TONI COLOM : SON ANGELATS HAVIA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES D´ESPAI QUE TENIEM A SOLLER I AIXI COM ESTAN DISTRIBUÏDES SES PISTES, NO ELS SOLUCIONA

• Després de jugar a futbol i a bàsquet, com arribes al volei?

La veritat és que sempre he pensat que el volei havia d'arribar a la meva vida. Sempre vaig ésser un al·lot molt actiu que no aturava de córrer per amunt i per avall. La primera activitat en serio que vaig fer va ser atletisme i entrenàvem al Camp d'en Maiol enmig de pilotades.

D'aquesta forma vaig anar creixent lligat sempre a l'esport. A l'hora de federar-me a un esport en concret vaig scollir el futbol. Vaig jugar a infantils i cadets amb els Sagrats Cors entrenat primer pel pare Domezain i posteriorment per Andreu López, però uns problemes físics als genolls me varen fer abandonar el futbol però.....m'obriren les portes del bàsquet!. En aquells moments el Mariana no tenia cap equip masculí i en volia fer un. El bàsquet me va tenir enganxat des dels 13-14 anys fins els 25-26 anys i on també vaig tenir els meus inicis com entrenador.

El primer contacte amb el volei me va arribar a s'Institut i me va seduir. Jo sempre faig una comparació entre el volei i la natació, m'explic. Tothom a nedat alguna vegada així com tothom a jugat amb una pilota a que no te caigui amb un grup d'amics. Idò així com practicar la natació és cercar el perfeccionament de la forma de nedar, jugar a volei és el cercar el perfeccionament del control de la pilota per evitar que toqui en terra i poder seguir jugant. La seducció del volei em va venir per aquest control tan de la pilota com del teu cos i del teu cap, per ésser un esport tan complet i a la vegada molt estètic i espectacular.

Amb el meu grup d'amics (Xus Brugos, Pere Rodríguez, David Martín,

Jaume Alcover, Fredy Mainzer, Quico Rosselló) decidírem formar un equip i participar als tornejos que s'organitzaven al Victòria. No teníem entrenador perquè a Sóller no hi havia gairebé ningú que conegués tan aquest esport com per ensenyar-nos.

• Com era es club i s´equip quant vares arribar?

Arrel de la competició de volei del Victòria que es celebrava a l'estiu, un grup de joves va voler continuar practicant volei a s'hivern i formaren un equip entrenat per Biel "de sa benzinera" que de jove havia jugat a volei al seminari de Palma. Entrenaven al Puig, a defora, però crec que al principi no competien. Amb el temps decidiren federar l'equip i jugar sa lliga. Aprofitaren els estatuts de "sa Botigueta" i crearen una secció esportiva de volei d'aquesta societat. Quan jo vaig arribar devia ésser l'any 98 i compaginava el bàsquet amb el volei i només hi anava a entrenar. L'equip era fluixet tècnicament, però tenia una energia i entrega inigualable, tothom tenia moltes ganes d'aprendre i de jugar. L'any següent vaig deixar el bàsquet i me vaig decidir pel volei,

QUIN GRAN ENCERT!. Amb mi arribaren Jaume Alcover, David Martín i Pere Rodríguez que venien del futbol. Però vaig sofrir una greu lesió de genoll i me vaig perdre tota sa temporada, però sense desvincular-me de s'equip. Els bons resultats no arribaven i la gent que veníem de la competició ens començàrem a posar nerviosos perquè volíem guanyar, estàvem acostumats a jugar per guanyar. Quan acabàrem la temporada "els nous" plantejàrem la possibilitat de portar un nou entrenador que ens ensenyàs més volei, anar a cercar-lo a Palma. Davant la problemàtica i també per les lesions, en David, en Jaume, en Pere es baixaren del carro. Però arribà el bon temps i amb ell la idea d'organitzar un torneig de volei platja a Sóller, per tal de donar a conèixer aquest esport a Sóller i aprofitant també la seva espectacularitat mirar d'aconseguir més joves que volguessin jugar amb noltros a sa pista. Això era l'any 1999. Però a part dels partits es va organitzar un petit torneig d'exhibició entre els millors jugadors de volei platja de Mallorca, amb la sort que entre ells es trobava Toni Pericàs. No deixàrem escapar l'oportunitat i ens posàrem en contacte amb ell per convèncer-lo que ens entrenàs. Després d'unes dures negociacions i qualque sopar en Toni accepta entrenar-nos a la temporada 1999-2000, així que enguany compleix una dècada com entrenador nostre!

