'equip s'ajustà en defensa sobretot en bloqueig, on destacà la tasca de Pep Tugores, i en atac s'evità cometre errors. La recepta fou la millor per a curar a un CVS malalt, però no mort. Altre cop es tornà al bon joc i finalment es guanyà el partit de forma còmoda per un 18-25 al marcador.

Tercera victòria consecutiva que confirma la millora en el joc del nostres homes, esperant que aquesta bona ratxa es consolidi dissabte qui ve dia 28 a les 19.00h al pavelló Son Angelats enfront d'un altre rival directe per a la permanència com és el Manacor que arriba amb un balanç negatiu de quatre derrotes i dues victòries. Molta sort i a seguir amb el bon joc!