FRANCA VICTÒRIA CONTRA UN RIVAL MOLT LLUITADOR

CV VILAFRANCA

CV SÓLLER

2-3

29-27/25-18/18-25/17-25/10-15

La primera victòria de la temporada s'ha fet esperar tres jornades. Després de la derrota inesperada contra l'equip d'Artà quan els sollerics anaven guanyant 2-0 i la derrota enfront Alcúdia després d'anar perdent 2-0 i guanyar el tercer set amb claredat 19-25 i sofrir la maçada de perdre el quart per 29-27, dissabte passat l'equip de Sóller va demostrar la seva maduresa i fortalesa mental remuntant un partit que se'ls havia posat molt costa amunt amb un 2-0 que reflectia el marcador.

L'absència de l'entrenador-jugador Toni Pericàs va ésser molt ben suplida a la banqueta per Alfons en la direcció de l'equip i de Toni Colom en la distribució del joc tot i acusar la inexperiència després de fer més d'un any que no exercia com a col·locador.

Tot i la dificultat d'haver de jugar sense un clar director de joc com és Pericàs, els de la Vall tengueren totes les opcions d'emportar-se el primer set, però la lluita i la gran intensitat defensiva de l'equip local no ho permeteren i els hi serví per a definir en els punts finals.

La pèrdua del primer joc per un marcador tan igualat va caure com una gerra d'aigua freda als sollerics i va marcar el desenvolupament del segon set. Amb un equip local crescut i confiat en aconseguir la seva primera victòria, va fer que els nostres no tinguessin massa opcions de victòria. La recepció va començar a fallar i no es podia construir el joc amb facilitat, al que li hem d'afegir les nombroses errades en el servei que facilitaren el joc dels locals.

Però és aquí on el CV Sóller va demostrar la seva maduresa i es va tornar a arengar per a anar a cercar la victòria final tal i com havia fet feia una setmana a Alcúdia. Tot i saber que amb dos sets en contra era una tasca difícil, els sollerics ho volgueren intentar i brindar una dura lluita per aconseguir la victòria als seguidors i seguidores solleriques desplaçades al poble del Pla.

Les coses començaren bé pels interessos dels nostres i des de l'inici del joc ja es va notar una major intensitat en el joc que feia que el marcador anàs sumàs punts en el costat dels visitants i forçant als locals a haver d'esgotar els dos temps morts molt ràpidament. Es va arreglar el problema de regalar punts amb el servei, es començaren a treure defenses, a caure qualque bloqueig i a ésser més contundents en l'atac, el que provocà que els vilafranquers no trobassin el camí de la victòria amb la mateixa facilitat d'abans. Fou així com els sollerics s'anotaren el primer joc al seu favor amb una certa comoditat, el que provocà que s'incrementassin encara més les esperances de victòria de cara al final.

Envalentonat pel gran joc exhibit, el CVS va sortir molt agressiu al quart set cercant la victòria per la via ràpida, sense baixar ni un gram la intensitat i solvència demostrades a l'anterior joc. Les esperances es confirmaren i el 17-25 final n'és un clar reflex.

La part més dura estava feta, però encara quedava el més important i més difícil: guanyar el cinquè i darrer set per tal d'aconseguir la victòria final que tan costa amunt s'havia posat en un principi. Tota la feina feta fins aleshores no serviria de res si no es guanyava aquest joc. Amb aquest clar missatge gravat dins el cap per part de n'Alfons i amb la confiança en el seu joc, els sollerics sortiren al camp amb una gran agressivitat tan defensiva com ofensiva que els permeté jugar els seus millors minuts arribant al canvi de camp amb un clar 2-8 a favor dels nostres. Aquest és el moment on un equip ha de demostrar la seva major fortalesa psicològica i la seva serenitat, i fou aquí on el sollerics ho varen demostrar, sabent sumar els punts decisius que els permeteren fer-se amb una molt treballada victòria final davant un equip molt lluitador que va anar de més a menys quan es va veure superat pel joc del CVS.

D'aquesta manera tan intensa l'equip sènior masculí inaugura el seu caseller de victòries que els permet assolir el setè lloc de la classificació. Enhorabona petitons!