El canvi d'entrenador va provocar un canvi de rumb. El que era un equip es va convertir en un club ja que creixérem en equips tot d'una. Dins el món femení solleric va ésser tot un èxit i començaren a fer-se equips i decidirem crear la nostra pròpia associació esportiva per tal d'agilitzar els tràmits esportius i les subvencions, i crear la nostra junta directiva i els nostres estatuts.

• Que te va enganxar des volei per decidir quedar-hi?

Tot, com a cúmul de circumstàncies. Primer de tot, el grup humà i l'energia i esperit que es respirava. Tots volíem remar en la mateixa direcció: donar a conèixer aquest magnífic esport a Sóller i que els joves tenguessin una alternativa al bàsquet i al futbol amb un esport d'equip tant o més atractiu. A nivell d'esport em va enganxar sobretot els entrenaments amb en Toni Pericàs, mai m'havien ensenyat d'aquella manera! Mai m'havien exprimit i tret tant de rendiment. Amb el volei i amb la manera de viure-lo d'en Toni vaig trobar un esport on vaig poder demostrar les meves habilitats, on per sobre de les altres en una destacava: la intel·ligència en el joc. Al volei si no ets intel·ligent, no pots jugar bé i més a la posició que va voler que jugàs en Toni, de col·locador. També degut als magnífics entrenaments, els bons resultats arribaren aviat aconseguint pujar de categoria al segon any. A nivell extra-esportiu, la implicació en les tasques per tirar endavant el club serviren per enganxar-me encara més. Tot el sacrifici que ens duia volíem que quedàs plasmat pel futur de l'esport solleric. Volíem ésser el tercer esport de Sóller. El fet de sortir elegit president també va significar un fort compromís i uns lligams molt forts. Jo animaria sobretot als nins a que ho provassin de practicar i que es deixin de pensar que el volei és un esport de nines. Has d'ésser molt "home" per a posar-te davant d'un tio que saps que li pegarà amb tota sa seva ànima a sa pilota cap a tu i que tu vols que li pegui perquè li vols defensar! Cada pilota és com un penal al futbol.

• Quina funció o funcions desenvolupes en aquests moments?

Actualment, després de deu anys, seguesc essent i fent el mateix. Seguesc jugant amb el mateix equip sènior, el que ha fet que s'hagi convertit en un gran grup d'amics que fa activitats plegats més enllà dels terrenys esportius. Des de fa dos anys estic jugant d'atacant i en Toni Pericàs a ocupat la posició de col·locador. Seguesc vinculat a la nova directiva presidida per n'Alfons Ramon, ocupant el càrrec de director esportiu el que fa que estigui estretament vinculat als entrenadors i els ajudi juntament amb en Pericàs a que els diferents equips treballin segons el nostre model d'entrenaments.

També exercesc d'entrenador, encara que reconec que és la funció on me sent més incòmode, però no puc evitar corregir a una nina quan fa un geste tècnic malament.

• Com valores s'evolució des sènior des de que començares fins ara?

El que va passar amb s'equip sènior és increïble. Vàrem parèixer un Ferrari, passàrem de 0 a 100 en un temps rècord. Tot i que tots ja ens acostàvem a la trentena d'anys, érem com a cavalls desbocats, ens volíem menjar el món. Entrenàvem com mai ho havíem fet, fins i tot els migdies a les 13'00h i els dissabtes o diumenges si feia falta. En Toni ens matxacà amb la tècnica i la intensitat. El primer any gairebé no férem ni una trista patxangueta als entrenaments, però ningú no es perdia ni un entrenament.

Arribàrem a anar dos pics per setmana al gimnàs a fer un treball específic que ens preparava un preparador físic des de Barcelona i ens enviava per fax. Anàvem a cercar a nen Pericàs a l'altre costat de túnel perquè no l'hagués de pagar ell. Posàvem doblers per a poder donar una paga simbòlica a nen Pericàs.....una odissea! Però tot això va fer que s'escurçàs el temps necessari a un equip per assolir el nivell que nosaltres aconseguírem. Al segon any, quan pujàrem a Primera Balear, que és la máxima categoria de ses illes com la Tercera Divisió del futbol, ens enfrontàrem a equips formats per jugadors formats des d'equips base i que duien com a mínim 15 anys jugant a volei! Tot i això lluitàrem per salvar la categoria i disputàrem no record si foren cinc o sis partits a cinc sets que perdérem i que ens condemnàrem a davallar a segona.

Però aquest fet no ens desmoralitzà sinó que ens va motivar més a seguir entrenant i a creurer amb nosaltres. I així hem anat passant aquest deu anys, jugant a primera i a segona, baixant i pujant, guanyant fases d'ascens, mantenint la categoria a primera, etc. Però els anys no perdonen. Actualment hem assolit un bon nivell tècnic i tàctic que ens permet jugar bon volei, però hi ha hagut un descens físic i de compromís. Les obligacions actuals són moltes en tots noltros: feina, família, hipoteques, infants,...etc.

És una llàstima haver començat tan tard perquè si ara tenguéssim deu anys menys i el nivell de joc que ara tenim, podríem gaudir a Sóller de deu anys de gran volei. Actualment tots hem de fer grans esforços per seguir jugant i si ho feim és perquè per damunt del volei, som un gran grup d'amics que ens reunim per disfrutar jugant al nostre esport preferit deixant-nos la pell a cada partit.

• Com es planteja es futur sense cap relleu generacional?

El futur és incert. Noltros volem seguir jugant fins que poguem. Enguany ens hem guanyat el dret a tornar jugar a primera i hem d'estudiar què volem fer. Jo tenc un pressentiment positiu. Crec que ha de sortir una altre grup d'al·lots que vulgui jugar a volei com ens va passar a noltros. Tal vegada faria falta organitzar algun tipus de torneig a l'estiu semblant al que se muntava al Victòria fa anys per veure si surt aquest grupet de joves. De totes maneres per a la temporada 2009-2010 tenim assegurat un equip infantil masculí, del que em sent molt orgullós perquè és una altra fita assolida d'aquell projecte que iniciàrem ara fa una dècada. Crec que dins els sector femení de la societat sollerica ja hem arrelat fort, com ho demostren el nombre d'equips amb el que contam i el gran èxit de l'escoleta, tan de pista com de volei platja. Ara el repte i l'assignatura pendent en la que estam treballant és entrar dins el sector masculí del jovent solleric. En aquest aspecte ens estan ajudant molt els diversos mestres d'educació física de les diferents escoles de Sóller que ens permeten accedir un cop a l'any a fer una classe de volei i així donar-lo a conèixer des de petits.

• Com està es CVS?

Millor que mai! S'està complint el desig d'aquell grup de joves que formaren el primer equip de volei a Sóller que somniaven en formar un club. Les passes que s'estan donant són les més correctes, encara que hi ha hagut alguna travelada, però que encara ens ha ajudat a ésser millors. El primer objectiu que era que al poble de Sóller es parli de volei i els nins tenguin una alternativa més dins el món de l'esport, ja estan assolits.

• Quin objectius a mig i llarg termini es persegueixen?

A mig termini s'està treballant en un model de treball i de joc que ens identifiqui. Amb el grup d'entrenadors del club s'està fent molta feina en aquest sentit fent reunions periòdiques on es plantegen modificacions tècniques per a solucionar problemes que es troben els jugadors als partits. És una feina interactiva on cada entrenador presenta els seus casos i entre tots es discuteix i es cerca la millor solució. En aquest camp el gran pes del treball recau sobretot en Toni Pericàs, que és l'encarregat de fer la recerca d'exercicis i mètodes que ens arreglin aquests problemes. El gran avantatge que aquest mètode de treball té és que tots els equips treballen de la mateixa manera i si un jugador ha de canviar d'equip no té cap problema d'adaptació.

A llarg termini es cerca ésser un club de referència a Balears. De fet, les nostres jugadores ja han cridat l'atenció a molts altres clubs. Quan es veu jugar a un jugador que ha sortit de la nostra cantera, tot d'una identifiques que ha sortit de Sóller. Tenen una tècnica i una forma de jugar que els identifica. Els tres punts claus que treballam són la tècnica, la intensitat i la psicologia. Per què? La psicologia és la peça angular de tot. Si tens una psicologia ben preparada i t'acostumes en pensar en positiu, ella et dóna les forces necessàries quan creus que no les tens, et motiva, et tranquil·litza...., en definitiva, et fa ésser millor jugador i persona. Aquest aspecte el treballam amb moltes xerrades individualitzades.

El millor futur seria poder fer arribar un mateix grup de jugadores de la actual cantera (infantil, cadet) a la categoria sènior. Volem que el club de referencia que ja som a edat escolar o sigui també a edat sènior i que ho sigui amb jugadors i jugadores formades per noltros. Sabem que és un repte difícil perquè sobretot a Sóller lluitam contra un gran handicap geogràfic que ens limita molt. Sabem que no ens queda més remei que treballar amb la població d'infants que hi ha a Sóller i que no fan altre esport. Amb aquest handicap les possibilitats baixen, ja que no podem treballar amb la mateixa mostra de jugadors que puguin treballar a Palma, Manacor o altres pobles que gaudeixen de més al·lots on escollir. Però malgrat això, en aquests moments ja podem dir que estam dins el grupet capdavanter de clubs de Mallorca a nivell escolar. I ho hem aconseguit tan sols amb 10 anys d'existència, el que ens carrega de força per a seguir treballant en aquesta línia i assolir nous reptes importants dins el món del volei balear.

Sabem que el futur està en la cantera i que per tant tots els nostres millor esforços han d'anar dirigits a ella. Tot el planter del club ens sentim actualment molt orgullosos de la feina feta ja que estam notant uns grans canvis en els nostres jugadors, tan a nivell d'esportistes com de persones. Molts pares ens han fet arribar la seva satisfacció pel canvi que han experimentat els seus fills en quant a capacitat de sacrifici i concentració amb els estudis, fins i tot han superat petits problemes de dislèxia!

• Necessitats i urgències.....

Moltes necessitats que teníem fa deu anys ja s'han aconseguit. En aquest aspecte s'ha de donar les gràcies a l'Ajuntament de Sóller i en especial a la Regidoria d'Esports, sobretot als dos darrers regidors que hem tengut (Miquel Bestard i Pep Lluís Colom) que han apostat per noltros. Sense aquest ajut institucional moltes coses actualment no serien possibles. Noltros hem estat fent molta feina amb els nins de Sóller, una feina ben feta, amb dues escoletes de volei, una de pista durant tot s'hivern i una de volei platja durant tot s'estiu. Anam també a les escoles a difondre el nostre esport i ens oferim als nins del nostre club a tenir contacte amb el volei d'alt nivell portant-los a veure partits de la màxima categoria de la lliga espanyola tan masculina com femenina. Supòs que aquesta seriositat en la feina ha cridat l'atenció dels responsables de la Regidoria d'Esports i ens han ajudat a poder tenir unes instal·lacions que ens facilitin la nostra tasca.

Una de les necessitats que encara té el club és aconseguir una conscienciació de la societat de Sóller envers el voleibol, sobretot de les altres institucions esportives. Amb el nombre d'al·lots amb el que treballam ens hem de fer sentir quan demanam igualtat de condicions. Som conscients que no comptam dins la societat del mateix bagatge que pot tenir el bàsquet o el futbol amb tots els seus anys d'existència, però no per aquest motiu ens hem de sentir menys importants que ells perquè al cap i a la fi feim la mateixa labor, que no és altra que formar i educar els joves sollerics amb la cultura de l'esport. I a vegades sent que un equip nostre no es valora igual que un equip de bàsquet. El nostre esport requereix d'unes condicions per a poder jugar i entrenar. Al nostre esport no es corre per amunt i per avall darrera una pilota, és molt més estàtic i ja no parlem als entrenaments o s'han de fer moltes repeticions d'un mateix geste tècnic per a poder-lo aprendre. A més ens passam molt de temps pel terra cercant defensar una pilota i també tenim un gran volum de salts, amb la seva conseqüent càrrega a les articulacions. Tot això fa que no es pugui entrenar a pistes exteriors, a més que a Sóller no en disposam!

Una urgència és Son Angelats. S'han de millorar les deficiències que no permeten poder entrenar o jugar partits transversalment.

• Novetats de cara a l´any que ve, nous equips, entrenadors, instal·lacions, mètodes de treball......

La gran novetat de la nova temporada és l'estrena del nou pavelló de Son Angelats. Però aquest ja neix amb una clara deficiència. Malgrat les seves grans dimensions, el bàsquet ja ha fet saber que no es pot entrenar transversalment perquè les pistes no fan les mides mínimes necessàries, en la qual cosa es neguen a entrenar amb aquesta disposició. Així que tornam al problema d'espai de sempre! Un equip tot sol ocupa tot el pavelló de Son Angelats, tan per entrenar com per a jugar els partits, cosa que no passa a altres pavellons com el de Manacor, CIDE o altres on es pot estar jugant simultàniament a volei i a bàsquet. Aquí és on jo veig que entre tots hem de fer esforços. A Son Angelats l'actual proposta contempla que mentres dos equips de volei ocupen dos mòduls i el tercer un altre esport, quan és el bàsquet o el futbol sala el que ha d'entrenar, un sol equip ocupa tot el pavelló. S'ha d'acabar amb aquest precedent creat fa massa anys. El % de pista que ocupen tan futbol com bàsquet és massa. Vull deixar clar que és una opinió molt personal i que no vull entrar en enfrontaments, però la Regidoria d'Esports n'hauria de prendre consciència i intentar solventar aquesta deficiència de diseny. Si no s'arregla aquest problema o bé repintant les pistes o bé fent tots un esforç, ja es pot està pensant en fer un altre pavelló perquè aquest ja neix obsolet. No pot ésser que els divendres no es pugui entrenar perquè hi ha partits. Amb aquest pavelló s'hauria de poder jugar i entrenar a la vegada! Aquest pavelló havia de solucionar els problemes d'espai que tenia Sóller i, així com estan actualment distribuïdes ses pistes, no els soluciona. No es pot néixer amb aquests problemes.

A nivell de club també hi ha novetats. Per primer cop a dins la nostra curta història gaudirem d'un equip infantil MASCULÍ. Es té pensat que sigui en Felip Reynés el responsable d'aquest i que la seva llarga trajectòria repleta d'èxits com entrenador ens serveixi per a crear un gran equip. Juntament amb l'escoleta serà la nostra petita joia.

L'altra novetat serà un equip sènior femení format per jugadores que al seu moment estigueren dins la disciplina del club i que han volgut tornar.

A l'apartat d'entrenadors comptam amb un bon estat de salut. La política del club és que aquest paga el cost del curs d'entrenador a canvi que la persona que se tregui el títol exercesqui al club. Aquesta filosofia ens ha aportat gent nova que ens ajuda a més de les jugadores juvenils i sènior que també ja s'estan implicant en el nostre projecte ajudant a les escoletes. Tots noltros anam fent reunions al llarg de l'any per a treballar i millorar el nostre mètode d'entrenament que ja us he explicat.

Una altra novetat important és que l'escoleta es desplaça al Puig. Això millorarà molt la nostra feina perquè milloraran les instal·lacions i també s'integraran més prest dins el nostre mètode de treball, facilitant així molt la feina als nins i als entrenadors. Es té pensat per enguany que tots els equips base entrenin al Puig i els equips sèniors ho facin a Son Angelats. A nivell de material era important agrupar els equips en un mateix

recinte.

· Be Toni, vols afegir qualque cosa mes...

La llista d'agraïments podria ésser infinita, però si l'ordenam cronològicament, s'hauria d'agrair als fundadors del primer equip de volei a Sóller que permeteren començar amb aquest esport a Sóller. Als joves que vengueren després i que m'acompanyaren en la tasca de crear el club i posar-lo en marxa incorporant nous equips. A Toni Pericàs per aportar una nova filosofia de volei que ha marcat el nostre futur fent d'aquesta el nostre mètode de treball. Als membres de l'actual directiva, sobretot a n'Alfons Ramon, Pep Campillo i na Mina Barceló, que han aportat sàvia nova carregada de bona energia que ha donat l'impuls definitiu i necessari al club que ens permetrà assolir nous i millors reptes. Als pares i mares dels nostres jugadors que han cregut amb noltros i ens han ajudat en tot moment a treballar lliurament sense posar entrebancs i sempre aportant feina quan se'ls ha necessitat. A l'Ajuntament de Sóller, en especial a la Regidoria d'Esports, per haver cregut en noltros i en el nostre projecte. Al Joventut Mariana i a l'Hostal Nadal per ésser uns excel·lents companys d'instal·lacions sempre oberts al diàleg. A les nostres al·lotes i dones que han entès la nostra curolla pel volei i han tengut la paciència necessària per aguantar. I donar també les gràcies a les empreses que han cregut en el nostre projecte i han apostat per ell aportant suport econòmic. I

segur que me'n deix molts!

El meu desig és que tot segueixi en aquesta línia ascendent i que la unió que existeix entre la directiva, entrenadors, jugadors i pares ens ajudi a superar els mals moments que sempre es presenten.

Només afegir que em sent orgullós de cada minut que he invertit al club, on he trobat un estil de vida repleta d'immillorables amistats i carregada de bons records. Cada experiència viscuda a estat per a mi única, que ha fet que no m'imagini la vida sense tot això. Cada persona amb la que m'he creuat a aquest club m'ha aportat molts bons coneixements i vivències dels qui he après i m'han fet créixer com a persona. I això us

assegur que és lo millor de sa vida.